REI BLANC

QUINA BARRA

2012-01-21T22:29:00.002+01:00

“Quina barra” diem al veure o escoltar a algú que s’aprofita dels altres, quina cara més dura que té, sentenciem. Ai, ara que parlem de “barra” i de sentenciar, m’agradaria tornar a fer una repassada a l’afer del jutge Garzón; be del Jutge i de tot el “tinglado” que han preparat per apartar-lo dels embolics de tota una colla de personatges; he buscat alguna paraula que expresses la meva opinió d’alguns d’aquests individus, però no l’he trobat, be no he trobat una paraula que sones be per descriure a aquests “personatges”; tot aquest tinglado es el del cas anomenat “Gurtel”.
Be, no ens desviem del fil que seguíem, el jutgen per càrrecs diferents, el primer es el de prevaricació, es porta l’oli la parauleta en qüestió, com deia acusat de prevaricació, que més o menys be a ser que una autoritat dicta resolucions arbitràries amb coneixement de que aquestes son injustes. I perquè aquesta acusació? es fàcil, perquè sembla ser que va autoritzar que gravessin converses entre uns acusats de delinquir i els advocats defensors que van contractar. Un dels acusadors, lògicament un dels escoltats, diu que el fet de autoritzar les escoltes es prevaricació i violació de les garanties constitucionals dels acusats.
A veure, la línia de separació entre un fet legal i un il•legal, es massa fràgil, tot depèn de que qui legisli posi el llisto més alt o més baix; i perquè dic això?, dic això perquè una frase que sembla que va dir qui acusa a en Garzón es: “el fi no justifica els mitjans” …. ole, i una altra: “el fet d’escoltar les converses ja significa delicte, i ja s’ha fet un mal” ….més ole, si senyor. Si els acusats del cas “Gurtel” van cometre un delicte, per quin motiu un jutge no podia ordenar gravar les converses? ah! diuen que perquè la llei ho mana, però a veure ells no son sospitosos d’haver infringit la llei?, perquè ho van fer? si la llei mana que no ho facin; es ben be aquella dita antiga, que diu que les cassoles més emmascarades, son les que més embruten. Ara analitzem el que aquest home diu: “el fi no justifica els mitjans”, quin fi? el d’enriquir-se uns quants, quins mitjans? pagaments per serveis diversos? suborns? i això no es un delicte? això no es fer mal als ciutadans? i per això es perseguit en Garzón? Suposo que com tots, aquest Jutge famós,ha comes errors, suposo que com tots podia haver fet algunes coses millor del que ha fet, suposo que com a tots se li poden fer critiques, però a qui en el fons s’ha de jutjar i engarjolar si s’escau, es als qui amb total consciencia, han fet mal en benefici propi. Hi ha una cosa que em fa ….. gracia?, es un dir, i es que al fet d’encobrir a uns possibles delinqüents, els acusadors d’en Garzón en diuen dret a la intimitat, i ole.
Si comparem dues situacions en les que alguna l’autoritat ordena una actuació contra el presunt delinqüent, veurem que en aquest cas ens venen a dir de que fer les gravacions de converses es un fet il•legal, i en canvi ordenar fer probes a conductors que possiblement van borratxos o drogats es un fet legal; no son violacions de les garanties constitucionals dels individus? no son una violació d’intimitat? perquè una es legal i l’altra pot ser il•legal?. Els juristes i els politics tenen una obligació, així ho han acceptat i així ho han promès o jurat, i es vetllar pels drets de tots els ciutadans; quan algun fa una malifeta, els juristes l’han de castigar, i els politics han de legislar perquè sigui possible eradicar els malfactors.

ESTEM BE ….!!!!

2012-01-15T19:40:00.000+01:00

Com a ciutadà em preocupa els politics més propers que tenim, sense rebuscar gaire, avui mateix a la premsa tenim dos exemples ben clars del que dic; un, l’alcalde de Vic, argumenta que la crisi actual pot ser una oportunitat d’or per aconseguir que en dos o tres anys a Catalunya tinguem un estat propi; i l’altra, l’aeri d’Esparraguera a Olesa va fer el seu darrer viatge aquest dissabte.
A veure, llegint el diari, com a català no se si m’interessa la independència de Catalunya, i dic que no se si m’interessa, perquè no he pogut llegir cap argument coherent que em justifiqui aquest benefici; no se si el benefici es econòmic, es polític, el benefici es per a tots els catalans, nomes per uns quants, per a qui es un benefici la independència? No he llegit cap estudi econòmic que ho justifiqui, i el que si que tinc clar com a català que soc, es que no puc voler una independència que nomes es recolza en les ganes de deixar Espanya al preu que sigui; el que tinc clar, es que la relació amb la resta de països que hi ha al voltant ha de canviar, i ha de canviar el més aviat possible, però hem de tenir molt clar com s’ha de fer, no val que uns quants politics ens vulguin convèncer perquè es el que ara toca, no senyors no, argumentin el que volen fer, justifiquin com ho pensen desenvolupar, i com ens ha de beneficiar aquesta opció.
Ara, per un moment passem a parlar de l’aeri que esmentava al paràgraf inicial; el servei en qüestió va significar, suposo, una inversió important en el seu moment, va començar a funcionar el 2005, i en aquell moment les previsions que es feien d’usuaris, eren d’uns 250.000 viatgers/any, i ara la realitat es diferent, es molt diferent: 98.000 usuaris es el que va tenir el servei en el decurs del 2010, i davant de la realitat la opció es tenir unes instal•lacions tancades, que ens porten, com massa sovint passa, a tenir munts de diners enterrats, sense cap utilitat i que son necessaris per a altres activitats.
Son dues coses que a priori no tenen cap connexió l’una amb l’altra, i es veritat, que hi te a veure la independència de la nostra estimada Catalunya amb l’aeri d’Esparraguera? per a mi nomes hi ha una connexió, i son els politics. Algú em dirà, vas errat “tio”, també es possible, però no, per mi no, perquè al cap i a la fi, un es el resultat final d’una decisió que humilment opino que mai va ser seriosament avaluada, i això es el que no vull que passi amb l’altra; perquè a veure, si la decisió de invertir a l’aeri, el finalitzen tancant el servei perquè no assoleix les xifres previstes inicialment; parlar de la independència de Catalunya, sense un estudi seriós, ens pot acabar portant a un fracàs, i si es així, que es el que farem? pensen tancar també el nostre país? tenen clar els senyors politics, que això no es un joc? tenen clar que el fet de que governin es perquè els hi permetem nosaltres, i que no tenen el dret a decidir sense el nostre permís? tenen clar que si no ens expliquen amb raons, que hi guanyem i quin risc hi tenim, nosaltres no podem decidir amb seny, coherència i fonament? Els catalans no podem permetre, no hem de permetre, que qui ens ha governat, ens governa i ens governarà, no respongui de les seves decisions errònies i més quan aquestes solen ser nefastes pels ciutadans. Prou, acabem ja amb els nombrosos politics il•luminats.
I tornant a la independència, parlem-ne, però parlem-ne amb el cap clar, no nomes en parlem perquè políticament es el que toca i el que dona vots, parlem-ne per conèixer com ens beneficiarà i quan ens costarà; els catalans ja estem tips de que politiquets de joguina ens compliquin el futur.

HORARIS COMERCIALS

2011-12-25T23:39:00.002+01:00

Ja fa temps i temps que es parla dels horaris comercials, i amb motiu de les Festes de Nadal, sembla que toca tornar a parlar-ne ; i dic això perquè com llegia aquests dies enrere a la premsa, la celebració del Nadal s’ha convertit en unes festes nadalenques, on nomes importa el consum, consum, i res més que consum. Dit això, passem a parlar dels horaris, perquè no ens enganyem, tota aquesta historia dels horaris, es nomes per consum, consum i consum.
Que llegim als diaris? opinions de tots colors, però en resum dues opcions enfrontades, els que diuen que si, s’ha d’obrir, i els que diuen que no fa cap falta. Els primers s’excusen en la defensa del consumidor i lògicament en la liberalització del comerç, val a dir que la majoria d’aquests son les grans cadenes; els segons ens diuen que la llibertat d’horaris perjudica clarament al petit comerç; i desprès hi ha una tercera opinió, dels sindicats, que diuen que la llibertat dels horaris promou macroespais de venda d’autoservei sense personal. Com `podeu veure tothom hi diu la seva, sempre d’acord amb el benefici que els interessa treure i defensar.
A veure, tots els que defensen la llibertat d’horaris, incloem també l’Esperanza, la Aguirre, la presidenta de la comunitat de Madrid, de que ens volen convèncer?, de que si s’obren més hores els comerços, la gent comprarà més?, a veure algú s’ho creu això? home si tots els establiments oberts al públic, obren més hores, el que tindran que fer es llogar més gent per poder atendre als clients, això seria bo, no?, si, si lloguen més gent, si, però el problema es que molts dels establiments que obriran més hores, es possible que facin el que diuen els sindicats, que convertiran les seves botigues en autoservei; be això ja passa ara, vas a botigues que tries, remenes, i desprès has de fer una llarga cua per poder pagar la compra; això ara en diuen bon servei?
Hi ha una altra qüestió, aquí sempre ens diuen que hem de fer com els altres països, tot parlant d’Europa, en quan a horaris, i ostres resulta que la majoria d’aquests països de la nostra estimada Europa, on hi trobem els capdavanters, França i Alemanya, no obren els festius; en que quedem? hem de fer com a la majoria de països Europeus, o no? la cosa es complica, oi?. Hi ha un tema sense importància, res de res, que també voldria tocar, i es l’estalvi o millor dit la disbauxa energètica; ostres, no ho entenc, hem de fer, ens fan fer, la tonteria de moure l’horari dues vegades l’any, amb l’excusa de reduir molt el consum energètic, i ens venen a voler convèncer de que els horaris comercials han de ser lliures, i amb això que es el que ens volen dir, que amb això no hi haurà més consum energètic? no ho entenc, soc curt; els politics a que o a qui defensen, al poble? electors? treballadors? Diu un professor de la Universitat de Valencia i expert economista, que el fet d’obrir els festius o més hores en total, no reactivarà pas el consum, si no que reorientara als consumidors cap a altres localitzacions o formats. Amb això encara em perdo més, si no s’incrementen les vendes, quin es el motiu de voler fer aquesta ampliació d’horaris al comerç? a veure, tindrem més consum energètic, com que les botigues llogaran més gent tindran que pagar més sous, i si no venen més, quin benefici hi ha? no ho entenc. A veure Sra. Esperanza Aguirre i altres defensors d’aquesta postura, m’ho volen explicar?

DELTA 0

2011-11-19T22:30:00.003+01:00

Podia ser qualsevol, si, el motiu de l’escrit podia ser qualsevol, he agafat aquest títol perquè es la referència a un fet que encara porta cua, si tot i que va passar ja fa més de dos anys, ara mateix es noticia perquè es recuperen els fets amb motiu del judici que es celebrarà, per un costat contra els individus responsables de l’incendi, i per l’altra contra el que diuen que era el màxim responsable, a peu de bosc, de les tasques d’extinció.
Jo no se fins on, l’anomena’t Delta 0, es responsable del trist final, que van tenir cinc bombers dels que participaven a les tasques d’extinció; d’això ja en parlarem més endavant; ara d’entrada, el que jo vull qualificar d’injust es el fet de que l’acusació particular demana la mateixa pena pels dos incendiaris, que pel Delta 0; ens diuen que el grau d’imprudència d’aquest en els moments més crítics, va ser molt elevat i greu.
No tinc pas ganes de furgar en les greus ferides dels més propers als bombers morts, ara be, si que em pregunto com es possible que es demani la mateixa pena pels autors materials del foc i per tan de les morts ocorregudes, com pel Delta 0.
Una cosa l’hem de tenir clara del tot, i sense cap tipus de confusió, els autors materials del foc i per tan de les morts ocorregudes, van actuar lliurement, ells podien decidir: encenien el foc amb les possibles conseqüències futures, o be no l’encenien; van decidir-se i van optar per encendre’l, per la qual cosa el grau de culpabilitat es total, i agreujat pel fet de que eren conscients del que escollien.
En el cas del Delta 0, l’anomeno així perquè es com ho he vist a moltes noticies de la premsa, i també perquè no el conec, i no em crec amb el dret d’anomenar-lo pel seu nom, i també perquè en el cas de que el considerin culpable d’imprudència, crec que no ha de ser l’únic; com deia en el cas del Delta 0, s’ha d’esbrinar on arriba la seva imprudència, si n’hi ha, i si nomes s’imputa a ell per aquest fet; perquè el que es pretén que es?, que ens hem de creure que no hi van haver més responsables que Delta 0, jo crec que s’ha d’investigar fins on arriba la imprudència de tots els responsables en aquell incendi, i que tots paguin la seva culpa, els que en tinguin; però no oblidem que uns son els autors materials i màxims responsables, i que son els que van encendra el foc, i els altres, o l’altre, si es demostra que nomes va ser responsable Delta 0, tenen o te la culpa de no haver actuat amb la correcció i la diligencia que era necessària. Ho sento, però per a mi no tenen el mateix grau de culpabilitat els incendiaris que van encendre el foc, que la persona o persones que es van equivocar.
Que no passi com altres ocasions, que un pot arribar a la conclusió de que sembla que no sempre les penes sol•licitades i sentenciades es corresponen amb la gravetat dels fets. Demano als lletrats i a la Senyoria que presideixi aquest judici, així com als components del Jurat, si n’hi ha, que valorin uns fets voluntaris i molt greus, com es l’iniciar un incendi, i com no, que valorin també uns fets d’imprudència greu, per part de la persona o persones que eren els responsables dels actes i de les vides d’aquells que incendi rere incendi se la juguen molt.

TREBALLEM

2011-11-15T22:55:00.001+01:00

Llegint el diari NacióDigital.cat, he trobat un article d’en Felix Salido, un llarg article, i tinc que dir que m'ha cridat l'atenció el títol, “els que fan coses s’equivoquen, els que miren millor si callen”, la veritat es que sempre hem sentit dir que qui te boca s'equivoca, i m'he posat a llegir la llarga exposició que fa en Felix, i com no, els comentaris posteriors.
El resum de l'escrit inicial per a mi es tan simple com que hem de deixar treballar als emprenedors, als emprenedors amb cap per això, perquè en cas contrari pot trontollar tot plegat.
Sempre es fàcil criticar, al cap i a la fi, no passa res si critiquem, be això es el que sembla; es molt més fàcil estalviar esforços i deixar fluir paraules, que no pas el contrari.
Estic totalment d'acord en que els empresaris ni son una ONG ni fan obra social, però em pregunto, si es tan fàcil fer funcionar empreses, perquè no ho fa més gent?
I també es parla de politics, de que son ells els que tenen que fer possible la actuació d'empresaris i emprenedors; el problema es que alguns politics han ajudat a portar-nos on som ara, i no es precisament bo el resultat; i amb això que ningú busqui critiques a determinades formacions, no, les critiques en general son per tots, perquè a la llarga llista d'organismes públics, hi han politics de tots colors, i recordem que alguns sovint sembla que pensen massa en el partit i poc en el ciutadà.

TEATRE???

2011-08-29T18:16:00.000+02:00

Ara ja fa temps que dura, molt de temps, ja fa més d’un any, i arriba un moment que un ja nomes en pot parlar a partir d’un punt de vista còmic, en realitat a partir d’un punt de vista sarcàstic, i per això les elucubracions que he fet van en aquesta direcció.
Pregunta: perquè el Mourinyo fa el que fa? Noi, un possible motiu seria que de forma del tot encoberta, treballes per la selecció de futbol portuguesa, ja que amb tot el que fa crea mal rotllo entre els jugadors que en la seva majoria son del Barça i del Madrid, provoca tot aquest enrenou per tal de desestabilitzar “la roja”, vaja que predisposa a la selecció espanyola a que perdi, i això beneficiarà a la selecció de Portugal, per la qual cosa ell serà heroi nacional, el faran fill predilecte i el currículum particular encara enlluernarà molt més als seus seguidors incondicionals.
Una altra opció, es que te una obsessió amb el Barça, el fet es que com que te clar que li es del tot impossible guanyar a un equip que va preferir a un noi de casa que a ell, fa tots els possibles per desestabilitzar els ànims de l’entorn, creant malentesos que el presenten com a víctima, a ell i a l’equip que dirigeix; i tot això perquè? En primer lloc perquè si amb tot el que predica convenç a algú i mina la moral de can Barça, possiblement pot ser que guanyi, i si no guanya però la gent el creu, podrà continuar fent el màrtir en lloc d’assumir les responsabilitats d’un altra any sense guanyar quasi res; o sigui que passi el que passi podrà presentar-se com un guanyador, be perquè guanyarà, be perquè dirà que l`han perjudicat tots i en tot, pobre home.
Una altra possibilitat es que es pensi que es el melic del mon, i que tothom l’ha d’estimar i adorar, i quan no aconsegueix que sigui així fa com els nens, fa rabietes i dona cops de peu o fica dits als ulls, es igual, la qüestió es voler ser sempre l’únic protagonista de tot el que fa.
També podríem plantejar una teoria un xic més seriosa, i es el fet de que aquest home amb les seves extravagàncies aconsegueix ser el focus de totes les critiques , deixant el bon o mal joc de l’equip al marge de tot plegat, cosa que fa que al parlar tan d’atacs i conspiracions, es minimitzin tan les derrotes pròpies com els èxits aliens, així sembla que ni ell es tan dolent per no guanyar res, ni els contraris son tan bons per guanyar-ho tot; es la lluita per subsistir en un mon on la única cosa que importa es triomfar, al preu que sigui,però triomfar.
Com sempre dic, o cambiem els valors actuals, o tindrem veritables problemes perquè cada vegada tindrem molts més individus com aquest, que l’únic que volen es ser els protagonistes d’una pel•lícula dolenta moltes vegades muda i sovint en blanc i negre, però sempre sense cap gracia.

BOIG ???

2011-08-06T22:51:00.001+02:00

Em sap molt de greu que cada vegada que hi ha algú que fa un acte reprovable ho acabem acceptant i dient que no esta be, que esta boig i que en el fons no es responsable dels seus actes perquè no sap el que fa.
Un dels darrers casos, el que va passar aquests darrers dies a Oslo, m’ha tret de polleguera llegir que el seu advocat ja feia aquest tipus de plantejament de cara al futur judici, s’ha de començar a preparar tot el circ mediàtic per tal de que en el fons aquest individu ens faci pena, i tots acabem dient allò de pobre xicot esta boig, ell no es així.
Però si creiem sincerament en la bogeria d’aquest individu, donem una ullada a altres de les accions violentes que hi ha a qualsevol reco del mon, ens quedem amb les de Síria per exemple, o preferim recordar els atemptats de Vic, o be ens fixem en les imatges que ens arriben des de Somàlia; es del tot indiferent on succeeixen els fets, es del tot indiferent qui en son els protagonistes, la realitat es que sigui pel motiu que sigui, hi ha massa gent disposada a matar, a fer patir als altres, perquè tots plegats ens hi acostumem i encara ens facin pena. Prou, cridem PROU no podem, no hem de tolerar més violència, si les persones no som capaços d’aturar això, de quins drets parlem? Ah!! si, es clar, parlem del nostre dret a viure amb els ulls clucs, i no voler veure ni sentir que es el que passa més enllà del nostre nas, es que ens hem convertit en el melic del mon? es que no som conscients de que el mon no pot tenir tans melics?
Si, ja se que algú lògicament criticarà el que dic, de que va aquest tio? barreja les pomes i les peres; si, d’entrada els fets en qüestió no tenen cap tipus de relació entre ells, a no ser que tot plegat sigui la conseqüència del tipus de societat que ens han muntat, que hem deixat que ens muntessin; perquè? es molt senzill, aquest individu d’Oslo, diu que ho va fer per defensar Noruega, i en algun article de premsa, ja diuen que es una persona que te problemes psicològics; però tot i que ell es el que ha obtingut “gloria”, quanta gent hi ha, que amb l’excusa de defensar la seva pàtria, la seva bandera, arriba a ser el causant de fets com els que parlem.
Al cap i a la fi a Síria, també hi ha algú que defensa no se que i no ens enganyem, a Somàlia pasa el que pasa, perquè hi ha gent en algun lloc que defensa un nivell de consum i un tipus de vida fora de tota lògica; i si volem anar repassant fets que han ocorregut més aprop de casa nostra, que es el que en realitat defensaven els que van idear l’atemptat de Vic? Hem de ser conscients que aquest mon actualment es mou per interessos, i això fa que quasi tot sigui vàlid, això fa que tots ens estem tornant una mica massa tolerants envers fets que son totalment reprovables.
Ei!! que no estem pas parlant d’una pel•lícula qualsevol, tots aquest fets passen en el mon real, el nostre mon, no hem de dir PROU? fem-ho.

MUNICIPALS

2011-05-01T22:51:00.003+02:00

Dies enrere llegia a la premsa local referències dels candidats per l’alcaldia del poble. Fa molts anys que visc al poble, be de tota la vida, hi vaig néixer; i vaig quedar sorprès de veure la quantitat de llistes que hi havia encara que no se pas si hi eren totes o no. Son sis llistes, sis, la meva suposició no se si errònia o no, es que son les primeres eleccions amb tantes llistes, o no? Conec a la majoria dels que es presenten de cap de llista, de tota la vida, jo els tinc per bones persones, gent amb les ganes i les il•lusions per fer anar el poble endavant. De moment no tinc coneixement de la resta dels components de les llistes, ara be, el que si que se, es que prop d’un centenar de veïns, estan disposats a donar la cara pel poble, i això em fa rumiar.
I em fa rumiar, perquè no se si es la crisi, o es que hi ha molta gent que opina que les coses s’han de millorar, o no se que, però la veritat es que m’han aconseguit sorprendre. No les persones que es presenten en qüestió, per a mi molt valides totes, sinó per la gran quantitat d’alternatives que en aquesta ocasió tindrem els veins. Ara espero i desitjo veure les propostes que ens faran tots ells; m’agradaria que el meu poble, el poble de tots, diuen que més de 8.000 habitants, evoluciones molt positivament amb l’ajut de tots, m’agradaria que es convertís en una referència de convivència, empenta i esforç, tot plegat fent un camí el més raonable i coherent possible.
Que m’agradaria conèixer dels candidats i de les formacions en qüestió? m’agradaria poder saber com pensen gestionar el poble, i quan dic gestionar no em refereixo nomes a diners; per gestionar el poble, voldria saber quines actuacions tenen previstes de desenvolupar, com pensen finançar-les; els serveis que oferiran als veïns, quina es la previsió del seu cost, i com la repercutiran al poble; amb la situació de crisi que tenim ara, quines retallades preveuen, o això al nostre poble no ens ha d’afectar. Als politics locals, es fàcil criticar-los, es fàcil exigir més enllà del que possiblement alguns de nosaltres estaríem en disposició d’oferir; però si no els podem exigir la perfecció, si que els hi hem d’exigir que hi posin tot els seu saber i tota la seva honestedat, al cap i a la fi, com dèiem abans, gestionen i/o gestionaran el nostre poble, els nostres recursos, i no ens hem pas d’enganyar, els que sortiran elegits a les properes eleccions, gestionaran el nostre futur. No podem, ni volem que el nostre poble, es dirigeixi en una direcció que no entenguem; volem, hem de ser capaços d’exigir i esperar dels nostres politics locals, que la seva única preocupació sigui el poble en el que ells viuen, en el que molts d’ells han nascut, i el que tots plegats deixarem als nostres fills.
Que hem de fer? que demanem als nostres regidors? els podem demanar, els hem de demanar tot el que considerem necessari pel poble, els hem de demanar que expliquin que pensen fer; per això vull convidar a tots els alcaldables a que fem una taula rodona amb la finalitat de cada un d’ells pugui explicar el que li sembla que cal millorar al poble i com pensen fer-ho. Es poden donar per convidats a participar en la trobada que els proposo; els propers dies em posaré en contacta amb cada un d’ells per confirmar la seva assistència a la trobada proposada, espero la seva presencia en benefici dels ciutadans del nostre poble.

PREVARICACIO

2011-04-15T20:39:00.001+02:00

Fins i tot quan la llegeixes ja et dona mal rotllo, no se ja sona a cosa lletja; vaig de cap a buscar una enciclopèdia i llegeixo que es un delicte que consisteix en que una autoritat, un jutge, un advocat o un funcionari públic dicti una resolució arbitraria sabent que aquesta es injusta, es un abús d’autoritat i esta sancionada pel dret penal que busca, entre altres, la protecció del ciutadà. I ara, a que ve tot això? es preguntarà algú, cert, de que carall parla ara aquest? de dos qüestions, la primera de la problemàtica que hi ha a la comunitat Valenciana de poder veure tv3, resulta que desprès de les multes imposades als repetidors que emeten aquesta senyal, surt publicat en premsa que el Consell admet que no pot sancionar a repetidors, ja que aquests es limiten a oferir serveis de telecomunicacions i no de televisió local, i que això únicament es competència de l’Estat central; a veure si en aquest cas algú ha imposat una multa que no te atribucions per fer-ho, i sap a consciencia que aquesta decisió arbitraria es injusta i un abús d’autoritat, de que estem parlant?
Anem per un altre tema, encara de més ressò; i es que en base a la parauleta màgica van posar una denunciar i van encausar al Jutge Garzón; continues llegint la premsa i resulta que ara per ara els processos que te oberts en Garzón, son pel franquisme, pels cursos de Nova York i pel cas Gürtel.
Home jo del tema dels cursos a Nova York d’en Garzón, no els conec, vull dir que no se si els va fer, si els va pagar l’empresa que diuen o que; la veritat es que en determinats cursos que es fan, es normal que aquests estiguin patrocinats per algunes empreses, d’aquí a que s’han fet suborns, hi ha un tros, ara desconec si algú va pagar més enllà del que pertocava pels cursos de Garzón; el que si que son curiosos, son els altres dos afers; resulta que el Jutge es va posar a revisar fets ocorreguts ara fa setanta anys, i a algú no li ha agradat, i he llegit en algun diari, que això ja es va tancar en el seu moment, amb pactes i/o acords de la transició; ara be, si realment van ocórrer fets punibles, i aquests es van tapar per pactes assolits en aquell moment, si esta clar que algun fet es va amagar a consciencia, i es va legislar en aquesta línia, no es injust i conseqüentment no es un abús d’autoritat, i de que estaríem parlant també? Per acabar-ho d’arrodonir, ens trobem amb l’anomenat cas Gürtel, es va dir que trames de suborns, falsedats, enriquiment fraudulent, un munt de gent implicada, alguns anomenats empresaris, politics i tanta i tanta gent que segons els diaris va fer negocis sota el paraigua de la política, i que van arribar a estendre els seus tentacles tan lluny, que ben be semblava un pop gegant de corrupció; i es clar quan el Jutge ho investiga es acusat de fer-ho il•legalment la qual cosa ens porta de nou a la mateixa paraula del principi, perquè si quan es va propiciar el frau, enganys i estafes, es va fer a consciencia de que era un acte injust i un abús d’autoritat, de que estem parlant?
I si quan el Jutge rebusca en el fang d’aquest fets, surt alguna persona que el vol imputar per perseguir els tramposos, encara que sigui de l’entorn judicial, i ho fa a consciencia i coneixedor de que un acte injust i un abús d’autoritat, carai, de que estem parlant? Ai carai, prevaricació, ben mirat no es pas lletja, ni dona mal rotllo, el que passa es que la fan lletja determinades persones amb pocs escrúpols, a consciencia, amb arbitrarietat, injustícia i abús d’autoritat.

EURODIPUTATS

2011-04-12T22:37:00.001+02:00

Aquests dies s’ha parlat molt del cost dels viatges dels diputats que van a Brussel•les a treballar, perquè hi van a treballar, o no? suposem que si, per la qual cosa els hem de tractar com el que son, treballadors d’una empresa de la qual en som propietaris tots nosaltres, i com propietaris que som, que no pas accionistes, nomes podem votar de tan en tan, o sigui, que no els podem fotre fora quan volem, sinó quan ens deixen votar, i tot i així com que ja se’n cuiden prou ells, els politics, de fer llistes tancades, hem d’acceptar entre treballadors que son bons, altres que tenen pocs recursos professionals i també els que fan un camí diguem que massa alegre, a alguns d’ells no els voldrien les empreses privades o els farien fora amb acomiadament procedent per no aconseguir fites i reptes encarregats.
Dit tot això, parlem ara del que ha estat noticia aquests darrers dies, els bitllets d’avió; resulta que aquests treballadors, fan molts viatges del país d’origen a Brussel•les, i clar com no podia ser d’altra manera hi van amb un bitllet de classe business perquè resulta que com que fan molts viatges, anar-hi amb els bitllets normals que utilitzem la resta de mortals, els de classe econòmica, els perjudica molt la salut. No estic molt al cas dels preus dels bitllets d’avió, la veritat es que la meva feina no m’obliga a viatjar gaire en avio, però a la premsa vaig llegir que un bitllet per anar-hi desde d’Espanya pot valer uns 80 euros en lowcost, recordeu, si, aquells vols que subvencionen alguns dels nostres governs, uns 300 euros en un vol estàndard i uns 1.800 euros en business.
Algun polític que ho defensa, ho fa amb l’argument de que com que fan un munt de viatges l’any, fins a 300, si no ho fes en classe business no ho podrien resistir i es per això que ho considera una necessitat física. A veure fem un càlcul ràpid: 300x1800=540.000 per eurodiputat i si multipliquem per la quantitat de persones que fan aquests trajectes, esgarrifós, si, si ens surt una quantitat que podem qualificar d’esgarrifosa. Escolteu, voleu dir que no els hi podríem pagar una residencia a tots, i que s’estesin tot l’any a Brussel•les? possiblement ens sortiria més econòmic, no? hem de pensar que els estudiants ho fan així, i a l’empresa privada, la majoria de treballadors s’han de buscar pis a la destinació, i els que tenen més sort, el pis els hi paga l’empresa; i perquè no ho fem també amb els politics de casa nostra, ells no es cansarien tan, pobrets, i per a les nostres butxaques significaria un àlibi, i més en els moments actuals de crisi. A mi m’espanta pensar el cost que te aquesta historia de Brussel•les, ara no qüestiono pas si es necessari o no, nomes que no puc deixar de pensar que hi han algunes persones que com a gestors aquí al país, no han estat precisament brillants, i en canvi els han col•locat, ben col•locats, allà amb un sou una mica millor que els anomenats “mileuristes” i a més, amb moltes despeses a càrrec dels pressupostos estatals per acabar-ho d’arrodonir. No se, voleu dir que no tindríem que poder exigir uns bons gestors pel nostre interès i benestar, voleu dir que ens uns moments de crisi com tenim ara, aquests gestors no tindrien que posar-se al nivell dels seus conciutadans, i reduir una mica, si nomes una mica, el cost que signifiquen pel país?
M’agradaria pensar que gastem be els diners que ens costen els eurodiputats, us tinc que dir que en moltes ocasions tinc els meus dubtes, però repeteixo, voldria pensar que son ben gastats, ara be també m’agradaria veure que ells, els pobrets que viatgen en business, fessin un gest, fessin un petit esforç i limitessin o be eliminessin algunes despeses de les diàries, les que anomenem menudes, be menudes, menudes en el seu cas no ho son pas.

RIVALITAT

2010-12-25T21:31:00.001+01:00

Una rivalitat molt cara, aquest era el títol de un article llegit a la premsa de divendres que parlava de la rivalitat, en aquesta ocasió, entre Reus i Tarragona, però ara fa un parell d’anys, la rivalitat era entre Sant Cugat i Sabadell, i en altres ocasions també la trobem a altres poblacions veïnes.
Aquestes dues poblacions, es diu que son rivals en quasi tot, i ara mateix desprès de que Tarragona guanyes la partida a Reus obrint les portes d’un dels magatzems més coneguts al nostre país, la guerra esclata de nou en benefici d’una multinacional sueca; i els dos alcaldes la volen al seu poble, curiós el fet de que els dos son del mateix partit. Els que no hi creuen tan son precisament els comerciants d’ambdós pobles, ja que argumenten que instal•lar precisament aquest centre, si tenim en compte que la previsió es que s’instal•li a la T-11 entre Reus i Tarragona, a les afores de les dues poblacions, no aportarà pas sinergies amb el comerç local i això els acabarà perjudicant. El mateix article també comentava el fet de que la multinacional es frega les mans per la baralla; de nou sembla que qui representa i defensa els interessos del poble s’oblida de les seves obligacions, perquè a veure, jo em demano que farà que la multinacional escolleixi una població o l’altra? suposo que no serà pas una decisió altruista, imagino que la companyia, com a bona empresa que la considero, algun benefici traurà, o no? i si es així, qui ho pagarà? recordem que totes les persones que entren en política, se suposa que ho fan per vetllar i defensar els interessos dels seus ciutadans, i si es així, perquè tan en aquest cas com en els altres que han succeït i succeiran, els politics no es posen d’acord per tal de treure el màxim benefici per la zona comuna d’ambdues poblacions, al cap i a la fi no hem d’oblidar que els responsables de les empreses si que ho fan, entre altres coses, ells vetllen per tal de poder obtenir més beneficis pels seus accionistes, així ho han de fer, però els politics massa sovint obliden que ells tenen la mateixa obligació, i es obtenir els màxims beneficis possibles, econòmics i socials, pels seus ciutadans, i no es precisament fent concessions a les multinacionals com ho poden aconseguir.
Si ja se que hi ha qui defensarà el fet de que el poble on s’instal•li en sortirà més beneficiat, es cert que directament i temporalment pugui ser així, cobrarà impostos, possiblement sortiran a la tele, diran allò de que la gent situa la població al mapa i això fa que tinguin més visitants, gastaran més …. I a partir d’aquí ja es el conte de la lletera, perquè de tot plegat nomes ens en fan veure beneficis, però tots plegats s’han oblidat de explicar que li costarà això al ciutadà; no fa pas gaires anys, un poble català tinc entès que va obsequiar amb terrenys a una empresa perquè aquesta hi construís una fabrica i contractes personal local; amb el temps la empresa va tancar, es va vendre la fabrica, i l’ajuntament encara esta pagant el crèdit del terreny. Repeteixo que tan aquest cas en concret, com les dues poblacions en lluita, son anecdòtiques, ja que la situació al llarg dels anys s’ha repetit massa sovint i en masses pobles del nostre estimat país. Però per tal de seguir-ne parlant em plantejo nomes un dubte, si les dues poblacions haguessin fet un front comú davant totes les empreses que volien instal•lar-se a la seva zona, voleu dir que no hagueren aconseguit un benefici més elevat pels interessos tan dels comerciants en particular com dels ciutadans en general. No conec les concessions fetes a les empreses, però estic força convençut que l’article te raó, qui realment hi guanya es la empresa ja que l’ajuntament en qüestió, i treballant individualment rebaixa les seves pretensions per tal de sortir triomfant de la seva pugna particular amb el poble veí, sense veure que es molt segur que fent una aliança estratègica, tindrien igualment les dues superfícies comercials, però amb un ingrés conjunt més alt del que tindran ara per separat, i que a més es possible que ambdues empreses s’acabin instal•lant nomes en un dels dos municipis, per la qual cosa l’altra es quedarà amb allò tan conegut de “compuesto y sin novia” . Així ens va ………

VIURE

2010-10-31T10:49:00.000+01:00

Curiós títol per aquest escrit, ja que parlarem de morts; viure …. es una expressió que utilitzen algunes persones quan se’ls hi demana que es el que volen a la vida, i la resposta es tan simple com dir això: viure; i en aquesta ocasió voldria parlar en nom de tots aquells que ja no ho poden respondre, senzillament perquè son morts, i el que es pitjor, son morts perquè els han matat. D’entrada demanar disculpes a les víctimes i familiars per parlar en nom seu, disculpes a La Vanguardia per utilitzar el seu títol del suplement salmonat del dissabte, però es que era aquest suplement el que va propiciar aquest escrit, no es una critica al diari, al contrari, i es que aquest suplement parlava precisament dels darrers aconteixaments que han ocorregut a casa nostra i que estan relacionats amb la gratuïta delinqüència d’alguns individus.
El titular del reportatge: “Menys delictes, però més violents” ens endinsa en una realitat complexa i com sempre ens porta a parlar de la relació que hi pot haver entre desesperació econòmica i augment de violència en actes delictius; no soc cap expert i no puc demostrar la relació o no de la situació econòmica inestable que pateix una persona amb el fet de cometre un acte delictiu; el que si que queda pales, es el fenomen de que cada vegada hi ha més presencia d’armes de foc, siguin autentiques o simulades; i una cosa hem de tenir clara, si un individu es decideix a cometre un acte delictiu, pel motiu que sigui, quan agafa un arma de foc autentica, d’entrada ja demostra abans de cometre l’acte, que esta disposat a utilitzar-la perquè si no fos així agafant un arma simulada en tindria prou, perquè l’efecte per a la víctima es el mateix, us ho puc assegurar. Encara que les estadístiques que ens ofereixen els responsables politics, volent reflectir que els darrers anys s’ha produït una reducció dels actes delictius no podem obviar el que diu el criminòleg Vicente Garrido, quan apunta a que hi ha una tendència en els darrers deu anys a incrementar els robatoris que acaben amb morts. Vaig parlar de la delinqüència fa unes setmanes (Montpeita 1085), manifestant el que sentia jo com a víctima; puc dir-vos que no tinc cap simpatia pels delinqüents, ara be, dit això agafo de nou el fil de que pot ser el que incideix en una persona per convertir-se en delinqüent; el mateix reportatge parlava d’una dona, mare de família, que volia atracar una entitat bancària, per poder alimentar als seus fills, al quedar-se sense feina, dient que es poc freqüent; ho crec i això ens porta a una altra qüestió, si la crisi no es la principal causant de la delinqüència, quins motius fan que una persona faci aquest pas tan complicat i dur, com es el de delinquir, que quasi mai te marxa enrere? Un dels responsables de seguretat al nostre país, deia que els mossos persegueixen i fan la detenció dels delinqüents, tot portant-los davant la justícia; ho crec, però si els delinqüents son detinguts però amb posterioritat tornen a delinquir, tornem de nou al principi de la qüestió, que es el que falla en aquest sistema que empeny a les persones a fer actes d’aquest tipus? la crisi? ens podem creure que per cobrir les necessitats mínimes una persona matarà? suposem que si, quants atracaments farà per tenir teca per la família? perquè les noticies en ocasions, parlen de gent que ha fet un munt de delictes, i es quan ens podem preguntar on acaba la necessitat individual i on comença el resultat d’un tipus de societat, malaltissa, sense valors i que magnifica el fet d’enrriquir-se ràpidament, sense escrúpols, pagant-ne globalment un preu molt excessiu, desorbitat, i que ens encamina per un sender amb una meta, que per dir-ho amb suavitat, no es gens desitjable. En un mon, en el que ja no a molts i molts quilometres de distancia, que fa que tot ens quedi llunya, sinó que a casa nostra mateix, hi ha molta gent amb problemes, gent que te fam, gent que pateix agressions, pel que hem de lluitar amb totes les nostres forces, es per aconseguir canviar aquesta societat amb tants desequilibris i tantes injustícies. No ens oblidem que es feina de tots, aconseguir un mon millor, i no es retòrica.

BURRADES

2010-10-10T22:57:00.003+02:00

Desprès de llegir la premsa, vaig tenir ganes d’escriure una mica, el motiu …. les diverses opinions que havien expressat alguns dels politics, tan catalans com espanyols, i es que a tot arreu a vegades es deixen anar al vent frases de tot tipus. Desprès vaig pensar en el títol més adient, i finalment vaig decidir aquest, ja que en ocasions el que diuen els politics, son veritables burrades.
La primera es del Sr. Jose Ramon Bauza, líder del PP a les balears, dient que si governés eliminaria la normalització lingüística que estableix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les illes, i potenciaria el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i també el formenti, perquè el que vol es eliminar la imposició des de fora i que cadascú parli com vulgui. Les intencions son clares, la seva posició també, nomes necessita traslladar-les als seus col•legues de partit i que l’apliquin també a Catalunya; senyors politics de totes les terres d’Espanya, facin cas al seu company Sr. Bauza, i deixin que els catalans parlem el que vulguem, i deixin d’imposar des de fora, altres llengües que no son pròpies ni son les dels nostres pares, facin possible la eliminació d’imposicions.
La segona del Sr. Josep Maria Vila, alcalde de Vic, desprès de declarar-se “moralment exclòs” de la Constitució, va defensar la independència de Catalunya, va assegurar que li agradaria veure-la, afirmant que considerava procedent que en cas de trencar amb Espanya, un cop separades, es mantinguessin vius alguns llaços, com un exercit comú i la figura de la monarquia. A veure Sr. Alcalde de Vic, si vostè es vol declarar moralment exclòs de la constitució pot fer-ho hi te tot el dret, ara be el que tot seguit ha de fer es dimitir, perquè recordi, es alcalde de Vic d’acord amb la vigent constitució espanyola, i si aquesta no li sembla be, el que no pot fer es jugar a allò d’ara si que m’agrada, ara no m’agrada, i utilitzar els arguments que més li convinguin en cada moment, per mantenir el protagonisme i mantenir-se en el poder; encara que si rellegim l’esmenta’t article del diari, queda més evident que vol, i es que diu que vostè es va queixar amargament per figurar al lloc 12è de la llista de CiU al Parlament, i es que vostè volia el cinquè lloc. El que no acabo d’entendre, es que hi pinta la corona i l’exèrcit compartits en una Catalunya independent, es de suposar que estava de conya no, perquè en cas contrari ….
La tercera es de l’expresident del Govern espanyol, Sr. Felipe González, donant suport a l’endarreriment de la jubilació fins els 67 anys, argumentant que com que hi haurà mancança de població activa la demografia ens obligarà a prendre aquesta mesura, i va defensar la llibertat dels ciutadans per decidir quan volen deixar de treballar, ja que d’aquí a un parell de dècades hi heura menys joves en edat de treballar que adults amb dret a prestació. I perquè no fan una proba pilot d’aquesta idea, seria qüestió d’agafar una persona propera a la jubilació, no se, de la construcció o del transport mateix, agafem un expresident del govern i els intercanviem, i que tots dos continuïn amb la seva vida laboral, al cap i a la fi, per tal de poder mantenir el nivell de benestar social que ens van prometre fa anys, i que ara ja es veu inviable, no influirà pas qui fa cada feina no? alè senyors politics, ja saben, agafin la feina normal de qualsevol ciutadà, i escolleixint jubilar-se més tard, hi tenen tot el dret. De fet tots pensem que sempre tenim raó, que la nostra opinió es la única encertada, i això ens deixa tranquils, perquè en el fons tenim molt assumit que qui s’equivoca sempre son els altres i això fa que diguem frases que no sempre son encertades, però es el nostre dret, dret a expressar allò que pensem, ara be quan el que diem es fora de lloc, quan el que diem no toca, tindríem que saber rectificar, per això voldria demanar en primer lloc, al senyor del PP balear, que el que exigeix per les illes ho faci extensiu a la resta de països que també volen el mateix; en segon lloc, al senyor d’osona que es decideixi, si vol jugar amb la baralla espanyola, la catalana o amb la humana, una barreja de totes no val, no ens permetrà acabar la partida be si tenim cartes barrejades, en tercer lloc a l’ex li diria que ha de pensar que si endarrerim la edat de jubilació, i no fem res més, continuarem tancant el pas als joves a trobar feina, ja que feina per a tots continuarem no tenint-ne, i això fera inviable la jubilació futura dels grans, que ja seran vells, això si, els joves, a casa, aturats i sense cobrar.

COP AL BANC CENTRAL

2010-10-03T18:57:00.002+02:00

Ahir a TV3, van emetre un treball que amb el títol de referència, va explicar els fets ocorreguts ara fa quasi trenta anys al bell mig de la ciutat comtal; el treball crec que es molt correcte, però si que vull fer-lo servir com a base per fer reflexionar a qui vulgui fer-ho. En el treball en qüestió, es va parlar dels motius que van propiciar el atracament amb hostatges, tots poden ser vàlids, però, i es aquí on vull introduir una altra visió dels atracaments, com deia tots els arguments poden ser vàlids per parlar-ne, però no per a tots els que pateixen ni per a tots els que hem patit atracaments, son convincents; jo no se que, ni qui hi havia darrera l’atracament al Banc Central, el que si que tinc clar, es que ho disfressin com ho disfressin, la realitat es que uns individus van entrar en un lloc de treball; pensem-hi, tots els que anem a treballar cada dia, ens hi podem trobar amb un fet similar, i més si acceptem que el fet en qüestió podia no tenir res a veure amb els diners; com deia uns individus van entrar en un lloc de treball armats fins a les dents, i fent possible que tot plegat s’acabés amb un brutal bany de sang, hi havien més de 300 persones, i no nomes hi eren els treballadors, també hi havien un munt de clients, o sigui que el fet del que parlo també podia haver passat en un super, en un parc, en una escola, en un teatre, o a qualsevol lloc imaginable.
En altres ocasions, ja s’han fet reportatges d’atracadors que per un motiu o un altre, diguem que s’han convertit en mediàtics, i es normal que qui fa el reportatge ho faci amb la lectura més adient per presentar un individu amb les característiques necessàries per a la finalitat que es vol aconseguir amb el reportatge en qüestió. La veritat però, pels que hem patit atracaments; val a dir que fa un cert temps que vaig ser víctima de diversos atracaments motivats per la meva feina, els problemes econòmics, delinqüents comuns, bandes armades, etc. de tot, hi va haver de tot; però com deia, la veritat es que en totes i cada una de les ocasions que m’hi vaig trobar, sempre era el mateix, uns individus que entraven al lloc on jo treballava, amb armes de foc, amb amenaces de mort, que en ocasions es feien extensives a la família, s’emportaven diners i en cada ocasió, també s’emportaven un xic de la meva vida; jo en cap moment vaig tenir necessitat de conèixer la motivació d’aquells delinqüents, i la veritat es que se me’n fotia, la realitat era que qui estava en perill era jo, tot i que la constitució ens garanteix el dret a la seguretat, ja. Ara em podria posar a criticar als politics de forma generalitzada, dient que possiblement alguns, amb les seves decisions el que fan es afavorir la marginació, cuna de la delinqüència, però avui no toca, avui nomes vull fer un exercici per tal de transmetre els sentiments i sensacions que davant d’un fet com aquest, jo personalment vaig sentir. Van ser diferents atracaments, i sempre em vaig acollonir; sempre vaig patir per la meva vida, pensant que tot podia ser qüestió de com estes anímicament l’atracador, i del que passaria el proper segon, que podia ser el darrer segon de la meva vida, i quan si barrejava la família, la situació era ja del tot desesperant, el temps passava lentament i es feia etern; i quan tot aquell patiment finalitzava, venien els formalismes policials, val a dir que del tot necessaris.
El següent patiment, es feia pales l’endemà, havies de tornar a la feina, sense excuses, sense cap tipus de garantía de que els fets ocorreguts no tornarien a passar; per això us deia que la visió dels atracats es molt diferent del que puguin presentar els reportatges gravats a l’entorn d’un atracador mediàtic, que com a pel•lícula pot estar molt be, però pel dia a dia dels treballadors que ho patien i ho pateixen, es a anys llum de la seva realitat personal i particular. Un altre dia ja aprofundirem en els motius que porten a la gent a delinquir.

CATALA

2010-09-17T12:32:00.003+02:00

A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al profeSsorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?

LOW COST

2010-09-06T22:25:00.001+02:00

Es curiós, aquests darrers dies hem assistit a un estira i arronsa referent al català, que si havia de ser exigit als nous professors de la Universitat o no; però amb massa assiduïtat ens expressem tots plegats amb mots que res tenen a veure amb la llengua de casa nostra, dels nostres pares, els avis …., precisament una de les expressions que també hem escoltat molt sovint aquests dies es la de “low cost”, traduïda normalment com a “baix cost”. Normalment quan parlem de la tarifa low cost, tots assimilem aquesta expressió amb l’aviació, però també trobem low cost en hotels, en pisos …, be low cost ho pot ser tot, i es de conya que tots plegats puguem tenir molts serveis a preus reduïts; ara be, amb el que no estic d’acord es amb que ens venguin la “moto” de que tenim els mateixos serveis a preus més barats; i no, no es cert, ens donen uns preus més reduïts, perquè els serveis també son inferiors. Observem la balança de preus i serveis; en el cas de l’aviació, que es el més representatiu, ara podem volar per menys diners, es cert, però a canvi de que l’avio es transformi en un metro o en un autobús, i us puc assegurar que he anat en busos on hi ha amb més serveis que a molts avions; ara be si en el moment de comprar el bitllet tenim clar el servei rebut pel preu pagat, no hi tinc res a dir; la meva emprenyamenta be quan perquè aquests serveis es puguin vendre a preus reduïts entrem en subvencions, aquí si que hi ha queixes a presentar, es més, el Síndic de Greuges, o be el Defensor del Pueblo, hem de recordar que aquest darrer va presentar un recurs contra l’Estatut, ja tindrien que haver actuat fa temps, perquè el que no pot ser es que perquè uns quants puguin viatjar més barat, ho tinguem que pagar entre tots, voldria recordar als nostres politics que es fa difícil explicar als ciutadans el perquè això de volar es una primera necessitat. Desprès ens diuen que això dels avions porta benefici a la zona d’influència de l’aeroport, per la gent que ve, es veu; i per norma voleu dir que no seria millor que no subvencionéssim aquests serveis? Jo em pregunto si a Catalunya actualment, no hi tenim persones que necessiten molt més els diners destinats a aquest tipus de subvencions? Si les tenim, perquè malgastem en aquest tipus d’invents? ah, si, es veritat, ens diuen que això dona riquesa, riquesa, si, al propietari de la low cost, que actualment es de les poques companyies que tenen beneficis, “chapeau” per tots els propietaris de “low cost”. Que consti que no critico a les empreses, al cap i a la fi, ells, els propietaris, fan el que tenen que fer, buscar i trobar els beneficis per la empresa, qui jo critico es a les persones que fan possible aquestes subvencions, i que no crec que sempre siguin capaços de prioritzar amb total correcció; com que no he estat capaç d’esbrinar-ho, la veritat, m’agradaria conèixer el total de les inversions i subvencions que en alguns aeroports d’aquest país s’han fet; a algú li sona el nom de Ciudad Real? recordo que es deia que portaria molta riquesa a la regió, i la realitat es que les darreres noticies que han sortit a la premsa, parlen de fallida, ERE que afectarà a tota la plantilla …. ah! això es el que en deien riquesa per a tots, no? espero i desitjo que no sorgeixi cap nom d’aeroports de casa nostra en noticies similars; ara be tampoc m’agradaria veure ni una frase escrita referent a unes possibles subvencions, difícils de justificar, en inversions que, no ens enganyem, també poden ser molt difícils d’explicar. Nomes em queda una pregunta per fer, si el “low cost” es tan bo, quan tindrem politics “low cost”?.

SUBVENCIONS

2010-08-23T20:29:00.001+02:00

Ja feia un quants mesos que no escrivia, patia sequera narrativa, que no pas temàtica, ja que els politics d’arreu no han parat pas de dir i fer burrades, no tots, sort en tenim que alguns encara son gent de seny.
Aquestes darreres setmanes, be llegides o be escoltades, diverses opinions exposades per diferents persones, i referents a situacions ben variades, han germinat i han creat la necessitat d’escriure de nou. La primera va ser llegida en aquest mateix espai, es referia al preu de les piscines publiques del nostre poble, no vull entrar en polèmiques pel fet en qüestió, nomes m’ha de servir per parlar d’una realitat; la segona la vaig escoltar pel televisor, un polític d’un poble del nostre país, deia que si els ajuntaments no tenen diners per pagar les despeses que s’han autogenerat ells solets en aquests darrers anys, no sabia pas com se’n sortirien. La tercera llegida a la premsa, m’ha irritat encara molt més, ja que segons “el Periódico” de diumenge un conseller de la Generalitat ha dit que es possible que tinguin que incentivar mitjançant encara més subvencions la presencia de Ryanair als aeroports secundaris. Hem de pensar tots plegats que la situació que tenim avui en dia es la que es; atur elevat, reducció o pèrdua d’ingressos … tantes i tantes situacions amb problemes diaris de subsistència. Crec que es hora de tocar de peus a terra, ja fa temps que demanava que exigíssim als nostres politics més propers que es comprometessin en millorar, en aconseguir que la vida fos millor per a tots i que ells ho demanessin així als companys tan de la Generalitat en el cas de casa nostra, com als del govern central i també als de la UE.
Algú segur que pensarà referint-se a mi, que llest que es aquest tio criticant als politics, també ho podria fer ell si es tan llest; i es veritat, però precisament això es el que jo demano als politics de la oposició, i es que massa sovint es limiten a criticar i poques son les ocasions que aporten solucions als problemes comuns, l’excusa es que els que manen o be no els escolten, o be els hi prenen les idees; escoltin senyors politics si tots vostès treballen pel be del poble, no hi ha ni nosaltres ni ells, no hi ha bons ni dolents, recordin que tots vostès s’han compromès voluntàriament a treballar en benefici del poble, que es qui els ha votat, i com sempre dic, es qui els paga. Amb tot això, vull manifestar que els serveis que ofereixen tots els ajuntaments i no son de primera necessitat, s’han de pagar al seu preu real, no val a subvencionar despeses no necessàries. No val que un polític manifesti un mea culpa per les despeses que ells mateixos han autogenerat, i que la seva preocupació nomes sigui la de trobar diners per pagar-ho. Dic que no val, perquè encara ara hi ha politics que no han entonat el mea culpa, i es veu que encara no han compres que toca fer les retallades necessàries de tots els serveis que no son de primera necessitat, encara que això sigui impopular, i encara que això els hi signifiqui perdre les properes eleccions. El que no val es que per continuar pagant els extres generats aquests darrers anys, el polític de torn ens vulgui apujar els impostos, oblidant que si ara te aquestes carregues es perquè precisament ell ha estat qui les ha assumit, sense pensar com les pagaria en el futur; crec que el que es necessari, es començar a fer el que fem la gent, retallar les despeses, reduir el consum d’allò que no podem pagar; prioritzin les necessitats del poble pensant en el poble, no pensant en el que vostès creuen que es millor, al cap i a la fi, ja han vist que no l’han pas encertat; rectifiquin. I de les subvencions a empreses aerees, si volen en parlem, no es ni just ni correcte fer aquestes subvencions, perquè el rere fons es encara més criticable, ja que si no hi ha subvencions, alguns dels aeroports no son viables, i si no son viables, escoltin, perquè els han construït?

AIR COMET

2009-12-27T12:48:00.000+01:00

Ja se que no sempre tot es com sembla, ja se que sempre hi ha puntualitzacions, condicionants i motius diversos per posicionar-se davant una situació, davant un fet concret; segur que hi ha algun punt desconegut per la majoria, o com a mínim desconegut per mi, però els fets ocorreguts amb aquesta companyia aèria, son per posar algú en el punt de mira de les critiques i acusacions, tan les del públic en general, com les de la justícia en particular; i es com sempre que no desitjo pas entrar a criticar situacions particulars de ningú, però crec que tinc tot el dret a ficar-me amb aquest tipus d’afers, tan el pròpiament dit de la empresa, com les repercusions posteriors que s’han creat; i crec que en tinc el dret, perquè junt amb la resta d’espanyols això em significarà rascar-me la butxaca, com sempre vaja, tampoc es res de nou.
En primer lloc es vergonyós, que un dels màxims responsables de la companyia digui la barbaritat que ha dit, o no tenia clar el que deia o es un grandíssim “jeta” que te una cara tan dura que tot plegat li rellisca. El primer que fa es culpabilitzar a la banca pel fet de negar-li finançament i també acusa al Jutge britànic que ha dictat l’ordre d’immobilitzar els avions; a veure si ens entenem, qui va muntar la empresa ell o la banca? ELL; o sigui que el màxim responsable de tenir diners per fer funcionar la empresa era ell no la banca, per la qual cosa es molt clar que l’únic responsable de no tenir diners es ell, i si no, no haver volgut fer negocis sense tenir un “duro”, així es molt fàcil, no tinc res, no arrisco res, i si no surt be, no em passa res. I amb aquesta mateixa premissa qui era el responsable legal de l’empresa el Jutge o ell, ELL; senyors poca conya, assumeixi la responsabilitat que li pertoca i deixis d’aquestes tonteries que manifesta.
A més s’ha cobert de gloria amb frases com: “jo mateix no elegiria Air Comet per volar”; ah, per cert els del Sepla també hi ha afegit la seva cullerada acusant al govern de complicitat perquè, diuen ells, al tancar la aerolinia, Diaz Ferran, sap que faci el que faci no li passa ra res; vaja qui ho diu, curiós. No sou partidaris de que hem de dir prou, s´ens en fot qui mani, s´han d’acabar els “xanxullos”, hem de exigir que la justícia acabi d´una vegada amb aquests personatges que es riuen amb la boca grossa de la nostra impossibilitat de castigar-los, d´apartar-los de la nostra societat, que al cap i a la fi ha de ser precisament de tots, no de quatre galifardeus. La segona part d´aquesta historia es una altre titular de premsa: “el Ministeri de Foment ha gastat 6,3 milions per repatriar a uns 7.000 passatgers”; escoltin que aquests diners sortiran de la butxaca dels contribuents, ho tenim tots clar? a veure jo recolzo a tota la gent que ara s´ha quedat sense poder viatjar, us sona que es el que sovint passa per vacances amb algunes vagues? com deia, jo recolzo a tots els afectats, ara be el que no pot ser es que totes les malifetes d´uns quants, les acabem pagant els ciutadans; que una companyia fa figa, s´han de pagar els bitllets amb diners públics; que les multinacionals amenacen amb tancar, apa, hi avoquem el sac de diner públic; que els politics la pifien, no patiu per això hi ha els diners públics, si precisament el seu nom ho diu, públic, es de tots, es del primer que ho agafa, o no?
Ara darrerament, hem sentit que es discutia el tema dels braus, toros si, toros no; hi ha qui ja diu que s´ha de discutir per exemple el tema de la boxa, cops de puny si, cops de puny no; també hem assistit al naixement dels primers referèndums per la independen-cia, ai no, que no en podem dir referèndum, es consulta popular no vinculant; ara algú potser dirà, ja, vaja un element, aquest posa al mateix nivell la independència i els toros, no senyores i senyors, no, jo també tinc les meves preferències, i nomes puc tenir paraules de lloança per totes les iniciatives, però deixeu-me que reclami més de profunditat, i no perdem de vista els problemes més greus de la societat, guerres, fam, abús de nens, pensem-hi, es fàcil, be que pensem per exemple en el futbol, en la loteria .... va fem un petit esforç tots plegats.

ALAKRANA

2009-11-23T19:03:00.001+01:00

Qui no n’ha sentit a parlar, tota la premsa ha omplert moltes hores i moltes pagines d’aquest tema, i es ara que totes les persones que estaven segrestades han tornat a casa, es quan en podem parlar, això si amb tot el respecte que es mereixent els afectats, però si que ja es hora de criticar moltes postures, molts fets i moltes de les paraules que aquests darrers dies s’han fet públics per part de tots els sectors.
El primer de tot felicitar a tots els mariners que han pogut salvar la vida, en altres ocasions, tan si es a la mar com en algun comerç o entitat financera a terra, el final no ha sigut tan feliç. Desprès no hi ha més remei que criticar als politics, s’han guanyat que els renyem, A TOTS, tan als que hi ha al govern com els de la oposició, els primers perquè crec que era possible fer un altre camí que el que han escollit, i els segons per convertir un fet dolorós, quasi una tragèdia, en arma electoral, es veu que tots plegats encara no han entès que els votem perquè treballin, no perquè s’esbarallin per demostrar qui es el gall més gros i més “xulo” del galliner, es veu que encara no han entès que estan en un galliner que té amo, nosaltres, el poble, i que als galls i a les gallines que no serveixen, per festes, entenem eleccions, els hi tallem el coll i els posem a la cassola.
I les preguntes que podem fer-nos tots plegats, son en primer lloc el perquè hi ha pirates a les costes de Somàlia? Potser que creure el que diu el Sr. Alberto Vazquez-Figueroa, escriptor que va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 36, diu que fa uns quants anys van ser obligats a escapar dels pirates al golf d’Aden, i que fa uns 8 anys els van empaitar els pirates al llac Turkana. Ell diu que en una zona com aquesta, desèrtica, i sense recursos econòmics, que la única riquesa de Somàlia es la seva privilegiada situació geogràfica a l’anomenada “Banya d’Africa” on sempre estan disposats a assaltar a qui es posi al seu abast, hem de pensar que si per davant dels seus ulls creuen a diari totes les riqueses del mon, com ens pot sorprendre que ells se’n vulguin quedar algunes engrunes? A veure, quatre dades trobades a internet: el deute extern que te aquest país, equival al 300% del seu PIB, el d’Espanya es el 170%; i sabeu, també he trobat que el deute que aquest país tenia a finals del 2007 amb Espanya, era per la venda de vehicles militars. Mentre estic escrivint aquestes ratlles, les noticies del televisor comenten un nou segrest; també ens expliquen que els politics de la oposició, es dediquen a criticar als del govern, perquè han portat el segrest molt malament; jo no se qui te raó, els que si que tinc clar es que la majoria de politics de països avançats, no fan res per evitar situacions com aquesta, no es evitar el segrest el que ara es necessita, sinó el que realment es urgent, es que la gent d’arreu del mon no mori de gana ni els matin per l’enriquiment d’uns quants. També crec que son mereixedors d’una bona esbroncada tots els propietaris dels vaixells que van a treballar a la costa de Somàlia, al cap i a la fi abans de salpar ja son coneixedors de les situacions de perill a les que exposaran als seus mariners, però tot i així els hi fan anar, perquè aquí també es més important el negoci que la vida d’unes quantes persones, i si en algun moment es produeix algun tipus de tragèdia, tots a plorar; no senyors, no, ara es el moment d’exigir a qui correspongui que no tot es vàlid, que primer son les persones, i desprès, si hi ha cabuda, els negocis. Els que ens manen ens tenen acostumats a prohibir, prohibir, prohibir, ens ho prohibeixen tot, però a qui realment afecta totes aquestes prohibicions, es a la gent normal, vaja al poble, perquè no cal que ens enganyem, actualment als pirates de Somàlia, que segons diu la premsa estan de celebració, les prohibicions dels politics dels països rics, els hi rellisquen, i ara una qüestió: perquè aquests que s’anomenen països avançats, no fan res per ajudar a la població dels països que es troben al llinda de la pobresa, sinó immersos en ella?

MONT-REBEI

2009-11-15T20:51:00.001+01:00

Feia temps que en sentíem parlar i teníem ganes d’anar a veure si era tan bonic i espectacular com deien; un dia de festa, al mati, a primera hora, varem agafar el cotxe i carretera cap a la Noguera i el Pallars Jussà; desprès de fer una bona tirada de carretera, no sempre còmoda i tranqui-la, ens trobàvem ja a les portes del con-gost de Mont-rebei, que es el que forma el riu Noguera Riba-goçana en travessar la serra del Mont-sec, diuen que es l`únic gran congost de Catalunya que no el travessa cap carretera, cap ferrocarril ni cap línia elèctrica. En un principi ens varem apropar al congost pel poblet de Corçà, va ser fotut veure que desprès del llarg trajecte que havíem fet, no teníem lloc per deixar el cotxe, l’espai per aparcar era minso, no varem dubtar gaire i tot fent una bona volta anàrem al congost pel Pont de Muntanyana, situat ben be al costat oposat; allà si varem poder aparcar, perquè l’espai era més gran, però també estava ple de cotxes, i el tenies que deixar el que en diem “tirat”. Desprès de caminar una bona mica varem arribar al pont penjat de ferro, que ens permet travessar el ba-rranc, i que quan hi passes, notes ben be com es belluga, a més te el terra enreixat, i veus els 40 metres de barranc sota els teus peus. Desprès comença la part més espectacular de l’itinerari, un camí excavat a la roca, a 50 metres del nivell de l’aigua del riu Noguera Ribagorçana, amb unes parets verticals de roca d’uns 500 metres d’alçada, impressionant. També era impressionant la gran quantitat de gent que havia fet el mateix pensament que nosaltres, ben be semblava que ens trobà-vem a les rambles de Barcelona, inclús hi havia gent amb cotxets de canalla, complicat, en podeu estar ben convençuts.
Com deia més amunt, el congost únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca, i que permet gaudir d'una manera molt espec-tacular d'aquest indret. Les pa-rets del congost, en el seu punt més àlgid de caiguda vertical te punts on l'amplada del congost és de només 20 metres, sembla ben be que puguis tocar l’altra banda, on diuen que a l’època de l’aparellament, hi pots veure aus rapinyaires com voltors, àguiles i falcons; diuen que també es pot trobar a la zona, escurçons, llú-drigues i ratpenats.
La veritat es que es una excursió espectacular, el recorregut diuen que tot i estar en la seva totalitat en terres catalanes, es fronterer amb l’Aragó; a la part final del re-corregut, hi trobem la cova Colo-mera, a la que hi podem arribar pujant per una paret amb un bon desnivell, i encara que hi ha cade-nes i altres estris on agafar-se, un ha de tenir clar que acabarà pu-jant a quatre grapes.
La excursió em va encantar, una mica cansat al acabar, però valia la pena l’esforç, això si, la sen-sació de que estava a les rambles de Barcelona, per la quantitat de gent, encara ara no l’he oblidat.

EL COR

2009-11-14T20:04:00.000+01:00

Aquesta setmana vaig tenir molta sort, vaig assistir a la conferencia que el doctor Valentí Fuster feia a Barcelona. D’entrada dir que si volgués exposar el currículum de la seva dilatada vida professional, possiblement amb una pagina no seria suficient, però com que soc del parer de que hem de fer els honors a una persona tan brillant com es ell, nomes una pinzellada de tot el que es i de tot el que ha aconseguit: es un metge català bagenc, de Cardona, reconegut arreu del mon pels coneixements i les investigacions que ha fet de les malalties cardiovasculars. Ha estat nomenat “doctor honoris causa” de vint-i-sis universitats d’arreu del mon, es el director de la unitat de cardiologia del Mont Sinai, l’hospital més prestigiós de Nova York; va ser elegit científic distingit de l’associació america-na del cor (reconeixement que nomes s’ha concedit a 15 perso-nes pels seus treballs d’investiga-ció cardiovascular) president de l’associació mundial de cardiolo-gia i també president del centre nacional d’investigacions cardio-vasculars de Madrid. Podríem fer una llista molt més llarga, però el que voldria es parlar també de la conferencia a la que vaig assistir; l’espai era immens, hi havia molta gent i tots estàvem molt impacients per escoltar un home de la categoria de Valentí Fuster. El títol de la conferencia era prou clarificador: Repte del segle XXI, promoure la salut cardiovascular, i la veritat es que la conferencia d’aquest home il•lustre va ser clara i del tot entenedora fins i tot pels que no tenim ni una mica de coneixements de medicina; va durar més de dues hores, però a mi em va semblar molt més curt. El cardiòleg va iniciar la xerrada fent una explicació clara de com es l’inici d’un infart i les causes que el provoquen, fent especial menció al munt de motius, que nosaltres mateixos, li donem al nostre cos, perquè esdevingui la fatalitat. Ell deia que al llarg dels anys, si una cosa ha après, es la estupidesa de les persones, que tot i ser avisats, no fem res per prevenir aquesta fatal malaltia, actualment la primera causa de mortalitat als països avançats. Si be es cert que la medecina ha fet passos gegantins, no es menys cert que aquests han estat en la fase en que ja s’ha descobert la malaltia, allargant la vida de les persones amb medicació; ara be això que es tan bonic, te una cara amarga, i es que com que cada vegada hi ha més persones que estan en tractament i aquestes viuen més anys, aquesta despesa es del tot insostenible els propers anys, per la qual cosa nomes ens queda un camí, i es el de fer una gran tasca de prevenció, però no als adults, que en ocasions ja es massa tard, sinó a la joventut, als més petits, als que encara estan a temps de modificar els seus hàbits, que al cap i a la fi seran els que marcaran el seu futur. El cost econòmic d’un futur ple de malats cardiovasculars es del tot inassumible, i aquest es el motiu pel qual es tan important poder aconseguir involucrar a un gran nombre de persones en aquesta tasca de futur, del nostre futur.Va parlar del sedentarisme, del tabac, de la hipertensió, també de l’alcohol, de l’estrès ..... tans i tans factors que ajuden a que en qualsevol moment, un de nosaltres pot ser “l’afortunat” de patir alguna de tantes malalties cardiovasculars existents, tots en tenim alguna papereta, i ens pot tocar, i toca. El que sap més greu, es que com en tantes coses, cada un de nosaltres hi te quelcom a dir, hi tenim quelcom a fer, i no hi fem res, ens pensem, com deia el doctor, que les coses sempre els hi passa als altres, a nosaltres no ens passarà mai, i anem tan errats, tenim tantes paperetes del premi “gordo” cardiovascular, que som incapaços de veure que en aquesta ocasió el “gordo” no es el de Nadal, senzillament pot ser el principi de la fi de la nostra vida, i si no som capaços de fer res per nosaltres, si que tenim la obligació de fer-ho pels nostres fills, cambiem, millorem, a tots ens beneficiarà.

GRIP

2009-10-23T23:36:00.002+02:00

Per començar voldria deixar clar que ni soc metge ni entenc res de medicina, possiblement algú pot opinar que si no hi entenc es millor que no en parli, però ens han inflat tan el cap, que penso i em pregunto que hi ha de veritat en tot aquest afer.
Ja fa un cert temps que escoltem tot tipus d'explicacions i també de postures tan a favor com en contra de la vacuna de la grip A. Els dubtes seriosos però, van fer la seva aparició en el meu cap al rebre i veure el vídeo de Teresa Forcades, monja benedictina, la qual te un currículum fet públic per la premsa, que ens diu que a més de doctora en Teologia, va cursar estudis de medecina, es va especialitzar en medicina interna als Estats Units, i es va doctorar en salut publica; hem de suposar que hi pot entendre en medicina, no? em quedo amb alguna de les frases que ens diu: “... la vacuna de la grip A conte substancies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per 10 la resposta immunitària normal. La estimulació artificial del sistema immunitari pot provocar una malaltia autoimmunitària coneguda com a paràlisi ascendent de Guillain-Barré”, això es molt seriós, es greu, però el que es encara molt més greu, es que segons explica la monja, als Estats Units ja s'ha aprovat un decret que eximeix a politics i a les farmacèutiques de qualsevol responsabilitat, i jo em pregunto, quina necessitat hi ha d'aprovar aquests tipus de decrets si tothom actua de bona fe? també hi ha un fet curiós, i es que buscant per internet que es diu d’aquest tema, he trobat alguna editorial de premsa digital que tot i criticar la postura de la Teresa, ens deixa alguna frase que ho diu tot: “..la vacuna s'ha dissenyat ràpid però no han fet les probes suficients”, en que quedem, la Teresa té raó o no? i també es “pregunten perquè la religiosa Forcades, no dedica el seu temps i la seva capacitat a analitzar les conseqüències de la liberalització de la venda de la píndola postcoital a les farmàcies per part del govern sense recepta medica” a veure si ens entenem, ara es parlava de la grip A i no pas de la píndola postcoital, crec que si algú esta interessat en que la monja parli d'aquest tema li podem demanar i possiblement també ens donarà la seva opinió.
Desprès vaig preguntarme i si busques dades estadístiques? tal dit i tal fet, primera pregunta al buscador d'internet: “quantes morts provoca la grip de cada any, la grip comú, vaja? I vaig trobar una editorial que en feia una referència que deia: “que la Organització Mundial de la Salut calcula que cada any moren entre mig milió i un milió de persones per la grip. Es difícil de dir, perquè aquesta infecció influeix en altres defuncions, com per exemple les causades per les pneumònies. La segona pregunta al buscador d'internet va ser: quantes morts han estat provocades per la grip A? en aquesta ocasió, la editorial que en parlava deia: “la Organit-zació Mundial de la Salut ha registrat 4.525 morts pel virus de la grip A (H1N1) en tot el mon des de que es va activar l'alerta sanitària per risc de pandèmia el passat mes d'abril i amb les dades actualitzades fins el dia 4 d'octubre”.
He deixat passar uns dies per tal de veure que més es deia de la malaltia; i el que més he vist son moltes critiques a la monja, ben be semblava que es tractava de desacreditarla. Ara be, el que es curiós es que tot i fer-se forts en les critiques, han variat la pauta de la vacuna, en un inici es va parlar de que es donarien dues dosis, ara diuen que amb una en tindrem prou; a més a més ara a les embarassades els hi donaran una dosi més fluixa, o amb uns coadjuvants menys actius ja que no s'ha demostrat que la vacuna en qüestió no sigui innòcua; i ara em pregunto, si la vacuna es tan segura, perquè han reduït la dosi i perquè s'ha de seguir una pauta diferent per les embarassades? no creieu que son precisament aquests canvis els que fan que dubtem encara molt més de la veracitat del que ens diuen els responsables de sanitat? i també hi ha un altre fet que a mi em preocupa, he llegit que la meitat del personal sanitari diu que no creu en la va-cuna, ara be, la majoria dels que jo he parlat m'han manifestat els seus dubtes en tot el que fa referència a la situació que s'ha creat a l'entorn del que temps enrere va ser batejat com a pandèmia.

CONTROL

2009-10-04T11:16:00.000+02:00

No se pas a que estem jugant tots plegats, estem acceptant fets i situacions que si rumiéssim una mica ens farien posar vermells, no de vergonya però si de ràbia, tindríem que estar emprenyats per la manca de serietat i també de rigor que demostren alguns dels responsables d'entitats de primera línia del nostre país, i no ens enganyem, de qualsevol país; en aquesta llista hi podem posar els noms que vulguem, la realitat lamentablement, es que nomes hem de pensar una mica i segur que tots trobarem diversos noms coneguts.
Nomes tenim que fer una ullada als darrers fets coneguts: tan es parlar de Barcelona, de les illes Balears o del Llevant, el fet es que a tots els llocs hi ha gent disposada a enganyar-nos i a viure molt be a costa dels altres. Parlem del que tenim més proper, una institució catalana com es el Palau de la Musica, ara ens enterem que ha estat espoliat, saquejat, vaja que algú n'ha buidat la caixa, es a dir que algú ens ha tornat a estafar a tots plegats, si senyors, a tots plegats, al cap i a la fi aquesta gran entitat catalana cada any se li donaven molts diners públics, diners de tots.
Ara be, un dels fets que no ha tingut molta publicitat, es que l'any 2002 la Sindicatura de Comptes de Catalunya, va fer un informe del 2000/2001, en el qual es deia que la comptabilitat del Palau tenia irregularitats; i sabeu que es el que més ens ha d'emprenyar? que uns politics diuen que allò era una altra època, que ells no hi eren (però recordem que companys seus si, o be eren a la Generalitat o be a l'Ajuntament); altres diuen que tot i l'informe en qüestió, no es va fer cap tipus de seguiment dels comptes del Palau, se’n foten, no? també hi ha qui diu que com que la comptabilitat estava auditada, no hem de descartar tampoc la possibilitat de que les auditories tinguessin irregularitats. O sigui que ningú te la culpa, però els fets van passar. I sabeu que es molt i molt important per la Generalitat, senzillament retirar la Creu de Sant Jordi a Felix Millet; home, crec que el que tenen que fer, si es que volen donar condecoracions, es ser una mica més curosos, ja que actualment sembla que algunes condecoracions es donen amb molta facilitat; a més voleu dir que hi ha tanta gent que es mereix ser condecorat, a mi em sembla que no; potser tindríem que condecorar a tots els que fan malabarismes mes rere mes per viure, que fan impossibles per donar de menjar a la família. A veure, com podem entendre que es donin diners, milers de diners a algú sense fer cap tipus de control? ens diuen que era una persona molt coneguda i de la que ningú en dubtava, però resulta que es posen un munt de controls per lliurar determinats ajuts a persones necessitades, el que fa que en moltes ocasions les esmentades ajudes arribin amb massa retard. A veure fem un petit càlcul, quantes persones deixarien de passar gana amb el munt de diners que s'han perdut al Palau de la Musica?.
Ara tinc la necessitat de tornar a ser repetitiu, i no puc deixar de demanar de nou a tothom que ja es hora d'exigir responsabilitats, de dir prou, de fer saber a tots els politics que volem ser respectats, que no volem que es riguin de nosaltres, i que aquest control que fan sobre el poble, amb normes i lleis diverses que hem de complir, se les apliquin ells mateixos en tot el que fan; que donen diners al algú, que en facin un control estricte; que fan despeses amb diners públics, que no els gastin en cases de prostitució .... ah!! un incís en aquest afer: sembla ser que el fet de que el causant d'aquesta malversació es drogues, va ser un atenuant per reduir la pena, i si no estic equivocat quan algun de nosaltres te un accident i ha begut o s'ha drogat, aquest acte es considera un agreujant; com hem d'entendre aquest tipus de discriminació? Ens arriben tot tipus de missatges que ens fan memòria de que quan alguna cosa no la trobem be, hem de reclamar, es veritat, fem-ho, i jo hi voldria afegir, i per això faig una crida en veu alta, que quan tinguem queixes, que es sovint, dels politics les adrecem als més propers, als del poble, als de la comarca, per tal de que ells la transmetin als de més amunt, i si no ens fan cas, adrecem-les al Síndic de Greuges i que ell ens ajudi a donar molta “canya” als politics.

VOTAR O NO

2009-09-22T21:54:00.001+02:00

Ja s'han acabat les vacances, els que han pogut fer-ne, perquè per altres el fet de no anar al treball no es motiu d'alegria, en realitat es una llosa cada cop més difícil de suportar, no hem d'oblidar que l'atur continua fent estralls entre els treballadors, però no entre els politics ... ai!, mira que vaig dir-me que no em tornaria a ficar amb els politics, però es fa difícil no fer-ho, i es que en el fons ho demanen en veu alta.
Veureu voldria parlar d'un parell de temes ja coneguts, un el cas que fan els politics als ciutadans i l'altre el finançament d'alguns ajuntaments.
Com sabeu vaig voler fer una consulta popular, be en realitat era una consulta unipersonal, a diversos partits politics amb una certa representació a Catalunya, referent a l’abstenció, en un inici nomes va contestar el Sr. Carles Agustí en representació de CIU, vaig fer una repesca, en aquesta ocasió he tingut dues respostes, la primera d'en Jordi Cornet es el secretari general del PPC i la segona la de l'Eduard Vila, del gabinet de comunicació d'ERC; els dos han dit que desconeixien la existència del primer correu que vaig enviar als partits, i fan aportació de la seva visió dels possibles motius de l’abstenció. En el cas d'en Jordi, exposa que si examinem les experiències reals, trobarem que hi ha nivells alts d’abstenció en tot tipus de models electorals imaginables; per ell les raons de l’abstenció, tenen a veure amb la percepció que tenen els votants de dos elements cabdals: el primer, que les eleccions siguin competitives, i que es percebi que cada vot es molt important, perquè hi ha diferents alter- natives que tenen possibilitats de guanyar; segon, es que a mes siguin alternatives diferenciades, i que qui voti percebeixi que no es el mateix que surti un resultat o l'altre. Per la seva part l'Eduard em diu que em pot fer arribar uns opuscles que han editat sobre l’abstenció, i deixa anar una pregunta a l'aire referent a si la classe política a Catalunya es pitjor que, posem per exemple els periodistes o la patronal o la judicatura catalana, es demana si no hi ha una certa tendència fàcil a culpar de tot els politics i ens quedem tots tan tranquils? també deixa clar que els politics d'ERC, treballen 25 hores al dia i no s'han fet rics. Faig un parèntesi, per fer una petita referència a la resta dels partits que no han contestat, i també als seus repre-sentants al poble, els que n'hi tenen, gracies pel cas que fan a un ciutadà que no saben pas a qui vota, i que es un dels tans que nomes demana serietat i treball ben fet. Estic davant l'ordinador intentant que sorgeixin les paraules per aquest escrit, i les noticies es fan ressò del referèndum que han fet a Arenys de Munt per la independencia de Catalunya; no en-trare pas a fer cap valoració de la consulta, hem de suposar que veurem tot tipus de valoracions a la premsa, tan dels partidaris com dels detractors; no, no en penso fer cap valoració, però la noticia es perfecte per continuar amb el meu escrit; el perquè, es molt clar, s'ha fet una consulta al poble, una més, encara que per alguns molt important, però el resultat important per a mi, es el nivell de participació que ha tingut l'acte: un 41% de la gent convocada, i això senyors no es cap dada per estar contents, ja que no han anat a votar quasi un 60% dels convocats, es a dir hi ha un resultat clar com sempre, la gent continua abstenint-se de forma majoritària d'anar a votar; i ara la qüestió es molt senzilla, senyors, que pensen fer per tal de que la gent tornem a tenir interès en anar votar? com poden voler ser legitimats, si a l'entorn del 60% de la població adulta no vota?. Ostres, tindrem que deixar el segon tema per un altre dia, ja que avui s'acaba el temps i l'espai, però segur que sorgiran més noticies del finançament.

FUTUR I CRISI

2009-09-13T00:23:00.000+02:00

Dues paraules que poden tenir diversos significats segons les diferents combinacions que utilitzem, com serà la crisi del futur? o be, tindrem crisi en el futur? o fins i tot amb motiu de la crisi, tindrem un futur?, no se quina combinació escollir, però abans de seguir amb el dubte, voldria fer una reflexió amb les paraules que el Sr Greenspan va dir en una entrevista publicada per la BBC; d'entrada esmentar que del 1987 al 2006, va ser el president de la Reserva Federal dels Estats Units; també dir que hi ha gent que el considera en part responsable de l'actual crisi, per ser el creador d'un model financer anglosaxó amb tipus baixos, i escassa regulació dels intermediaris financers aliens a la banca comercial. Un cop hem situat l'Alan Greenspan, i com ja deia abans, ell pensa que la crisi financera “tornarà, però serà del tot diferent” i el motiu que ens dona, es la capacitat insaciable de l'esser humà quan fa front a un llarg període de prosperitat, de presumir que aquest període continuarà indefinidament.
Pensem una mica en el que diu aquest senyor, en el futur també tindrem més crisi i cap serà com aquesta d'ara, perquè mai hi han dues crisi que s'assemblin, i mai tenen res en comú, a excepció de la naturalesa humana; o sigui que l’únic problema, en realitat, radica en la naturalesa humana, i a no ser que algú trobi el com poder canviar la naturalesa dels humans, malauradament la crisi es inevitable.
De cara al futur Alan Greenspan ha recomanat als governs i a les institucions financeres que han de lluitar contra el frau, i també que incrementin els requisits de capitalització dels bancs. Si un busca a internet, troba infinitat d'explicacions del perquè de la crisi, els motius i repercussions. Hi ha explicacions per tots els gustos i per totes les tendències, com sempre es busca culpables de la situació, encara que no he trobat a ningú que digui que tots plegats necessitem fer examen de consciencia; i perquè, algú es preguntarà, es molt senzill, tot i que segur que ell també ha fet coses malament, voldria donar la raó al Sr. Greenspan en una cosa, i es que bona part de culpa es nostra, de tots plegats, ell diu de la naturalesa humana, perquè majoritàriament posem davant de tot els interessos materials, i això fa que perdem la noció de la realitat, deixem de tocar de peus a terra, i acabem deixant-nos arrossegar pels guanys que aparentment son fàcils i ràpids, i ens oblidem d’allò tan nostre de tenir seny, i de que “ningú dona duros a quatre peles”.
Voleu dir que encara no es hora de reflexionar, d'actuar, de fer el petit gest individual que sigui el principi d'un nou camí que ens ha de portar a tenir, en un futur el més proper possible, aquesta societat que tan prediquem que volem, però que no hi fem gran cosa per aconseguir-la. Voldria recuperar les paraules de l'Alan Greenspan i que tots plegats les gravéssim profundament en el nostre cap: “si no modifiquem la naturalesa humana, la crisi es inevitable”, i si continuem així possiblement en el futur tindrem crisis més dures i també més doloroses que l'actual. I sabeu el que també es molt preocupant, que segons Xavier Sala i Martin una de les coses que tenen en comú aquesta crisi i la del 1929 es que els governs no s'enteren de res, ni ara i abans, i el fet de que els governs utilitzin la borsa per decidir les seves politiques econòmiques es una bogeria que demostra que estan ben perduts, tan els d'ara com els del 1929. Com som eh, no som capaços de fer res per evitar crisis, ja es diu que l'esser humà es l’únic que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra; encara que el més fotut de tot plegat, es que qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol fita, nomes es mira en clau econòmica, es a dir que el que importa no es el benestar de la gent, sinó els beneficis que s'obtenen; tan se val si parlem de medicina com d’educació, de la gent gran o de la quitxalla; si parlem de medicina, manquen metges; si parlem d’educació, el nivell educatiu es molt baix; si parlem de gent gran, pensions ínfimes, i si parlem de quitxalla ja tenim clar el futur que els hi volem deixar? em sembla que no, pensem-hi una mica, ja toca.

IGNORATS

2009-08-08T23:43:00.001+02:00

Ara ja deu fer quasi dos mesos que vaig parlar de l'abstencio, i a mitjans del mes de juny, vaig dir-me, que m'explicara la gent d'alguns partits politics si els hi demano per aquest tema, que se suposa prou important per ells.
Vaig entrar a internet, i em vaig posar a buscar partits politics que tinguessin representacio a Catalunya i els hi vaig enviar les meves reflexions via correu electronic, el que ells publiciten com a contacte; vaig enviar els correus als seguents partits: als populars, a convergencia, tambe a unio, a socialistes, a iniciativa i finalment a esquerra, i els hi vaig demanar els motius que ells creuen que poden generar abstencio, les consequencies, i les tasques que podien endegar ells, els politics; be, que creieu que ha passat? el que ha passat es que de tots els consultats, nomes va contestar un, el Carles Agusti en nom de CIU; aixo ja es un reflexe de la importancia que alguns politics donen al poble; no se si es que van pensar que tot plegat era un plantejament ridicul o be que el que els hi feia el plantejament era un ignorant.
Voldria fer una referencia a qui em va contestar, repeteixo que va ser l'unic, i agrair-li el fet de llegir el meu correu i contestar-me; a continuacio reprodueixo alguns fragments del seu correu que crec que han de servir per reflexionar tots plegats: som plenament conscients que els màxims responsables de la crisi de la política som els polítics, la tendència al regateig curt, a la política del titular, a l'accés o manteniment al poder... són tots ells factors que no ajuden a solventar, i si a alimentar, la crisi de la política.
Al llarg del seu escrit, tambe fa referencia com a responsables de la situacio a alguns mitjans de comunicacio, que nomes els interessen els titulars i tambe de la manca d'independencia en altres cassos; finalment tambe atorga la seva part de culpa a la societat, creixement de valors com l'individualisme, tambe el materialisme, i el mirar només per un mateix i no pel conjunt de la societat; finalment dir que em quedo amb una de les frases perque m'agradaria que la fessin seva tots els politics, agraim la reflexió que segur ens serà de molta utilitat.
Aquesta es la rao basica per la qual sovint critico als politics, el “pasotisme” que tenen cap a qui els ha elegit i els paga, els ciutadans.
Que demano publicament?, es facil, demano als col.laboradors que hi ha al poble dels diferents partits, els hi adrecin de nou als seus caps el meu escrit, més que res per si aquests no llegeixent el correu de contacte que posen a la web.
No penseu que busco a lectors obligats pels meus escrits, no es aixo, pero si que estic interessat en coneixer si la resta de partits coincideixent amb el Carles de CIU; si hi ha discrepancia a mi m'agradaria que senyalessint culpables de l'abstencio, i si hi estan d'acord, em diguessin les mesures que segons ells s'han de prendre; val a dir que jo estic totalment d'acord amb el Carles quan designa els culpables de la crisi politica.
Com que de moment nomes ha contestat un dels consultats, ah! per cert, sempre he sentit a dir que “quien calla, otorga” ... i en aquest cas el silenci de la resta de partis com l'hem d'entendre? que ja els hi esta be que la gent no vagi a votar? i perque aixo? be, crec que els hi he donar el benefici del dubte, i pensar que no van rebre el meu correu, per aixo els hi he adreçat aquestes quatre ratlles a veure si ara les reben i contesten. Sempre acabo enrotllant-me, va tornem al que deia, com que fins ara nomes ha contestat el representant de CIU revisem les seves paraules, i no com una critica particular, sino com a reflexio de tots plegats, i si entenem que actualment els politics tenen la tendencia al regateig curt, a la politica del titular, l'acces o el manteniment del poder ..... que esperem a reclamar, i a exigir als senyors politics que posin les ambicions personals en una capseta ben guardades, i posin fil a l'agulla per començar, i acabar, de cosir l'esboranc que ells han provocat en el teixit ciutada, i pel qual dia a dia, eleccions a eleccions, es perden votants que al cap i a la fi son els unics que amb els seus vots, legitimen als politics. El forat ara ja es molt gran, no se si serem a temps a tapar-lo, pero si ja es massa tard per fer un bon sorgit, posem-hi un bon pedas i fem que duri uns quants anys mes, crec que es la millor opcio, o sigui que, com sempre dic, senyors politics posint-se a treballar que per aixo els paguem; i si no volen que sigui tan pesat, fasin cas del que dic i treballin pel be de tots, es el que necesitem.

FALLIDA

2009-08-01T19:09:00.000+02:00

Crisi, tothom en parla, per uns es més greu, per altres no tan, però la realitat es que tenim empreses amb problemes, i es això que en moltes ocasions ens porta a incrementar considerablement l'atur, afectant negativament a bona part de la gent treballadora i també de les seves famílies.
Les famílies, vaja el poble, quan es troba en aquesta situació ha de fer “virgueries” per poder fer camí, per poder viure el dia a dia com pot; per la seva part, també hi ha empreses que es veuen obligades a presentar concurs de creditors, això si no han de fer fallida. En el primer cas, hi ha un nomenamen d´interventors que controlen a la empresa i la seva operativa; i en el segon cas, es molt possible que es demanin responsabilitats als seus administradors. Tot això be arrel de titulars que aquests darrers dies han publicat a la premsa escrita; un diari deia que els ajuntaments ja preveien la fallida el 2010 si el Govern no hi posa solució; en un altre llegiem que els ajuntaments buscan formules per incrementar els ingressos via impostos, i una opció explorada es la de imposar una taxa per us de domini públic a les operadores de transaccions online; finalment també podíem llegir les trifulques ocorregudes en un ajuntament, amb insults i agressions, expulsions i el que es més important per a mi, ja que en masses ocasions els senyors i senyores que manen obliden: la total manca de vergonya.
A veure, de noticies la premsa en va plena, de trifulques entre partits i politics, també, però ara voldria centrar-me en les que he citat abans; en primer lloc es del tot vergonyós, criticable i per a mi sancionable, el fet de que hi hagi representants del poble, tan se val si es a nivell local, o autonòmic, estatal o continental, que puguin arribar als insults i a les mans per defensar la seva visió de les coses, oblidant-se de que no els hi hem posat perquè es barallin i defensin al seu partit i el seu ego, si no que se’ls hi ha posat perquè treballin pel be de tots; el mes greu va ser llegir que el regidor agressor deia, i cito textualment: “no descarta aliar-se amb el regidor que va agredir per desbancar al titular de l'alcaldia”; que podem dir? patètic? vergonyós? no, crec que el que s'ha de fer en aquests casos, es forçar la dimissió, i si no dimiteixen, hem de reclamar alguna via per tal de poder-los fer fora.
En el cas de buscar formules per incrementar els ingressos dels ajuntaments via un augment dels impostos, be, que dir, es una de les opcions que tenen, no cal dir que la més senzilla i amb la que s'ha de pensar menys, ara be no hem d'exigir als nostres dirigents que s’espremin una mica més el cervell, que busquin opcions que no signifiquin afegir més carrega al poble, han pensat per exemple per rebaixar-se el sou? o be han pensat en cobrar en funció de la seva productivitat? però llegim la noticia d'increment d'impostos més ampliada: els ajuntaments exploren les formules que poden utilitzar per ampliar als negocis de comerç electrònic les taxes municipals per ocupar el domini públic, que ja cobren a totes les operadores de telecomunicació fixa; veieu el que diuen? que una taxa que avui en dia ja cobren a tots els operadors de telecomunicacions i tambe a les companyies elèctriques, ara volen cobrar-la a tots els operadors de serveis electrònics disponibles al públic: a veure si entenc el que volen dir, entenc que volen cobrar dues vegades la mateixa taxa? perquè no ens enganyem, si ara ja cobren a operadores telefòniques i elèctriques pel cablejat existent, i ara volen cobrar als operadors electrònics que estan utilitzant el mateix cablejat, això es cobrar dues vegades pel mateix, no? ostres, si una botiga ven en dues vegades el mateix producte es frau, i voler cobrar el mateix impost dues vegades, que es? senyors i si en lloc d'incrementar els impostos, fossin prou hàbils i també prou intel•ligents per reduir la despesa com fan les famílies, no creuen que seria millor i que el poble en sortirà molt més beneficiat?
Finalment, davant la possibilitat de la fallida dels ajuntaments, no oblidin mai senyors regidors que on son, els hi ha posat el poble, i al poble vostès li deuen respecte, i han de demostrar que mereixen la confiança atorgada, i han de dirigir amb sabiduria i correcció i si a algun de vostès li manca un xic de professionalitat, ha de ser honest i plegar, i el que no sigui honest i actuí de mala fe, hem de tenir la possibilitat de fer-lo fora i si convé fer-li pagar els seus mals actes.
Per sort no tots son dolents, però als dolents fem-los fora abans de que podreixin tot el cistell.

CATIFES

2009-07-05T15:33:00.003+02:00

Hi ha moments, que no en saps el motiu, però de sobte en fan viatjar en el temps, acaben fent sorgir alguns records que havies oblidat del tot; i això es el que em va succeir ara fa uns dies, al visitar la població d’Arbúcies, amb motiu de les “enramades” que cada any el diumenge abans de Corpus celebren, omplint els carrers de catifes de flors.
Però abans de parlar de records fem una repassada a la festa que m'ha motivat a escriure; veïns dels carrers que participen en el concurs de catifes, treballant de costat, petits i grans, els nadius i els nou vinguts, cada persona te la seva responsabilitat, uns fan els dibuixos a terra, altres hi posen les flors, altres reguen i així el vent no se’ls emporta les catifes que es fan amb diverses flors i també diversos materials, i que serveixen per tenir uns resultats molts vistosos i també en ocasions molt espectaculars.
A cada cap de la catifa, hi posen un panell informatiu, en el que s'informa dels materials que han utilitzat en la catifa, en aquesta hi havia: ginesta (llirolla), fulla de mimosa, roses, tul•lians, flor de Sant Joan, bruc verd, bruc marro, gardela (flor vermellosa) i campanetes blanques.
Tot això, com deia abans, em va portar al cap vells records, feia tan de temps que no hi pensava, que en arribar a casa vaig posar fil a l'agulla i vaig buscar velles fotografies de quan jo era petit i al carrer de casa també fèiem la catifa de flors per Corpus, i dels records que tinc, en sobresurt el color groc de la ginesta, i també els paperets de colors que hi posàvem, els quals s’emportava el vent si no els regàvem; sabeu que? no vaig trobar cap foto i es gracies a unes veïnes, la Mercè i la Loreto, que puc documentar aquells anys, aquelles imatges del poble, avui ja perdudes.
Ja se que avui més que un escrit m'ha sortit un recull fotogràfic, però la veritat es que el passejar pels carrers d’Arbúcies ha fet realitat la dita de que val més una imatge que mil paraules, i el fet de veure els veïns colze a colze per aconseguir que la catifa del seu carrer, la del seu barri, sigui de les més boniques, fa pales de que encara hi ha un munt d’il•lusió entre nosaltres, i que l’únic que manca es deixar que esclati com un volca i ens esquitxi a tots, que prouta falta ens fa.
Passejant pels carrers es podia veure que la imaginació de la gent no te límits, feien catifes de tot tipus, motius d'animals, infantils, referències als països d'origen dels veïns, col•lectius del poble, politics, la veritat es que qualsevol pot ser el motiu que empeny als veïns a fer una determinada catifa, en el fons el més important es el treball del col•lectiu que hi participa, i que al final se sent orgullós del que ha fet i ho celebra, encara que sap que es una fita efímera.

ELECCIONS

2009-06-13T23:29:00.002+02:00

Fa pocs dies que tots nosaltres podíem prendre temporalment el protagonisme als polítics, era tan senzill com utilitzar el mitjà que ells, els polítics, han posat al nostre abast, les eleccions.
I així ho vam fer, i per això hem de començar per repassar dades de participació: la participació en el conjunt de la comunitat europea, va ser del 43,24%, i a Catalunya aquesta participació encara va ser més reduïda, un 37,54% dels possibles votants.
I el polítics ens volien justificar l'alta abstenció, dient-nos que ja era habitual aquesta participació en unes eleccions europees; ens volen prendre el pel, no? vejam, estem davant d'un projecte crec que prou important, com es la construcció de la Unió Europea, i el que ens volen transmetre els polítics es que no patim?, que el fet de no anar a votar, no te cap importància? ostres, ja sabeu que en ocasions em costa molt de fer costat als polítics, però en aquesta ocasió, crec que ja s'han passat massa, que volen? que la gent que els votem i els paguem no els molestem? que es el que vol aquesta gent?
A veure si tenim en compte que a Catalunya hem tingut una gran abstenció, i no es una afirmació gratuïta, ja que han deixat d'anar a votar molt més de tres milions de persones, ens trobem amb un fet que ha de fer reflexionar als nostres estimats polítics, i es el de que a Catalunya, en aquestes darreres eleccions, el partit més votat, només ha aconseguit el 13,36% dels vots possibles, i les dades globals a nivell d'Europa, tampoc son molt millors.
Son poques dades, però crec que son suficients per reflexionar en els motius que tenim nosaltres per decidir si anem o no a votar. Coneixem un munt d'arguments tan a favor com en contra, per anar a dipositar el nostre vot a les urnes; tothom creu que te la raó, els que estan a favor d'anar a votar, critiquen als que no hi van, i aquests darrers per la seva part també argumenten motius per justificar l’abstenció.
Crec que precisament tenim la sort de poder escollir, escollir en primer lloc, el fet de si volem o no anar a votar, i en segon lloc el poder escollir qui volem que ens representi.
Possiblement, molta gent estaria més contenta poder anar a votar amb llistes obertes, però avui en dia el que tenim son llistes ben tancades, o ets quedes el pack que et donen, o no vas a votar; ep!! això pot ser un dels motius de l’abstenció? senyors polítics, els paguem perquè treballin per nosaltres, a veure si ho fan d'una vegada, i ens comencen a donar el que volem, reflexionin i si hi ha només una possibilitat de que els ciutadans prefereixin llistes obertes, vostès han de creure i a fer llistes obertes, entesos?.
I ara la reflexió final, hem de fer cas al que diuen els polítics? en tenim prou amb una participació tan minsa per legitimar aquestes eleccions europees? no senyors, no, jo crec que no son suficients els vots emesos, per obligar-nos a acceptar als polítics imposats per una norma que ells mateixos han redactat i aprovat; per això no em va sorprendre trobar dies enrera una opinió d'un lector, el qual deia que només es tindrien que nomenar els càrrecs polítics d'acord amb els vots emesos, es a dir si només han anat a votar un 37% dels electors, només es tindrien que nomenar un 37% dels diputats previstos, i que ells coneguessin l'atur en pròpia pell com la resta de ciutadans.
Amb tot això no pretenc pas fer cap defensa de l’abstenció, però tampoc criminalitzar-la; alguns diuen que per demostrar que no estem d'acord amb les accions dels polítics hem d'anar a votar, en blanc, per un altra partit més petit, pel que esta a la oposició, es igual per qui es voti, el que es important, es anar a votar i fer que els que manen perdin i així entendran que no estem d'acord amb les seves actuacions; altres diuen que si no estem d'acord, el que s'ha de fer es no anar a votar i així tots els polítics, entendran que ja toca canviar, que el que ells fan no es el que volem, que han de canviar o plegar.
No se qui te la raó, el que si que jo tinc clar, es que només pel fet de tenir una abstenció superior al 60%, als polítics els hi tindria que caure la cara de vergonya i plegar, plegar perquè ja ens han demostrat que no tenen el favor del poble, i quan els polítics ja han perdut la confiança de la majoria, només els hi queda una opció: PLEGAR.

LA PINDOLA ......

2009-05-19T18:22:00.002+02:00

..... del dia desprès, es un tema de conversa dels tants que han sorgit aquests darrers dies, i tothom i ha posat cullerada, uns diuen que de conya, que evitarà els embarassos no desitjats del jovent, altres diuen que això es pecat i es anar contra la natura, altres diuen que no deixa de ser una variable més d’avortament, vaja que es un tema que per a molts els ha servit per aparcar la crisi, be, ha aparcat parlar només de crisi.
Com sempre faig, m'he posat a buscar a internet referències a la píndola en qüestió, i n'he trobat un munt, hi ha qui diu que es un anticonceptiu d’emergència, uns altres diuen que es un remei per l’oblit, i tantes altres definicions i adjectius com vulgueu; ara be el que m'ha preocupat una mica es el que deia que la eficàcia de la píndola disminueix quan més es faci servir.
En una critica signada per Pilar Rahola envers aquesta píndola, deia que al conèixer la noticia va passar de l'alegria inicial, ja que pensava en que els joves estarien més protegits davant l’embaràs no desitjat, ja que es tractava de posar a l'abast de la jovent un remei que fins ara era controlat, però també gratuït i públic, i ara serà privat, costos i descontrolat; com deia va passar de l'alegria de un inici, a un munt de dubtes: es només una mesura populista del govern? ens volen vendre que la sexualitat es bona a qualsevol edat i de qualsevol manera, i que l’únic problema es l’embaràs? i les malalties de transmissió sexual on es queden? Encara que el més seriós per a mi, es el fet de que ningú parla, i si ho fan es amb la boca petita i ningú ho pot sentir, de les possibles seqüeles de prendre aquest fàrmac, sense oblidar el que en realitat es més important, i es que com en tot el que fan els polítics, ens tornen a vendre un remei a posteriori per problemes pels qui ningú fa res a priori.
Parlem seriosament, ningú vol que es produeixin embarassos no desitjats i menys en edats en ocasions tan primerenques, però ens oblidem de l'ensenyament; es cert que a les escoles diuen que es parla de sexe, de com posar un condo, i d'altres assignatures de la matèria en qüestió, però com sempre, les normes dels que ens legislen, perden l'oportunitat de ser reflex de responsabilitat, perquè no ens hem d'oblidar que darrera de qualsevol acte de les persones, hi ha, be hi tindria que haver, una consciència de fer el que toca fer, no el que ens venen els mandataris i els especuladors.
A més, a tota aquesta discussió hi podem afegir la que s'ha produït arrel de la llei amb la que es pot avortar a partir de 16 anys sense permís dels pares. Com veiem el problema continua sent el mateix, no volen esprémer el seu cervell per trobar solucions prèvies, el que es limiten a fer es proposar opcions pel desprès, i a més volen que tots les acceptem com a molt bones; a veure, que al morir algú, l'hem d'enterrar, o incinerar, o el que cada cultura preveu, es lògic, tots ho sabem, ara el que necessitem conèixer son les accions que es poden fer abans de que es mori, no? I amb la qüestió que tractem, el mateix, que es el que s'ha de fer perquè no es produeixin embarassos no desitjats? algú dirà no practicar sexe, es una opció, però si sabem
que el nostre jovent fa sexe, no cal que tanquem els ulls fins que es produeixi un embaràs, no cal, intentem avançar-nos als fets, i transmetem al nostre jovent una mica més de responsabilitat, no només d'ells, si no també de tots nosaltres, al cap i a la fi en un moment o altre de la vida de la canalla, som els seus miralls, i ens hem parat mai a pensar si sempre que si miren hi veuen un reflex positiu?, o be en ocasions nosaltres els grans, els seus guies ens tornem prou opacs i no transmetem res, ja no parlo d'imatges idíl·liques, no, parlo de pautes de conducta, o d’allò que s'anomena sentiments, i que en ocasions ja no sabem que es; no soc perfecte, i com tots he tingut molts errors, però no es tard, val la pena que siguem forts i lluitem perquè les errades ens permetin, per si encara no ho saben, dir als nostre fills, ei, estic aquí, soc la mare o el pare, i no anirem de “juerga” però sàpigues que quan em necessites, hi soc.

SILENCI

2009-05-11T20:22:00.000+02:00

Hi ha trens a Holanda que tenen vagons on esta prohibit utilitzar el mòbil. D'entrada em va sorprendre el títol del reportatge que Beatriz Navarro signava fa poc per a la Vanguardia, i encara que es va accentuar més el meu interès al llegir una altra frase: “els trens del silenci”; les regles son molt clares, fer silenci, no fer servir el mòbil i no estar dret entre els seients. Ostres vaig recordar una o dues cartes que van publicar els diaris del nostre país, en el que parlaven del dret a posar els peus damunt el seient del tren, o el respecte als altres ja que quan seient es podien embrutar el que portaven posat de vestuari; crec que en ocasions a tots plegats ens costa tenir clar que un xic més enllà dels drets individuals hi ha el respecte als altres.
Però tornem al tema inicial del escrit d'avui, la utilització dels mòbils: quan viatges en tren es possible que tinguis la pega de tenir al costat o al davant a un dels anomenats “executius” o no també es possible que sigui una persona qualsevol, i es a partir d'aquest moment quan sembla que s'ha d'acabar el món tothom sembla tenir la necessitat de fer partícip als altres de les seves dèries, dels seus dubtes, de les seves propietats, etc....... encara que això no només passa al tren, també ens hi trobem a l'avio, tot plegat escoltes: “... si, ara estic pujant, vaig a buscar el seient i et truco”, i es cert, quan aquest viatger ha trobat el seu seient, i ha omplert mig maleter amb les seves maletes, sort que l’accés amb equipatge esta limitat, veus que torna a agafar el telèfon i li comunica al seu oient: “.... hola ja estic al meu lloc, et tornaré a trucar quan aterrem”, i sort que fins ara en el decurs del vol no deixaven utilitzar aquesta joia del nostre temps, el telèfon vull dir, encara que diuen que aviat es podrà trucar en ple vol, i jo sempre em pregunto si es del tot necessari aquest lluïment davant els altres passatgers, al cap i a la fi avui en dia la gran majoria de gent té, o tenim telèfon, ja no fa falta lluir-lo.
Però aprofundim una mica més en aquest tema, a algú li sembla molt important que els altres ens tinguem d'assabentar de trossets de la vida privada de qui tenim al costat, i ja no només al tren i a l'avio, la moda, ja fa temps va entrar als restaurants, al cinema, i darrerament podem gaudir de la musiqueta celestial d'aquests aparells, a la mateixa Església.
El telèfon mòbil ha modificat el nostre tarannà, ha modificat els nostres hàbits, ha modificat les relacions personals, en el fons hi ha qui diu que encara ens ha fet més individualistes, no se que hi dieu vosaltres. No recordo be el personatge que era, no se si en Sergi Pàmies o Quim Monzo, el que es cert que feia una reflexió a l'entorn del telèfon i les seves utilitats actuals, deia que tenint un dia una pana amb el cotxe, es va preguntar com podria haver actuat abans, sense mòbil per dir a la seva família que trigaria un xic més en arribar a casa, ja que en haver-se espatllat el cotxe, no podria arribar quan els havia dit; la reflexió el va portar a fer una afirmació: “... els de casa no estarien nerviosos, ja que al no tenir mòbil, no trucaria per dir a la família la hora prevista en que arribaria. I es cert, el fet de que el telèfon mòbil sigui avui en dia imprescindible, es perquè nosaltres li hem convertit, ens han explicat i ens hem cregut que no podem fer res sense el mòbil, i tot i que es cert que en ocasions en estalvia viatges, el que també es cert, es que ens ha fet acostumar a fer un munt de trucades supèrflues e inútils, en benefici només dels operadors telefònics. Fixem-nos fins on ha arribat la “menjada de coco”, que jo tinc un telèfon que només fa trucades no te jocs ni camera ni res .... i fa poc, estava amb una colla de quitxalla, i no entenien que l'aparell no tingues cap tipus de complements, per acabar dient que no era possible, que els estava enganyant.
Per acabar només dir que em va fer molta gràcia aquest telèfon mòbil amb pack de jocs, i demanar als que utilitzen tan el telèfon que tinguin respecte pels altres, i utilitzin el telèfon quan sigui realment necessari.

LEGAL

2009-04-26T20:13:00.001+02:00

Que es legal? pregunta curta i fàcil de respondre, hem de suposar, o no? que es legal i que es il·legal? inicialment diríem que la diferencia esta en el que diu la llei; la llei ens marca la línia divisòria entre ambdues visions del que podem considerar legal i el que hem de veure com il·legal, no?
No amics no es tan fàcil, no; be això es la conclusió a la que arribat jo quan he llegit al Regió7 la noticia de que el procés urbanístic seguit per a construir la presó dels Lledoners, s´ha invalidat pel Tribunal Suprem de Justícia, i direu, i això que vol dir? i la veritat es que si no fem la comparació amb altres fets, no vol dir res, però quan ens posem a recordar situacions que hem viscut a la comarca en els darrers anys, jo penso en una molt concreta, i es de la bencinera de Navarcles, i aquí no voldria pas entrar en jutjar ni fets ni persones; tot i no haver aprofundit massa en el tema, crec recordar que es va dir que el procés per construir l´esmentada bencinera no havia estat el correcte, igual que ha passat amb la presó, no? i com va acabar? amb l´enderroc de la bencinera, i això que vol dir que l´afer dels Lledoners acabarà també enderrocant la presó? Si no es així, ens hem de creure que els que manen fan les coses ben fetes?.
Ara donem una ullada a més noticies del mateix mitja, hi podem llegir que: Carreteres prohibirà girs a l´esquerra a la cruilla del Paidos de Sant Fruitós, i que per poder fer les maniobres actuals caldrà anar un quilòmetre lluny, de conya, no? més noticies que s´han publicat: el canvi de velocitat a la C16, impedeix que els tractors circulin per la mateixa carretera que els turismes, i per on aniran cap als camps els tractors? i una més va, que no sigui dit, la carretera que va de Manresa a Monistrol de Montserrat es de les 10 més perilloses de Catalunya, en aquest cas es diu que tot i que es una reivindicació històrica del Bages, a la Generalitat estan en fase d´estudi informatiu, i per això pregunto a qui correspongui: i de moment qui es el responsable de que la gent continuï morint en punts com aquests? hem de recordar que a nosaltres en moltes ocasions, els que manen no ens donen tan de temps perquè rectifiquem i millorem el que segons ells fem malament, no, si fem una infracció de trànsit, ens multen i podem anar a la presó, si fem una infracció fiscal, també, si tenim algun tipus d´endarreriment per pagar els impostos, ens cau una bona clatellada, i aquí, en casos com aquest que hi ha gent que mor, es veu que ningú es responsable pel fet de no tenir la carretera en les condicions adients, quan tots sabem que una de les solucions es fer les obres corresponents en el moment adient i necessari.
Jo tinc la sensació de que quan hi ha una situació que afecta als particulars, els que manen es limiten a fer prohibicions, a imposar els càstigs decidits per ells; i en canvi quan el fet ocorregut afecta a organismes públics ningú es fa responsable de res, tots amaguen el cap sota l´ala i es limiten a dir que estudiaran la situació i que tan aviat puguin intentaran trobar-hi una solució; ok, i de moment els ciutadans que som els que paguem i que suportem en ocasions la mala gestió d´alguns dels nois i noies que manen, ens hem d´aguantar, hem de fer ulls clucs, i seguir pagant amb els nostres diners, o be amb les nostres vides, que encara es més greu, algunes errades o la incompetència dels anomenats polítics; em deia l´altre dia un amic que no tenia pas molt de carinyo pels que manen, no es pas cert, el que passa que només vull reclamar el mateix que ells ens reclamen a nosaltres i es el fet de complir com a bons conciutadans, i en el seu cas encara més, ja que s´han ofert per vetllar pels interessos de tots.

RESPECTE

2009-04-25T11:44:00.001+02:00

Aquests dies enrera tots els mitjans de comunicació ens van oferir diverses imatges d´un jugador de futbol, crec que es del tot indiferent tan el nom del jugador com el de l´equip en qüestió, al que soc incapaç de trobar-li un mot per descriure el tipus de conducta que va tenir.
Puc intentar entendre que en el decurs del joc en algunes ocasions es puguin produir determinades jugades fortes i dures, tampoc tindria que ser així, al cap i a la fi, es tracta d´un joc, però donem per suposat que a vegades l´escalfament del moment fa que les persones reaccionin una mica fora de to.
Ara be, una cosa es tenir un “pronto”, una errada, i una altra cosa es tenir mala sang com va demostrar que tenia el jugador de futbol, perquè un cop va estar estes a terra el contrincant, li va donar una cosa a les cames , a més amb total la mala bava, per donar-ni desprès una altra a l’esquena, ah, i per si amb això no n’hi havia prou, va donar un cop de puny a un altre dels jugadors; si hem de buscar qualificatius, jo no en trobo cap que sigui ben sonant.
Desprès de tot això que per mi es molt denigrant, es una animalada, es, es ...... penós, el més greu, es que encara hi ha qui intenta trobar una justificació pel brètol que ha actuat així; i em be al cap una altra acció que no fa pas gaire temps que va passar, i no se quina d’ambdues es més horripilant, quina es més penosa, es més esgarrifosa, quina es el reflex més clar de la societat en que vivim, em refereixo a l’agressió que no fa pas gaire temps es produïa en un tren, aquella en que donaven una puntada a una noia. De fet ben pensat, tota agressió es aberrant i no tinc pas intenció de jutjar cap dels dos casos dels que parlo, sovint la vida ensenya que sempre hi pot haver condicionants per arribar al desenllaç no desitjat, ara be si que tenim que cridar ben fort perquè ens escolti qui calgui, cridem: “PROU, JA NO VOLEM VIOLENCIA”.
En aquest cas del tren, ja no recordo quina pena li va ser posada al agressor, espero que li serveixi d’escarment i que abans de tornar-hi pensi amb les conseqüències del seu acte, tan per la noia a qui va agredir, com per ell mateix com a persona. El que si es xocant es la pena imposada al periodista que va llençar la sabata a aquell senyor que fins fa poc era el president dels EE.UU. si no vaig errat, tot i que ni el va tocar, encara que potser la intenció hi era, inicialment crec que li van imposar tres anyets de presó, encara que posteriorment i desprès de que molta gent en demanes l’absolució, la pena quedava reduïda només a un any, jo! un any per un cop de sabata, així, amb aquest precedent quin càstig tindria que tenir el jugador de futbol, perquè recordem que van ser dues puntades que va donar a l’altre jugador, i perdoneu pel mot poc elegant, però ho va fer amb tota la “mala llet”; i el del tren, a part de la puntada també li va donar cops de puny i pessigades, i davant de tot això, un es pregunta quin es el nivell de gravetat dels actes que fa una persona, de que depèn? de la ocupació de l’agressor, o de la del agredit, del poder que pugui tenir l’un o l’altre o de qui te la cara més dura; de fet es que, com moltes de les coses que passen cada dia, sempre hi ha culpables i sempre hi ha qui tot hi tenir la potestat de fer-ho, no fa res.

FLOREJACS

2009-04-20T22:53:00.001+02:00

Es un poble construït a l'entorn del castell el qual fou l'origen del lloc. Situat a la comarca de la Segarra, dies enrera s’hi va celebrar la seva Fira Medieval.
El Castell conserva l'antiga torre quadrada de vigilància situada en una zona dominant, des d'on es té una visió del tot immillorable de les terres i els pobles de l´entorn. Hi podem veure en un molt bon estat de conservació diferents sales i diverses pertinences d´alguns dels antics propietaris, també el saló llarg, la sala d'armes, sense oblidar-nos del celler, la presó, i com no el passadís secret ….. que diuen que es comunica amb l´altre castell de la zona, el de les Sitges.
Es un poble petito, avui en dia el seu nombre d´habitants es de poc més de 600, sent el seu nom actual, el de Torrefeta i Florejacs. Passejar-se pel poblet en aquest dies festius, pels seus carrerons estrets, es tot una diversió, les paradetes, els jocs per la quitxalla, i com no les visites al castell, que es fan per grups, i acompanyats per una guia molt simpàtica i que viu molt profundament els sentiments i la vida del poble. Ella es la que ens va acollir als baixos del castell, tot explicant els inicis del poble, davant un dibuix que representa l´estat originari del castell.
Alla mateix es podia observar una armadura i una diposit de pedra on hi posaben oli. Despres es puja a la primera planta, on es pot admirar el menjador del castell i tambe la sala noble, en la que hi ha un gran foc a terra i al fons en un costat i a l´altra hi van fer uns balcons que ofereixent unes vistes magnifiques de l´entorn; a la mateixa planta, tambe es pot veure una habitacio plena de records de la familia. Per una petita escala es puja a la planta superior en la que hi ha diverses habitacions, una de les quals te una finestra que dona a la teulada que te uns finestrons, curios. Tambe hi ha diferents vitrines on hi podem veure vestits antics, ventalls, coleccions de joguines, llibres, programes d´espectacales …. Tornem escales avall, passem a visitar les diferents estances de la part baixa de la vivenda, que es on veiem una sala que va ser decorada amb motius del mon dels cavalls als quals la família apreciaven molt. Desprès es va visitar el celler i la presó, al fons d´una escala estreta i fosca, on només hi havia humitat. En el decurs de la visita també ens va explicar una llegenda la de la Dama de Florejacs: diu la llegenda que antigament hi havia una bella Dama que enamorava a molts homes i desprès de gaudir dels seus favors, i aquí es on hi ha més d´una versió, els hi feia olorar una flor enverinada i morien, o la més romàntica, que diu que convertia als seus amants en flor; diu la llegenda que els homes que visiten el Castell, han d´anar en compte si es troben amb una bella Dama desconeguda que els hi ofereix una flor.

VERGES

2009-04-19T20:30:00.003+02:00

Quan de tan en tan pensem en les vacances, es normal que en el nostre cap veiem imatges de les anomenades idíl·liques: platges llargues de sorra blanca i aigua del tot cristal·lina; o be uns grans espais amb molta neu i de format postal; però sovint ens deixem perdre llocs i activitats molt properes que les tenim a l´abast de la ma però que sovint ens passen del tot desapercebudes.
La veritat es que sempre en llegir algunes publicacions, em fixo en la pagina que parla de viatges, però sense fer-ne cas del tot; però ara fa poques setmanes, em va picar la curiositat quan vaig veure que parlava de Verges, tot imaginant les cal.laberes de la dansa de la mort.
Ara be, la veritat es que la processo de Verges es molt més que aquesta dansa, i els carrers es converteixen en un immens escenari on si fa la representació de la Passió i on s´escenifiquen diversos episodis d´aquest misteri. La processo comença més enllà de la mitjanit.
De la dansa de la Mort de Verges es diu que és una veritable relíquia, ja que és la única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera ininterrompuda i viva. Els personatges són esquelets que comuniquen missatges als espectadors mitjançant símbols, de la mateixa manera que la resta de danses de la mort de les que hi ha testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.
A la dansa de la Mort, els personatges porten diversos símbols que son: uns platets
amb cendra, que simbolitza la corrupció i desaparició dels cossos. Una dalla, que recull el fruit de la vida quan aquesta ja ha arribat a la seva fi. Un rellotge que ens recorda la imprevisió de la mort i la fugacitat de la vida. La bandera explicitant que la mort senyoreja per damunt de la humanitat i que ningú no es pot escapar d’ella.
Dues coses em van cridar l´atenció, en primer lloc la gran quantitat de gent que actuava a la processo, vaig suposar que tal i com diuen ells mateixos la majoria dels habitants es converteixen en actors per un dia, per tal de poder escenificar la Passió pels visitants; i la segona va ser precisament la quantitat immensa de persones que es desplaçent a Verges per tal de viure en primera persona aquesta representació, i es que la fusió dels actors amb els espectadors es tal, que hi ha moments que un ja no sap si es només un simple espectador o be forma part de l´activitat desenvolupada als carrers per on passa la processo.

RUIDOS

2008-11-30T22:15:00.001+01:00

Hace algunas semanas, en primera pagina de la prensa leíamos “Música de madrugada crea indignación entre los vecinos?, en las pagines interiores leíamos las explicaciones de los representantes de la policía local, también de los vecinos afectados y responsables del Ayuntamiento, el Concejal de Cultura. Este es uno de aquellos temas que en todas las poblaciones crean diversidad de opiniones, hasta dónde se tiene derecho a hacer actividades publicas de esporádicas, si estas molestan a los vecinos del entorno? Es sencillo, parece sencillo, y es un asunto muy discutido, por que por un lado tenemos a todos los que quieren y pueden disfrutar de la fiesta, y por el otro a todos los que desean y necesitan una gran dosis de tranquilidad, dónde situamos la línea justa en esta situación? Los vecinos denuncian un ruido brutal y también el no cumplimiento de las ordenanzas, sin olvidar que se encuentran muy indefensos frente a estas situaciones molestas y permitidas por los Ayuntamientos. Los representantes de la policía local, dicen que siempre que hay conciertos, tienen quejas de los vecinos de la zona, y que la única medida que pueden tomar en una situación como esta, es hacer que se reduzca el volumen de los altavoces, aunque muchas veces el volumen de estos aparatos es tan alto, que el grado mínimo continúa siendo excesivo para los vecinos. Finalmente el Concejal, quita hierro
al conflicto y dice que estos conciertos posiblemente en algún momento superan el nivel de decibelios que establece el marco legal, en definitiva que como que son puntuales, los vecinos deberían ser tolerantes. Y ya nos encontramos en el punto critico del asunto: conciertos si, conciertos no; ruido si, ruido no, derechos, deberes, complicado, no? A ver, el problema real en el fondo es la de dos visiones contrarias, por un lado los responsables municipales que autorizan los mencionados actos, y por la otra los vecinos afectados por los ruidos. A mí para empezar me gustaría conocer el nivel de ruido, de decibelios que la normativa permite, al fin y al cabo es la que todos, todos, tenemos que cumplir, no? segundo punto, alguien se preocupa en conocer si en el entorno del acto hay personas con problemas médicos que en el fondo son los mes perjudicados, puesto que ellos precisamente no pueden ni tienen por que marcharse de su casa, para que otros puedan hacer juerga, y no olvidemos aquellos que en demasiadas ocasiones son los más perjudicados de todos, no olvidamos que hay casas que tienen niños pequeños y que tienen derecho al descanso, y tampoco debemos olvidarnos de los que participan de la fiesta, no tienen realmente el derecho a disfrutar de la música y diversión que encuentran en un acto de estas características? Estos últimos días hemos podido leer en la prensa comarcal que se ha dictado una sentencia en un contencioso entre el Ayuntamiento y una vecina que presentó una denuncia por, según ella, el excesivo ruido de uno de los actos musicales que en el verano se hacían en la capital del Bages, la sentencia, si no estoy equivocado, decía que no podían hacerse este tipos de actos molestos en la calle. El problema, es que la situación que se denunció, se produjo creo que hace cuatro o cinco años, y que para solucionar este tipo de problema se ha necesitado demasiado tiempo, es una buen reflejo de como funciona la justicia, aunque solucionado no es la palabra más adecuada, puesto que ahora alguien presentara recursos, etc. y esto se dilatara ..... vete a saber cuando tiempo más. A ver, si alguno de nosotros no hace caso de las normas que dictan los políticos de turno, tanto los locales como los estatales, nos cae el pelo, si no pagamos los impuestos nos multan y nos meten en la cárcel, si corremos demasiado con el coche también .. en fin como ciudadano el desconocimiento de cualquier normativa no exime de su cumplimiento, y las debemos cumplir todos, y en demasiadas ocasiones los políticos se olvidan de su existencia. Yo creo que todos tenemos derechos y que todos tenemos que tener libertad para decidir lo que queremos, pero lo que no podemos olvidar, es que también tenemos deberes, por ejemplo en no molestar, y que con la excusa de nuestra libertad lo que no puede ser es que molestemos a los otros, y más cuándo son indefensos enfermos o inocentes niños.

SOROLL

2008-11-30T22:14:00.000+01:00

Fa algunes setmanes, a primera plana de la premsa hi trobàvem “Musica a la matinada crea indignació veïnal”, a les pagines interiors llegíem les explicacions dels representants de la policia local, també dels veïns afectats i responsables de l'Ajuntament, el Regidor de Cultura. Aquest es un d'aquells temes que a tots els pobles creen diversitat d'opinions, fins on es te dret per fer activitats publiques de caire esporàdic, si aquestes molesten als veïns de l'entorn? Es senzill, be sembla senzill, i es una qüestió molt discutida, per que per un costat tenim a tots els que volen i poden gaudir de la festa, i per l'altra costat a tots els que volen i necessiten una gran dosi de tranquil·litat, on situem el llinda just d'aquesta situació? Els veïns al·leguen soroll brutal i també el no compliment de les ordenances, sense oblidar el que es troben molt indefensos davant aquestes situacions molestes i permeses pels Ajuntaments. Els representants de la policia local, diuen que sempre que hi ha concerts, tenen queixes dels veïns de la zona, i que la única mesura que poden prendre en una situació com aquesta, es fer abaixar el volum dels altaveus, encara que moltes vegades el volum d'aquests aparells es tan alt, que el grau mínim continua sent excessiu per als veïns. Finalment el Regidor, treu ferro al conflicte i diu que aquests concerts possiblement en algun moment superen el nivell de decibels que estableix el marc legal, en definitiva que com que son puntuals, els veïns haurien de ser tolerants. I ja ens trobem en el punt crític de l'afer: concerts si, concerts no soroll si, soroll no, drets, deures, complicat, oi? A veure la qüestió real en el fons es la de dues visions oposades, per un costat els responsables municipals que autoritzen els esmentats actes, i per l'altra els veïns afectats pels sorolls. A mi d'entrada m'agradaria conèixer el nivell de soroll, de decibels que la normativa permet, al cap i a la fi es la que tots, tots, tenim que complir, no? segon punt, algú es preocupa per tal de conèixer si a l'entorn de l'acte hi han persones amb problemes mèdics que en el fons son els mes perjudicats, ja que ells precisament no poden ni tenen que marxar de casa seva perquè altres puguin fer gresca, i no oblidem aquells que massa sovint son els més perjudicats de tots, no oblidem que hi ha cases que tenen canalla petita i que te dret al descans, i tampoc hem de oblidar-nos dels participants a la festa, no tenen realment el dret de gaudir de la musica i xerinola que esdevé en un acte d'aquestes característiques? Aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa comarcal que s'ha dictat una sentencia en un contenciós entre l'Ajuntament i una veïna que va presentar una denuncia per, segons ella, el fet de l'excessiu soroll de un dels actes musicals que en el decurs de l'estiu es feien a la capital del Bages, la sentencia, si no estic errat, deia que no podien fer-se aquests tipus d'actes molestos al carrer. El problema, es que la situació que es va denunciar, es produí crec que fa quatre o cinc anys, i que per solucionar aquest tipus de problema ha necessitat massa temps, es una bona expressió de com ens funciona la justícia, encara que solucionat no es el mot més adequat, ja que ara algú presentarà recursos, etc. i això es dilatarà ..... ves a saber quan de temps més. A veure, si algú de nosaltres no fa cas de les normes que dicten els polítics de torn, tan els locals com els estatals, ens cau el pel, si no paguem els impostos ens multen i ens fiquen a la presó, si correm massa també .. en fi com a ciutadà el desconeixement de qualsevol normativa no eximeix del seu compliment, i les hem de complir tots, i en massa ocasions els polítics s'obliden de la seva existència. Jo crec que tots tenim drets i que tots tenim que tenir llibertat per decidir el que volem, però el que no hem d'oblidar, es que també tenim deures, per exemple a no molestar, i que amb l'excusa de la nostra llibertat el que no pot ser es que molestem als altres, i més quant son indefensos malalts o innocents infants.

MAS CARRETERAS

2008-09-06T17:57:00.001+02:00

A principios de agosto envié una queja, referente a la nueva ordenación del tráfico realizada en el cruce del Grau, y en la rotonda del Uniplant, que llegó a la Dirección general de Carreteras, Su contestación fue que se prepararía la respuesta, en su caso, la cual enviarían antes de 15 días hábiles. Transcurrido el plazo indicado, reclamé de nuevo alguna explicación, y finalmente la respuesta textual fue: En respuesta a vuestra consulta planteada, y según la información facilitada por la Dirección general de Carreteras, os comunicamos que debéis saber que la configuración de la carretera C-16C a la salida de Manresa en sentido Vic y Berga se ha modificado recientemente a raíz de las obras de mejora del acceso al polígono industrial El Grau, situado en el margen derecho de la carretera. Estas obras de mejora, con cargo al Polígono, no se han acabado de acuerdo con las especificaciones de la autorización otorgada por esta Administración, y ya se ha requerido al autorizado en este sentido. En el acabado definitivo de las obras se tomarán en cuenta los criterios generales establecidos en la señalización de orientación interurbana y que el usuario tenga la información necesaria con la antelación suficiente. Por lo que respecta a la denominada rotonda del Uniplant, habréis podido observar que ya se ha rectificado la configuración inicial de las nuevas marcas viarias, permitiendo a los usuarios procedentes de Berga la incorporación al carril derecho de entrada a la rotonda y evitando, así, los trenzados que se producían dentro de esta.
Al recibir este escrito, lo primero que pensé es que quien ha contestado, no creo que tenga muy clara la situación de la rotonda de Uniplant, puesto que si bien es cierto que ahora se permite a los usuarios procedentes de Berga la incorporación al carril derecho de entrada a la rotonda, esto no evita, tal y como dicen los de carreteras, los trenzados que se producían dentro de la mencionada rotonda, puesto que los vehículos procedentes de la Feria, entran únicamente por el carril derecho, y que si su dirección es en dirección a Sant Fruitós de Bages, recortando con el consecuente peligro a los otros vehículos que circulan por la rotonda, y que quieren ir hacia la llamada subida Roja; lo miramos de nuevo señores? Y ahora revisamos el acceso a Sant Fruitós a la altura del polígono del Grau; alguien me dijo que habían puesto carteles indicativos provisionales; bien pensé, los de carreteras, además de instalar radares, veo que también están pendientes de los temas problemáticos, y fui a ver que habían hecho, y oh, sorpresa, los indicadores amarillos instalados en el paso de peatones del Guix, todavía crean mas confusión, ya que indican que para ir a Sant Fruitós, se ha de coger el carril que en realidad nos lleva hacia la carretera de Berga; ah, claro es que ahora para ir al pueblo nos quieren hacer pasar por el polígono, hacia la Sagrera y subir por la calle Padró, o no, lo que realmente quieren hacer es una nueva y magnifica entrada por la zona del colegio Paidos; ay señores, realmente alguien se ha mirado en algún mapa dónde esta y como se va a Sant Fruitós de Bages? A ver si somos algo mas “aplicaditos”, y no hagamos el trabajo dos veces, o tres, o ........

MES CARRETERES

2008-09-06T17:55:00.001+02:00

A principis d-agost vaig enviar una queixa, referent a la nova ordenació del trànsit realitzada a la cruïlla del Grau, i a la rotonda de l-Uniplant, que va arribar a la Direcció General de Carreteres, La seva contesta va ser que es prepararia la resposta, si és el cas, la qual enviarien abans de 15 dies hàbils. Transcorregut el termini indicat, vaig reclamar de nou alguna explicació, i finalment la resposta textual es: "En resposta a la vostra consulta plantejada, i segons la informació facilitada per la Direcció General de Carreteres, us comuniquem que heu de saber que la configuració de la carretera C-16C a la sortida de Manresa en sentit Vic i Berga s'ha modificat recentment arrel de les obres de millora de l'accés al polígon industrial El Grau, situat en el marge dret de la carretera. Aquestes obres de millora, a càrrec del Polígon, no s'han acabat d'acord amb les especificacions de l'autorització atorgada per aquesta Administració, i ja s'ha requerit a l'autoritzat en aquest sentit. En l'acabat definitiu de les obres es prendran en compte els criteris generals establerts per a la senyalització d'orientació interurbana i que l'usuari tingui la informació necessària amb l'antelació suficient. Pel que respecta a la anomenada rotonda de l'Uniplant, haureu pogut observar que ja s'ha rectificat la configuració inicial de les noves marques viàries, permetent als usuaris procedents de Berga la incorporació al carril dret d'entrada a la rotonda i evitant, així, els trenats que es produïen a dins d'aquesta".
En rebre aquest escrit, el primer que vaig pensar es que qui ha contestat, no crec que tingui molt clar la situació de la rotonda de l-Uniplant, ja que si be es cert que ara es permet als usuaris procedents de Berga la incorporació al carril dret d-entrada a la rotonda, això no evita, tal i com diuen els de carreteres, els trenats que es produïen a dins l-esmentada rotonda, ja que els vehicles procedents de la Fira, entren únicament pel carril dret, i que si la seva direcció es cap a Sant Fruitós de Bages, retallant amb el conseqüent perill als altres vehicles que circulen per la rotonda, i que volen anar cap a la pujada Roja; tornem=ho a mirar senyors?
I ara revisem l –accés a Sant Fruitós a l-alcada del polígon del Grau; algú em va dir que hi havien posat cartells indicatius provisionals; be vaig pensar, els de carreteres, a mes d-instal.lar radars, veig que també estan pendents dels temes problemàtics, i vaig anar a veure que havien fet, i oh, sorpresa, els indicadors grocs instal·lats al pas de vianants del Guix, encara creen mes confusió, ja que indiquen que per anar a Sant Fruitós, s-ha d-agafar el carril que en realitat ens porta cap a la carretera de Berga; ah, clar es que ara per anar al poble ens volen fer passar pel polígon, cap a la Sagrera i pujar pel carrer Padró, o no, el que realment volen fer es una nova i magnifica entrada per la zona del col·legi Paidos; ai senyors, realment algú s-ha mirat en algun mapa on cau i com es va cap a Sant Fruitós de Bages? A veure si som una mica mes “aplicadets”, i no hem de fer la feina dues vegades, o tres, o ........

FINANCIACION

2008-07-27T12:51:00.000+02:00

Días atrás, leí en la prensa un artículo en el que Joaquin García, representante de una empresa del sector, decía que ya era momento de plantear hacer hipotecas en divisas, el yen, el franco suizo, el dólar … Él decía que era ventajoso hacer esta financiación, ya que significaba obtener unos tipos de interés más reducidos que los que pagamos hoy en día referenciados al Euribor. Y es así, no en todos los casos, ya que actualmente el precio del dinero en dólares, digamos que precisamente no es de los más bajos, pero lo que os decía, es que en la mayoría de estas opciones, por no decir todas, deben hacerse en base a un cambio de divisa que nos puede traer sustos en un futuro no muy lejano, supongo que la pregunta lógica es, porque? muy sencillo, porque en la mayoría de las divisas a las que se hace referencia tendríamos unos cambios que en los últimos años han sufrido una importante variación en relación con el Euro, lo cual quiere decir que nos podríamos encontrar con un aumento del total del importe contratado en la firma inicial de la operación crediticia. A ver, posiblemente no he sido capaz de explicarme correctamente y por esto querría profundizar en este tema: imaginemos al contratar el préstamo, que era de 100.000 Euros, si lo hacemos en yenes tenemos una deuda inicial, haciendo el cambio ahora, de 169.000 yenes, que es la moneda con que pagaremos durante todo el préstamo, cual es el problema que puede surgir al margen del tipo en Japón? si porque los intereses en Japón también pueden subir, pensemos que hace unos dos años estaban al 0% con motivo de la crisis económica que sufría el país, es sencillo, que el cambio del yen en relación al euro, se modifique; y hasta dónde nos puede afectar esto? es muy difícil decir ahora como evolucionará la economía en general, pero lo que debemos pensar es que estamos hablando de operaciones a largo plazo, y que hoy por hoy lo que tenemos claro es que firmaríamos en yenes, con todas sus ventajas actuales y sus futuras posibles consecuencias, los intereses japoneses pueden aumentar y el yen, se puede revalorizar en relación al Euro. Con todo esto lo que quiero decir es que la hipoteca firmada actualmente por 100.000 Euros, podríamos pagar unos 650 yenes de cuota mensual (385 Euros) en caso de que las dos monedas tuvieran el mismo valor, la cuota de los 650 yenes seria de 650 Euros, tampoco hace falta que seamos tan alarmistas con sólo que vuelva al valor que tenía en el año 2004, según el gráfico adjunto, la cuota seria de 520 euros, esta claro, no? si en un futuro sucediera esto, nos encontraríamos pagando más Euros por el préstamo echo en yenes, qué gracia no? no digo que no pueda hacerse, pero lo que también debemos conocer es el posible riesgo en el que estamos entrando. y puestos a pensar algo en nuestra economía, porque no nos planteamos hacer algún tipo de cobertura del interés actual, vamos a nuestra entidad financiera y hablamos.

FINANÇAMENT

2008-07-27T12:50:00.000+02:00

Dies enrera, vaig llegir a la premsa un article en el que Joaquin Garcia, representant de una empresa del sector, deia que ja era el moment de plantejar fer hipoteques en divises, el ien, el franc suís, el dòlar …
Ell deia que era avantatjós el fer aquest finançament, ja que significava obtenir tipus d’interès molt més reduïts que els que paguem avui en dia referenciats a l’Euribor.
I així es, be no en tots els casos, ja que actualment el preu del diner amb dòlars, diguem que precisament no es dels més baixos, però el que no s’esmentava, es que en la majoria d’aquestes opcions, per no dir totes, s’han de fer en base a un canvi de divisa que ens pot portat ensurts en un futur no gaire llunya. Suposo que la pregunta lògica es, perquè? molt senzill, perquè en la majoria de les divises a les que es fa referència tindríem uns canvis de divises que en els darrers anys han sofert una important variació en relació amb l’Euro, la qual cosa vol dir que ens podríem trobar amb un augment del total de l’import contractat en la signatura inicial de la operació crediticia.
A veure, possiblement no he estat capaç d’explicar-me be i per això voldria aprofundir en aquest tema: imaginem al contractar el préstec, que era de 100.000 Euros, si el que fem es fer-lo amb iens tenim un deute inicial fent el canvi ara, de 169.000 iens, que es la moneda amb que pagarem durant tot el préstec, quin es el problema que pot sorgir al marge del tipus al Japó? si perquè els interessos al Japó també poden pujar, pensem que ara fa dos anys estaven al 0% amb motiu de la crisi econòmica que patia el país, es senzill, que el canvi del ien en relació a l’euro, es modifiqui; i fins on ens pot afectar això? es molt difícil dir ara com evolucionarà la economia en general, però el que hem de pensar es que estem parlant de operacions a llarg termini, i que ara per ara el que tenim clar es que signaríem en iens, amb tots les seves avantatges actuals i les seves futures possibles conseqüències els interessos japonesos poden augmentar i el ien, es pot revaloritzar en relació a l’Euro. Amb tot això el que vull dir es que la hipoteca signada actualment per 100.000 Euros, podríem pagar uns 650 iens de quota mensual (385 Euros) en cas de que les dues monedes tinguessin el mateix valor, la quota dels 650 iens seria de 650 Euros, be tampoc cal que siguem tan alarmistes només que torni al valor que tenia l’any 2004, segons el gràfic adjunt, la quota seria de 520 euros, esta clar, no? si en un futur succeís això, ens trobaríem pagant més Euros pel préstec fet en iens, quina gràcia oi? no dic que no es pugui fer, però el que també hem de conèixer es el possible risc en el que estem entrant. i posats a pensar una mica en la nostra economia, perquè no ens plategem fer algun tipus de cobertura de l’interès actual, anem a la nostra entitat financera i parlem-ne.

CARRETERAS

2008-07-20T22:07:00.001+02:00

Como se prevé la ordenación del trafico en un punto determinado? quien es el responsable de decidir esta ordenación? recientemente en el entorno de nuestro pueblo se han hecho varias acciones en materia de repavimentación y reordenación del trafico; entre todas estas modificaciones, se han pintado las vistosas (que no siempre) líneas blancas en el suelo, que suponemos deben significar una mejora y una correcta orientación por todos los usuarios de las carreteras. Primer punto a discutir, tal y como publicaba Regio7, la rotonda de Uniplant viniendo de Sant Fruitós, el último tramo de dos carriles justo antes de la incorporación a la rotonda, antes tenía línea discontinua, lo cual nos permitía una incorporación gradual y ordenada a la rotonda en función del destino de los vehículos; con la señalización actual, líneas continúas, los coches acceden a la rotonda, y es dentro de esta, cuando se cruzan por delante y por detrás para poder ir dónde desean y posiblemente estos tipos de incorporación es viable en una rotonda grande, pero precisamente en esta creo que se crea una predisposición a los accidentes; y la pregunta es sencilla: la persona responsable de la planificación es inexperto, que aun poniendo buena voluntad no tiene los conocimientos suficientes por tomar decisiones correctas, o bien se incompetente, que ni se preocupa de conocer sobre el terreno la realidad de cada situación y se limita sólo a aplicar una teoría plasmada en el papel? si es el primer caso que lo enseñen, y si es el segundo caso que deje el trabajo. Ahora bien, también podríamos pensar que es un hecho puntual y aislado, no, no es así, ya que si observamos la nueva ordenación del trafico en dirección a Sant Fruitós en la zona del Grau, vemos otras “perlas”, si también de diseño: los primeros rótulos nos indican el desvío al polígono del Grau a la derecha, y los dos carriles centrales, indican Vic, Berga y Girona, y curioso, cuando puedes ver el rótulo que indica a Sant Fruitós, no puedes ir puesto que te encuentras en un carril con línea continúa, lo que significa que no puedes cambiar de carril, no? y yo me pregunto: es la inexperiencia? incompetencia? tiene claro el que ha hecho este diseño que esto seguramente significará en primer lugar algunas infracciones y posiblemente algunos accidentes, esperemos que sin ningún coste de víctimas inocentes, que todo y ser responsabilidad de los conductores, el inductor, por inexperiencia o por incompetencia, es el técnico que ha decidido responsablemente aplicar estas medidas en la ordenación del trafico en esta zona en concreto; y después quieren que creamos que los culpables de los accidentes son en su mayor parte los conductores, los técnicos están dispuestos a mirar todos y cada uno de los puntos negros de las carreteras de nuestro país para poder depurar todas las responsabilidades técnicas y políticas que encuentren? al fin y al cabo, es sencillamente lo que nos exigen a los conductores. A ver, venga hombre, seamos serios, porque me gustaría pedir a quien corresponda, como es que esta misma situación se repite cuando viajas a Monistrol de Montserrat, cuando llegamos a la altura del desvío al parking del Cremallera, cuando tú visualizas suficientemente este indicador que informa la salida al parking, ya te encuentras también en un carril con línea continúa, y saben cuál es la solución, ir a Monistrol y entrar al parking que hay delante de la Puntual, al lado de la carretera y hacer el cambio de sentido, incorporándose de nuevo a la carretera mediante un juego de carriles centrales, suponemos que el técnico responsable de esta planificación, vio más “segura” la opción de los carriles en medio de la carretera, que la de hacer un trocito de línea discontinua en el desvío de acceso al parking del Cremallera.

CARRETERES

2008-07-20T22:06:00.000+02:00

Com es preveu la ordenació del trànsit en un punt determinat? qui es el responsable de decidir aquesta ordenació? recentment a l’entorn del nostre poble s’han fet diverses accions en matèria de repavimentacio i reordenació del trànsit; entre totes aquestes modificacions, s’han pintat les vistoses (que no sempre) ratlles blanques a terra, que suposem han de significar una millora i una correcta orientació per tots els usuaris de les carreteres.
Primer punt a discutir, tal i com publicava Regio7, la rotonda de l’Uniplant venint de St. Fruitós, el darrer tram dels dos carrils just abans de la incorporació a la rotonda, abans tenia ratlla discontinua, la qual cosa ens permetia una incorporació gradual i ordenada a la rotonda en funció de la destinació dels vehicles; amb la senyalització actual, ratlles continues, els cotxes accedeixen a la rotonda, i es dintre d’aquesta, quan es creuen per davant i per darrera per tal de poder anar on volen i possiblement aquests tipus de incorporació es viable en una rotonda gran, però precisament en aquesta crec que es crear una predisposició als accidents; i la pregunta es senzilla: la persona responsable de la planificació es inexpert, que tot i posar-hi bona voluntat no te els coneixements suficients per prendre decisions correctes, o be es incompetent, que ni es preocupa de conèixer sobre el terreny la realitat de cada situació i es limita només a aplicar una teoria damunt el paper? si es el primer cas que l’ensenyin, i si es el segon cas que plegui.
Ara be, també podríem pensar que es un fet puntual i aïllat, no, no es així, ja que si mirem la nova ordenació del trànsit en la direcció a Sant Fruitós a la zona del Grau, veiem altres “perles”, si també de disseny: els primers rètols ens indiquen la desviació al polígon del Grau a la dreta, i els dos carrils centrals, indiquen Vic, Berga i Girona, i curiós, quan pots veure el rètol que indica a Sant Fruitós, no pots anar-hi ja que et trobes en un carril amb ratlla continua, el que significa que no pots canviar de carril, no? i jo em pregunto: es la inexperiència? incompetència? té clar el que ha fet aquest disseny que això es molt segur que significarà en primer lloc algunes infraccions i possiblement alguns accidents, esperem que sense cap cost de víctimes innocents, que tot i ser responsabilitat dels conductors, l’inductor, per inexperiència o per incompetència, es el tècnic que ha decidit responsablement aplicar aquestes mesures en la ordenació del trànsit en aquesta zona en concret; i desprès volen que creguem que els culpables dels accidents son en la seva major part els conductors, els tècnics estan disposats a mirar tots i cada un dels punts negres de les carreteres del nostre país per tal de poder depurar totes les responsabilitats tècniques i polítiques que trobin? al cap i a la fi, es senzillament el que ens exigeixen als conductors.
Au va home, siguem seriosos tots plegats, perquè m’agradaria demanar a qui pertoqui, com es que aquesta mateixa situació es repeteix quan viatges direcció a Monistrol de Montserrat, quan arribem a l’alçada del trencall al pàrking del Cremallera, quan tu visualitzes suficientment aquest indicador que informa la sortida al pàrking, ja en trobes també en un carril amb ratlla continua, i saben quina es la solució, anar a Monistrol i entrar al pàrking que hi ha enfront la Puntual, a tocar la carretera i fer el canvi de sentit, incorporant-se de nou a la carretera mitjançant un joc de carrils centrals, suposem que el tècnic responsable d’aquesta planificació, va veure més “segura” la opció dels carrils al mig de la carretera, que la de fer un trosset de ratlla discontinua en el trencall d’accés al pàrking del Cremallera.

IDIOMAS

2008-07-05T11:45:00.000+02:00

Como ya sabéis yo siempre acostumbro a hacer alguna referencia a la prensa escrita, en el fondo es un medio que acostumbro a hojear cada día, y a menudo encuentras material para lanzarte en el momento de escribir; ahora y después de leer un poco sobre la compañía de transporte aéreo, que hace principalmente el trayecto a las islas Baleares, y como viene siendo ya habitual, que hay de subliminal en esta ocasión, porque el hecho de decir, según la prensa escrita, que Air Berlín denuncia por un lado el abuso del catalán y también la discriminación del español, cuando recibieron, parece ser, una recomendación del gobierno balear para que la compañía introduzca el catalán en el operativo de la compañía, a mí me hace pensar que es lo que supuestamente puede querer esta aerolínea en cuestión, más ayudas? o unos tratos preferentes? puesto que cuando además, creo que al día siguiente salio también en la prensa que la empresa ya ha recibido unas ofertas de varios aeropuertos por trasladar su “hub” a otras ciudades del estado; y yo me pregunto, realmente es lo que pretenden que nos creamos? que quieren decir, que sus clientes que van y vienen de Alemana a las Islas, estarán del todo dispuestos a hacer unas escalas en su viaje? y que pretende la empresa, reducir gastos con las mencionadas escalas? por cierto las ciudades a las que la prensa hacía referencia, eran Valencia y Murcia, imaginan ustedes el vuelo de Berlín en Mallorca vía Murcia, con todo mi respeto por la región en cuestión, alguien se ha parado a pensar, antes de dar vía libre a la nota de prensa si este tipo de oferta seria bien aceptada por los clientes, porque la verdad no me imagino utilizando servicios de una empresa que, con tal no aceptar estudiar la posibilidad de tener en cuenta una petición en este caso del gobierno balear, prefiere encarecer sus costes, que quien creemos que será el sufridor final, sus accionistas? no seamos bobos, al final este sobrecoste será repercutido a los usuarios de la línea, lo que si que es cierto, es que estamos en un mercado libre, y tal y como ha hecho la compañía de valorar otros aeropuertos alternativos, nosotros, los usuarios, debemos valorar utilizar los servicios que ofrecen otras líneas aéreas. Y a que viene todo esto? buena pregunta, y es que todo esto viene porque ya hace tiempo que yo, además de querer defender, escribir y hablar el catalán, no puedo ni quiero obviar otra reflexión a hacer: porque, si la cantidad de personas, que hablan español en el mundo, que cada día son más, es superior a los que hablan el inglés, nos emperramos en querer seguir apoyando como lengua vehicular el inglés? No os penséis que estoy en contra de adquirir más conocimientos, de lo que si estoy en contra, es de la imposición por el motivo que sea, de una lengua sobre otra; ahora, aquí, hoy y siempre, exijamos lo que queremos, defendamos lo que se nuestro y asumamos las obligaciones que nos atañen.

IDIOMES

2008-07-05T11:44:00.001+02:00

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra;ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.

ENERGIA

2008-06-15T13:57:00.001+02:00

Con los acontecimientos que han sucedido en los últimos días con motivo de la huelga del transporte, y como resultado de que periódicamente el precio del carburante aumenta, he navegado, bonito término que han inventado por decir que buscamos en internet, para encontrar referencias en este sentido; nos están aconsejando que dejemos de consumir energía, es que parece que gastamos demasiada, buscando, buscando he encontrado una estadística del 2006 del gobierno de Navarra, y nos dice que el consumo doméstico de la energía total es del 25% y yo me pregunto, somos nosotros, los particulares los que hacemos excesos en el consumo energético, o también tienen mucho que ver el otro 75% que participa en el consumo?.
Otra estadística que también he encontrado es la comparativa mundial de consumo de petróleo, el dato nos dice que entre los años 1995 y 2005, el consumo diario de barriles de petróleo, ha pasado de los 69 mb/d a los 82 mb/d, y esto es un incremento del 19% en toda la década; este año se ha previsto un consumo diario de 87 mb/d, reduciéndose ya el consumo previsto, lo que significa aumentar un 6% en tres años, si extrapolamos estos datos a una década, uf! ustedes mismos, hagan el cálculo …. Pero si se está consumiendo mucho, pero también se está produciendo mucho, cual es el motivo del encarecimiento del petróleo, y que siempre acaba trasladándose al precio de los carburantes? Y buscando, buscando, he encontrado un escrito de Jorge Rivera Staff, master en derecho de la energía, que además de explicar el tema de producción y consumo como causantes de este encarecimiento, también nos da otro para este encarecimiento: el motivo menos conocido, es la condición que tiene el petróleo como una de las commodities y que más o menos funciona así: si un comprador firma un contrato de compra de crudo a un productor en fecha futura, puede suceder que entre la firma del contrato y la fecha de entrega, el volumen de petróleo contenido en el contrato se revenda varias veces en los mercados financieros, y donde cada vez que se revende, gana el intermediario, porque el precio siempre subirá. Pero por qué están dispuestos a pagar estos sobreprecios los compradores finales? Sencillo, porque si no consigues crudo a un precio, porque toda la producción ya ha sido adquirida, solamente te queda comprar aquella que está a un precio superior, puesto que no te puedes dar el lujo de quedarte sin nada de combustible. Queda claro, no? hablamos de especulación.

ENERGIA

2008-06-15T13:55:00.000+02:00

Amb els aconteixaments que s’han succeït en els darrers dies amb motiu de la vaga del transport, i com a resultat de que periòdicament el preu del carburant augmenta, he navegat, bonic terme que han inventat per dir que busquem a internet, per trobar referències en aquest sentit; ens estan aconsellant que deixem de consumir energia, es que sembla que gastem massa, buscant, buscant he trobat una estadística del 2006 del govern de Navarra, i ens diu que el consum domèstic de la energia total es del 25% i jo em pregunto, som nosaltres, els particulars els que fem excessos en el consum energètic, o també hi tenen molt a veure l’altra 75% que hi participa en el consum?.
Una altra estadística que també he trobat es la comparativa mundial de consum de petroli, la dada ens diu que entre els anys 1995 i 2005, el consum diari de barrils de petroli, ha passat dels 69 mb/d als 82 mb/d, i això es un increment del 19% en el decurs de tota la dècada; enguany s’ha previst un consum diari de 87 mb/d, reduint-se ja el consum previst, el que significa augmentar un 6% en tres anys, si extrapoléssim aquestes dades a una dècada, uf! vosaltres mateixos, feu càlculs …. Però si s’està consumint molt, però també s’està produint molt, quin es el motiu de l’encariment del petroli, i que sempre acaba traslladant-se al preu dels carburants? I buscant, buscant, he trobat un escrit de Jorge Rivera Staff, master en dret de la energia, que a més d’explicar el tema de producció i consum com a causants d’aquest encariment, també ens dona un altra motiu per aquest encariment: el motiu menys conegut, es la condició que te el petroli com una de les commodities i que més o menys funciona així: si un comprador signa un contracte de compra de cru a un productor en data futura, pot succeir que entre la signatura del contracte i la data de lliurament, el volum de petroli contingut en el contracte es revengui diverses vegades en els mercats financers, i on cada cop que es revèn, guanya l’ intermediari, pel que el preu sempre pujarà. Però per què estan disposats a pagar aquests sobrepreus els compradors finals? Senzill, perquè si no aconsegueixes cru a un preu, perquè tota la producció ja ha estat adquirida, solament et queda comprar aquella que està a un preu més superior, ja que no et pots donar el luxe de quedar-te sense gens de combustible. Queda clar, no? parlem d’especulació.

HUELGA

2008-06-14T12:23:00.001+02:00

Estos últimos días han sido un poco tristes, si tristes, con motivo de los acontecimientos ocurridos por la huelga de los transportes; y digo tristes por los graves incidentes que han tenido lugar, con un resultado final que incluye muertes, si alguien ha perdido la vida, ha dejado de respirar, y muy posiblemente también ha dejado a una familia destrozada. En ningún momento querría que los que puedan leer estas cuatro rayas, tengan la sensación de que mí intención es la de querer discutir o querer cuestionar los derechos de los trabajadores del sector, por esto más que tomar parte por uno u otro bando, lo que me gustaría es reflexionar en lo que hay dentro el complejo núcleo que nace y se reproduce en torno a una huelga. Que provoca una huelga? creo que el motivo que hace comenzar una huelga es el hecho de recibir un golpe injusto, económicamente hablando, de parte de una sociedad que es del todo injusta con un amplio segmento de sus componentes más débiles
Quien promueve una huelga? debemos suponer y creer que una huelga esta promovida por responsables del colectivo afectado, así como de los dirigentes sindicales de los mismos, y entiendo que siempre es apoyada por los trabajadores, para poder conseguir mejorar una situación deteriorada por agentes ajenos al sector afectado. En el curso de las huelgas, siempre salen los denominados “piquetes informativos” que curiosamente demasiado a menudo lo que hacen no es informar, sino que coaccionan a tomar parte en las acciones que se desarrollan para conseguir unos hitos justos, pero que demasiado a menudo van más allá de lo que seria deseable, ya que se apoyan con acciones violentas, y amigos míos, si no somos capaces de erradicar la violencia del día a día, realmente pensamos que seremos capaces de construir una sociedad más honesta, y más justa. Por cierto alguien ha verificado que las personas más violentas sean realmente trabajadores del colectivo afectado?. Que se pide en una huelga? se piden mejoras económicas y sociales, puesto que llegar a esta situación, no gusta a nadie, y es el resultado de un deterioro laboral y económico de los afectados. Y es adecuado, como por ejemplo en este caso, pedir unas tarifas minimas por un servicio? creo que se tendría que valorar con mucha profundidad, puesto que por un lado hay otros colectivos que también tendrían este derecho y que hasta ahora siempre se les ha dicho que libre mercado quiere decir eso, precios libres, hablamos de tenderos, labradores .... por otro lado tenemos a todos los asalariados, por cuenta ajena los cuales ya tienen reconocido un salario mínimo al que denominan interprofesional, y este año, si no estoy equivocado, es de 600 euros mensuales o bien 20 euros diarios; la duda es muy clara, realmente lo que desean es un mínimo que, como muchos asalariados, no los permite vivir con la tranquilidad de que su sueldo no cubra en muchos casos las necesidades básicas de la familia. Gente próxima me decía que tenía que tener mucho tacto en hablar ahora de este tema, y es cierto, pero a no ser que sea por la mala intención de alguien, en estas cuatro rayas, no hay ningún tipo de intención ni en cuestionar ni despreciar ninguna persona ni ningún posicionamiento, lo que querría conseguir es el hacer reflexionar a todos juntos de lo que realmente quiere y necesita el colectivo de trabajadores, sea por cuenta propia o ajena; supongo que lo que se pretendía conseguir no es sencillamente un parche, sino que es necesario un paso adelante, que sea un gran paso, y que de pie a poder obtener un camino que permita construir entre todos un mundo más justo, y esto requiere un esfuerzo muy importante por parte de todos juntos, los trabajadores, los empresarios, los políticos ........ demos este gran paso, sentémonos todos y empecemos a construir un nuevo mundo más justo en el que haya un lugar para todo el mundo.

VAGA

2008-06-14T12:22:00.001+02:00

Aquests darrers dies han estat un xic tristos, si tristos, amb motiu dels aconteixaments ocorreguts per la vaga dels transports; i dic tristos pels greus fets que s'han produit, amb un resultat final que inclou morts, si algu ha perdut la vida, ha deixat de respirar, i molt possiblement tambe ha deixat a una familia destrosada.
En cap moment voldria que els que puguin llegir aquestes quatre ratlles, tinguin la sensacio de que la meva intencio es la de voler discutir o be questionar els drets dels treballadors del sector, per aixo més que prendre part per un o altra bandol, el que m'agradaria es reflexionar envers el que hi ha dintre el complex nucli que neix i es reprodueix a l'entorn de una vaga.
Que provoca una vaga? crec que el motiu que fa endegar una vaga es el fet de rebre una trompada injusta, economicament parlant, de part de una societat que es del tot injusta amb un ampli segment del seus components més febles.
Qui promou una vaga? hem de suposar i de creure que una vaga esta promoguda per responsables del colectiu afectat, aixi com dels dirigents sindicals dels mateixos, i entenc que sempre es recolzada pels treballadors, per tal de poder aconseguir millorar una situacio deteriorada per agents aliens al sector afectat. En el decurs de les vagues, sempre sorgeixent els anomenats “piquets informatius” que curiosament massa sovint el que fan no es informar, sino que coaccionen a pendre part en les accions que es desenvolupen per aconseguir unes fites justes, pero que massa sovint van més enlla del que seria desitjable, ja que es recolzen amb accions violentes, i amics meus, si no som capaços d'erradicar la violencia del dia a dia, realment pensem que serem capaços de construir una societat més honesta, i més justa. Per cert algu ha verificat que les persones més violentes son realment uns treballadors del colectiu afectat?.
Que es demana en una vaga? es demanen millores economiques i socials, ja que arribar a aquesta situacio, no agrada a ningu, i es el resultat de un deteriorament laboral i economic dels afectats. I es adient, com per exemple en aquest cas, demanar unes tarifes minimes per un servei? crec que es tindria que valorar amb molta profunditat, ja que per un costat hi ha altres colectius que tambe tindrien aquest dret i que fins ara sempre s'els hi ha dit que lliure mercat vol dir aixo, preus lliures, parlem de botiguers, pagesos .... per un altra costat tenim a tots els assalariats, per compte aliena els quals ja tenen reconegut un salari minim al que anomenen interprofessional, i per enguany, si no vaig errat, es de 600 euros mensuals o be 20 euros diaris; el dubte es molt clar, realment el que volen es un minim que, com a molts assalariats, no els permet viure amb la tranquilitat de que el seu sou no cobreixi en molts casos les necessitats basiques de la familia.
Gent propera em deia que tenia que tenir molt tacte per parlar ara d'aquest tema, i es cert, pero a no ser que sigui per la mala intencio d'algu, en aquestes quatre ratlles, no hi ha cap tipus de intencio ni per questionar ni menysprear cap persona ni cap posicionament, el que voldria aconseguir es el fer reflexionar a tots plegats envers el que realment vol i necessita el col.lectiu de treballadors, singui per compte propi o alie; suposo que el que es preten aconseguir no es sencillament un pegat, sino que es necessari un pas endevant,
que sigui un gras pas, i que doni peu a poder obtenir un cami que permeti construir entre tots un mon més just, i aixo requereix un esforç molt important per part de tots plegats, els treballadors, els empresaris, els politics ........ fem aquest gran pas, sentem-nos tots i comencem a construir un nou mon més just amb cabuda per a tothom.

ABSTENCION

2008-05-11T18:10:00.000+02:00

Una noticia publicada en la Vanguardia, referente a un informe del Gobierno de Cataluña, basado en estudios de investigadores de Universidades catalanas, y que dicen que nos ha costado a todos los catalanes la cantidad de 24.200 Euros, culpa de la abstención a los políticos y a los diferentes medios de comunicación. De los medios, el informe dice que alimentan una imagen parcial, banal y negativa de la política; y aunque todos sabemos que algunos de los medios de comunicación toman parte por algún color político, en este caso, a mí me gustaría poder profundizar en cuál es la responsabilidad que, de todo este desencanto que tienen los votantes, recae en los denominados políticos; si, lo digo así porque en ocasiones, creo que tendríamos que encontrar una nueva denominación para algunos componentes de esta raza, ya que según la Enciclopedia Catalana, la política es un conjunto de actividades teóricas y practicas referentes a las relaciones entre ciudadanos de una misma colectividad o diferentes colectividades, y que siento actualmente relaciones de poder, es del todo lógico que hoy en día se reduzca esta definición a las relaciones entre ciudadanos y estado, o varios estados. Lógicamente, y leyendo las referencias al mencionado informe, uno no sabe cuál es el motivo por el cual han gastado tanto dinero para poder descubrir la única de las cosas que los ciudadanos tenemos muy clara, si hay culpables por una abstención tan elevada, son los políticos, con su distanciamiento entre ellos y los ciudadanos. Y qué culpa tienen los políticos, según este informe? entre otras, y cito textualmente: “es la percepción de la política como espectáculo centrado en la pugna descarnada por el poder” y también: una presencia de dialéctica cada vez más agresiva entre gobierno y oposición. Y los remedios? ay con los remedios; proponen unas medidas para que los ciudadanos recuperamos la confianza perdida en los políticos: la educación obligatoria para conocer el sistema institucional, publicación de auditorias externas de los partidos, las primarias obligatorias para escoger candidatos, y la rebaja de la edad por ir a votar. Señores políticos, no se el motivo, pero siempre se descuidan lo que para mí es lo más importante; educar a las personas que deseen hacer carrera política, educarlas por dar servicio al pueblo, y es muy posible que ahora hablaríamos de abstención más baja, desencanto más reducido, más conexión entre pueblo y políticos, y quienes sabe, es muy posible que todos los ciudadanos ya tuviéramos la posibilidad de escoger a los candidatos, con listas abiertas.

ABSTENCIO

2008-05-11T18:09:00.002+02:00

Una noticia publicada a la Vanguardia, referent a un informe del Govern que esta basat en estudis d’alguns investigadors de diferents Universitats catalanes, i que diuen que ens ha costat a tots els catalans la quantitat de 24.200 Euros, culpa de l’abstenció a polítics i als diferents mitjans de comunicació.
Dels mitjans, l’informe diu que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política; i encara que tots sabem que alguns dels mitjans de comunicació prenen part per un o altre color polític, en aquest cas, a mi m’agradaria poder aprofundir en quina es la responsabilitat que, de tot aquest desencís que tenen els votants, recau en els anomenats polítics; si, ho dic així perquè en ocasions, crec que tindríem que trobar una nova denominació per alguns components d’aquesta raça, ja que segons la Enciclopèdia Catalana la política són un conjunt d’activitats teòriques i practiques referents a les relacions entre ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o diferents col·lectivitats, i que sent actualment relacions de poder, es del tot lògic que avui en dia es redueixi aquesta definició a les relacions entre ciutadans i estat, o diversos estats.
Lògicament, i llegint les referències a l’esmentat informe, un no sap quin es el motiu pel qual han gastat tants diners per tal d’arribar la única de les coses que els ciutadans tenim molt clara, si hi han culpables per una abstenció tan elevada, son els polítics, amb el seu distanciament entre ells i els ciutadans.
I quina culpa tenen els polítics, segons aquest informe? entre altres, i cito textualment: “es la percepció de la política com espectacle centrat en la pugna descarnada pel poder” i també: una presencia de dialèctica cada cop més agressiva entre govern i oposició.
I els remeis? ai amb els remeis; proposen unes mesures per tal de que els ciutadans recuperem la confiança perduda en els polítics: la educació obligatòria per conèixer el sistema institucional, publicació d’auditories externes dels partits, les primàries obligatòries per escollir candidats, i la rebaixa de la edat per anar a votar.
Senyors polítics, no se el motiu, però sempre es descuiden el que per a mi es el més important; educar a les persones que volen fer carrera política , educar-les per donar servei al poble, i es molt possible que ara parlaríem d’abstenció més baixa, desencant més reduït, més connexió entre poble i polítics, i qui sap, es molt possible que tots els ciutadans ja tinguéssim possibilitats d’escollir als candidats, amb llistes obertes.

CRUELDAD

2008-03-21T20:04:00.001+01:00

Días atrás, la prensa escrita, publicó un trabajo referente a libros que hablan de verdugos y de torturadores. El artículo en cuestión, empezaba diciendo que los testimonios de torturadores y de las víctimas explican como personas normales pueden convertirse en monstruos sin escrúpulos. Se hacen varias preguntas al respecto: ¿donde empieza y dónde acaba la humanidad de un violador múltiple de niñas bosnianas?, esta es una de tantas, y lo preocupante es que se llama que la respuesta, ya la dio Hannah Arendt después del juicio a Adolf Eichmann: “estos hombres no son ni pervertidos ni sádicos, sino que fueron y siguen siendo, terriblemente y terroríficamente normales”. Ya se que no domino la psicología, y que mi visión de las cosas que pasan es muy limitada, pero permitidme que os diga que soy incapaz de poder entender como puede ser que Masayo Enomoto, soldado japonés en la invasión de la China, pueda decir: “cuando veía una mujer en aquella zona enemiga, en lo primero que pensaba espontáneamente era en violarla; no sentí nada ni por haberla violado, ni por haberla matado”; o también que Lynn England, carcelera en Abu Graib, pueda decir que: “sólo nos divertíamos” cuando habla de las vejaciones a las que sometía a otras personas humanas
Después de cometer todo tipo de actos escalofriantes, siempre hay lo que quieren buscar justificación a sus actos, y que son capaces incluso de culpar de sus actos a los demás; la cuestión es intentar hacer ver a los demás seres humanos, que todo el mal que infligieron a los adultos y sobre todo a la niños, estaban más que justificados. En otro apartado se dice que: “las guerras convierten hombres ordinarios en criminales, por oportunismo, por miedo y por convicción”. Podríamos llegar a entender que por miedo, se pueda actuar en contra de los otros, lo que si que no es justificable ni debemos querer entender, ni hemos de aceptar, es lo de convertirse en asesino por oportunismo y convicción. Demasiado a menudo leemos también en la prensa las penas que quieren imponer a determinados individuos que no tienen ningún escrúpulo al volante del coche, criminalizamos a los que beben o a los que hablan por teléfono, y nos olvidamos de los que fuman y de los que llevan la música a todo volumen .... contradicciones, pero en estos casos aun cuando el mal que hacen es importante, es sensiblemente muy inferior a los que con cualquier excusa se practican en las guerras, que no hemos de olvidar que en aras de cualquier cosa o ideología impuesta, las hacen y deshacen los individuos que nos mandan, y no olvidemos tampoco que no es el mismo el hecho de que alguien pueda hacer un acto deplorable por miedo, que el hecho de que los hay que disfrutan cuando pueden infligir dolor o vejaciones a los que les rodean. Difícilmente conseguiremos encontrar ninguna solución para estos actos, si aceptamos todo tipo de justificaciones con que nos inundan todos los responsables, los ejecutores y los inductores, que tan culpables son los unos como los otros. El artículos acaba con unas palabras de reflexión de Zimbardo autor del libro El Efecto Lucifer, el porqué de la maldad: el hecho de que cualquiera pueda decir no, es al menos motivo de esperanza”. Frente al fraude fiscal, nos dan mucha caña, frente a determinados comportamientos al volante del coche, nos dan también mucha caña …… pero qué caña debemos dar a los que nos mandan y derrochan nuestros impuestos, qué caña debemos dar a los que permiten las violaciones de personas y sobre todo de niños, qué caña debemos dar a los que convierten a personas normales, personas ordinarias en criminales, y qué caña debemos dar a los países que fabrican artefactos con los que se tortura y se mata a gente normal y ordinaria. Como siempre desgraciadamente, determinados dirigentes no se detienen ante nada, y como siempre desgraciadamente, los más desfavorecidos, son los que sufren las consecuencias.

CRUELTAT

2008-03-21T20:03:00.000+01:00

Dies enrera, la premsa escrita, va publicar un treball referent a llibres que parlen de botxins i de torturadors. L’article en qüestió, començava dient que els testimonis de torturadors i de les víctimes expliquen com persones normals es poden convertir en monstres sense escrúpols.
Es fan diverses preguntes al respecte: ¿on comença i on acaba la humanitat d’un violador múltiple de nenes bosnianes?, aquesta es una de tantes, i el preocupant es que es diu que la resposta, ja la va donar Hannah Arendt desprès del judici a Adolf Eichmann: “aquests homes no va ser ni pervertits ni sàdics, sinó que van ser i segueixen sent, terriblement i terroríficament normals”.
Ja se que no domino gens la psicologia, i que la meva visió de les coses que passen es molt limitada, però permeteu que us digui que soc incapaç de poder entendre com pot ser que Masayo Enomoto, soldat japonès en la invasió de la Xina, pugues dir: “quan veia una dona en aquella zona enemiga, en el primer que pensava espontàniament era en violar-la; no vaig sentir res ni per haver-la violat, ni per haver-la matat”; o també que Lynn England, carcellera a Abu Graib, pugui dir que: “només ens divertíem” quan parla de les vexacions a les que sotmetia a altres persones humanes.
Desprès de cometre tot tipus d’actes esgarrifosos, sempre n’hi ha que volen buscar justificació als seus actes, i que son capaços inclòs de donar les culpes dels seus actes als altres; la qüestió es intentar fer veure als demés éssers humans, que tot el mal que van infligir als adults i sobretot a la canalla, estaven més que justificats.
En un altre apartat es diu que: “les guerres converteixen homes ordinaris en criminals, per oportunisme, per por i per convicció”. Podríem arribar a entendre que per por, es pugui actuar en contra dels altres, el que si que no es justificable ni hem de voler entendre, ni hem d’acceptar, es el convertir-se en assassí per oportunisme i convicció.
Massa sovint llegim també a la premsa les penes que volen imposar per a determinats individus que no tenen cap escrúpol al volant del cotxe, criminalitzem als que veuen o als que parlen per telèfon, i ens oblidem dels que fumen i dels que porten la musica a tot volum .... contradiccions, però en aquests casos tot i que el mal que fan es important, es sensiblement molt inferior als que amb qualsevol excusa es practiquen a les guerres, que no hem d’oblidar que en nom de qualsevol cosa o ideologia imposada, les fan i desfan els individus que ens manen, i no oblidem tampoc que no es el mateix el fet de que algú pugui fer un acte deplorable per por, que el fet de que n’hi
ha que gaudeixen quan poden infligir dolor o vexacions als que els envolten.
Difícilment aconseguirem el trobar cap solució per aquests actes, si acceptem tot tipus de justificacions amb que ens inunden tots els responsables, els executors i els inductors, que tan culpables son els uns com els altres.
L’article acaba amb paraules de reflexió de Zimbardo autor del llibre l’Efecte Llucifer, el perquè de la maldat: el fet de que qualsevol pugui dir no, es almenys motiu d’esperança”.
Davant del frau fiscal, ens donen molta canya, davant de determinats comportaments al volant del cotxe, ens donen també molta canya …… però quina canya hem de donar als que ens manen i malbaraten els nostres impostos, quina canya hem de donar als que permeten les violacions de persones i sobretot de canalla, quina canya hem de donar als que converteixen a persones normals, persones ordinàries en criminals, i quina canya hem de donar als països que fabriquen artefactes amb els que es tortura i es mata a gent normal i ordinària.
Com sempre malauradament, determinats dirigents no volen aturar-se davant de res, i com sempre malauradament, els més desafavorits, son els que pateixen les conseqüències.

HIPOCRITAS

2008-02-18T19:56:00.000+01:00

Normalmente despierta mi afán para escribir al ver o leer noticias que chocan con mi visión de las cosas, aunque pueda estar equivocado en mis conclusiones. Regularmente intento leer la prensa escrita, diariamente tres periódicos, y esporádicamente tres más, sin olvidar una visión más o menos profunda de las noticias televisivas. Este fin de semana por razones que no vienen al caso, he tenido que pasar muchas horas encerrado, y he tenido tiempo de leer bastantes titulares de prensa, y aunque se escribe mucho de las próximas elecciones, y que tenía muchas ganas de meterme con los políticos más próximos, de hecho los hay que son merecedores de ello, al final me he quedado con dos titulares que son un reflejo muy claro del título de estas líneas: hipócritas.
Por un lado la Vanguardia, publicaba una noticia de la polémica surgida por el hecho de que la actriz Jane Fonda, en un programa de la NBC conmemorando los 15 años de la obra conocida con el nombre de los “monólogos de la vagina” a la actriz se le ocurrió soltar un coloquial “coño” en lugar de vagina “” y se hundió el cielo, parece ser que hubo tal cantidad de llamadas para descalificar la palabra pronunciada por la actriz, que una de las presentadoras salió en la tele para pedir disculpas por esta palabra “malsonante”.
En otra pagina del mismo periódico, se habla de los asesinatos en Illinois, donde un individuo mató cinco personas con varias armas de fuego, la mitad de las cuales parece ser que se habían adquirido a pesar de la ley que recientemente fue aprobada por evitar que, individuos con historial de problemas mentales, como en este caso, pudieran adquirir armas. Pero si con esto no tenemos suficiente, adelantando algo por el mismo artículo, encontramos otra perla de los americanos, parece ser que ya antes de estos hechos, doce estados del norte de América se planteaban autorizar en los campus universitarios, las armas de fuego como media de autodefensa. Esta sociedad nuestra es muy, muy hipócrita, un ya es consciente de ello, pero aún así siempre sorprende cuando un montón de gente se escandaliza porque alguien utiliza algún término lingüístico digamos que poco apropiado, aunque sea una palabra que se utiliza n la calle en el día a día, pero se claro no se puede decir por televisión, es una de aquellas palabras que se quiere hacer ver que no existen, aunque son utilizadas por todo el mundo. Ahora bien, hemos de asistir impasibles a que se legisle a favor del incremento indiscriminado de armas de fuego, y no en las guerras, no, concretamente en muchas de las universidades, que al fin y al cabo son las que deben formar a la próxima generación; y todo ello justificado como medida para la autodefensa de los asistentes; de locos. Podemos imaginar las universidades con alumnos con herramientas de este tipo.
Porque no estamos dispuestos a escuchar determinadas palabras porque estas hieren nuestros oídos, pero si que estamos dispuestos a utilizarlas en el momento que nos dé la real gana ? Porque protegemos, y en ocasiones yo creo que excesivamente, a nuestra juventud de cualquier “ataque” externo, y en cambio les pondremos legalmente armas en las manos para que puedan defenderse, sin olvidar que estas herramientas en manos de determinados individuos se convierten en mortales ? Y alguien todavía se preguntará el porqué de criticarnos como hipócritas? no nos engañemos, es de hipócritas el hecho de que tengamos más pudor y más pánico social a una determinada palabra, que alguien puede calificar de malsonante, que al hecho de ayudar a nuestros hijos a que se maten entre ellos. Tampoco desearía coger la opción más sencilla, que es la de criticar a los legisladores, en el fondo ellos se merecen nuestras criticas, pero creo que nosotros también tenemos mucho que decir, mucho que hacer; primero exigiendo a los políticos que legislen con la seriedad que nos merecemos todos los ciudadanos, en segundo lugar exigiendo a los políticos que cumplan y hagan cumplir las leyes vigentes, y en tercer lugar, y no por esto menos importante, el hecho de cumplir como ciudadanos, como padres y como personas responsables; si ya se que esto puede parecer que yo me considero perfecto, pero no, no es así, y los que están cerca de mi, aparte de tener el derecho a criticarme saben que una de las cosas que no intento olvidar nunca, es el hecho de que soy un humano como los otros, con alguna virtud y un montón de defectos; pero una cosa si que tengo clara, y es que ya es hora de que todos juntos hagamos lo necesario para conseguir que todas estas hipocresías del día a día desaparezcan y que lo que realmente nos importa, no es el hecho de que alguien pueda decir una palabra “malsonante” en algún media público, sino el hecho de que debemos encontrar otras soluciones a la violencia de cualquier tipo que se produce en todos los ámbitos sociales, y no tengo ninguna duda de que cualquier solución que se plantee, no pasa precisamente por hacer que cada día haya más juventud, con posibilidades de que sólo haciendo un triste movimiento de dedo, puedan eliminar en un momento, la sonrisa, el aliento y la alegría de otra persona, posiblemente pensando que es por autodefensa y con toda la gravedad que esto significa; pero quien puede garantizar que nadie de todos los que lleven armas, no hará el paso erróneo de cruzar la línea, muy imaginaría, que hay entre la autodefensa y la agresión? no nos engañemos, si yo creo o decido que estoy o puedo estar en peligro, quien me hará parar para que no haga una agresión, un ataque preventivo de autodefensa?
Que deseamos? lograr una sociedad bien hablada y llena de posibles asesinos, o bien una sociedad que cometa errores lingüísticos pero que desea vivir en paz y armonía?

HIPOCRITES

2008-02-18T19:50:00.003+01:00

Normalment se’m desperta l’afany per escriure en veure o llegir noticies que xoquen amb la meva visió de les coses encara que pugui estar errat en les meves conclusions.
Regularment intento llegir la premsa escrita, diàriament en fullejo tres, i amb caire mes esporàdic tres més, sense oblidar una visió més o menys profunda de les noticies televisives.
Aquest cap de setmana per raons que no venen al cas, he tingut que passar moltes hores tancat, i he tingut temps de llegir forces titulars de premsa, i tot i que s’escriu molt envers les properes eleccions, i que tenia moltes ganes de ficar-me amb els polítics més propers, de fet n’hi ha que en son mereixedors, al final m’he quedat amb dos titulars que son reflexos molt clars del títol d’aquestes línies: hipòcrites.
Per un costat la Vanguardia, publicava una ressenya de la polèmica sorgida pel fet de que l’actriu Jane Fonda, en un programa de la NBC commemorant els 15 anys de l’obra coneguda amb el nom de “els monòlegs de la vagina” a l’actriu se li ocórrer deixar anar un col·loquial “cony” en lloc de “vagina” i es va ensorrar el cel, sembla ser que hi va haver tal quantitat de trucades per desqualificar el mot pronunciat per l’actriu, que una de les presentadores va sortir a la tele a demanar disculpes per aquesta paraula “malsonant”.
En una altra pagina del mateix diari, es parla dels assassinats a Il·linois, on un individu va matar cinc persones amb diverses armes de foc, la meitat de les quals sembla ser que s’havien adquirit tot i la llei que recentment va ser aprovada per evitar que, individus amb historial de problemes mentals, com en aquest cas, poguessin adquirir armes. Per si amb això no en tenim prou, avançant una mica pel mateix article, trobem una altra perla dels americans, sembla ser que ja abans d’aquests fets, dotze estats del nord d’Amèrica es plantejaven autoritzar en els campus universitaris, les armes de foc com a mitja d’autodefensa.
Aquesta societat nostra es molt i molt hipòcrita, un ja n’és conscient, però tot i així sempre sobta quan un munt de gent s’escandalitza perquè algú utilitza algun terme lingüístic diguem que poc apropiat, encara que sigui un mot que s’utilitza al carrer en el dia a dia, però es clar no es pot dir per televisió, es un d’aquells mots que es vol fer veure que no existeixen, encara que son utilitzats per tothom.
Ara be, hem d’assistir impassibles a que es legisli a favor de l’increment indiscriminat d’armes de foc, i no a les guerres, no, concretament a moltes de les universitats, que al cap i a la fi son les que han de formar a la generació vinent; i tot justificat com a mitja per l’autodefensa dels assistents; de bojos. Podem imaginar les universitats amb alumnes amb eines d'aquest tipus.
Perquè no estem disposats a escoltar determinades paraules perquè aquestes fereixen les nostres oïdes, però si que estem disposats a utilitzar-les en el moment que ens doni la real gana?
Perquè protegim, i en ocasions jo crec que excessivament, al nostre jovent de qualsevol “atac” extern, i en canvi els hi posarem legalment armes a les mans perquè puguin defensar-se, sense oblidar que aquestes eines en mans de determinats individus es converteixen en mortals?
I algú encara es preguntarà el perquè de criticar-nos com a hipòcrites? no ens enganyem, es d’hipòcrites el fet de que tinguem més pudor i més pànic social a una determinada paraula, que algú pot qualificar de malsonant, que a el fet d’ajudar als nostres fills a que es matin entre ells.
Tampoc voldria caure en la opció més senzilla, que es criticar als legisladors, en el fons ells es mereixen les nostres esbroncades, però crec que nosaltres hi tenim molt a dir, molt a fer; primer exigint als polítics que legislin amb la serietat, que ens mereixem tots els ciutadans, en segon lloc exigint als polítics que compleixin i facin complir les lleis vigents, i en tercer lloc, i no per això menys important, el fet de complir com a ciutadans, com a pares i com a persones responsables; si ja se que això pot semblar que jo em considero perfecte, però no, no es així, i els que estan molt prop meu, a part de tenir el dret a criticar-me saben que una de les coses que no intento oblidar mai, es el fet de que soc un humà com els altres, amb alguna virtut i un munt de defectes; però una cosa si que tinc clara, i es que ja es l’hora de que tots plegats fem pinya per aconseguir que totes aquestes hipocresies del dia a dia desapareixint i que el que realment ens importi, no es el fet de que algú pugui dir una paraula “malsonant” en algun mitja públic, sinó el fet de que hem de trobar altres solucions a la violència de qualsevol tipus que es produeix en tots els àmbits socials, i no tinc cap dubte de que qualsevol solució que es plantegi, no passa precisament per fer que cada dia hi hagi més jovent, amb possibilitats de que només fent un trist moviment de dit, puguin eliminar de sobte, el somriure, l’alè i la joia de una altre persona, possiblement pensant que es per autodefensa i amb tota la gravetat que això significa; però qui pot garantir que ningú de tots els que portin armes, no farà el pas erroni de creuar la línia, molt imaginaria, que hi ha entre l’autodefensa i l’agressió? no ens enganyem, si jo crec o decideixo que estic o puc estar en perill, qui em farà aturar perquè no faci una agressió, un atac preventiu d’autodefensa?
Que volem? assolir una societat ben parlada i plena de possibles assassins, o be una societat que comet errades lingüístiques per que desitja viure en pau i harmonia?

TERROR

2008-02-01T21:05:00.000+01:00

Estos días atrás, en la prensa ha sido noticia el hecho de que se han hecho varias detenciones relacionadas con posibles atentados terroristas; los representantes de los partidos de la oposición, hablamos de Cataluña, se han aprestado a criticar al actual consejero de interior, y como siempre que veo que del dolor de los ciudadanos se quiere usar como bandera partidista, tengo la necesidad de escribir y criticar las posturas de los políticos, que a menudo se leen en clave partidista y electoralista. Para empezar, justo es decir que este escrito no quiere defender ni criticar la figura política del actual consejero, pero si que por situarnos creo que debemos refrescar la memoria: quien tenía esta responsabilidad de gobierno en los atentados de Hipercor en el año 1987, y en los del Cuartel de la Guardia Civil de Vic el año 1991, y los más recientes en los ferrocarriles de Renfe en Madrid del año 2004? caray!! parece que las responsabilidades políticas se podrían repartir en un amplio abanico de partidos, tanto si nos fijamos en el gobierno central como en el autonómico.
A ver, el problema real que hay detrás del terror, cual es? podríamos considerar la posibilidad de que el motivo sea sencillamente económico? bien, económico, quizás no sea la palabra adecuada, posiblemente la palabra más adecuada sería la de: poder; poder para dominar todo lo que se pueda dominar; poder por lograr altas cotas de riqueza de unos pocos; poder para hacer arrodillar con total servilismo a la gran mayoría de los seres vivos; poder sobre la vida y la muerte; poder, para qué?, por que hay quien desea parecer un dios, un dios pagano, un dios que no se arruga ante nada, un dios que no mira si destruye, si hace daño, si pisa a nadie, y que al final posiblemente conseguirá aniquilar totalmente el tipo de vida que conocemos. Terror en Cataluña, en España, en Italia, en Alemania ...... conflictos bélicos en Afganistán, en Irak, en Guinea, en Namibia ....... para los muertos civiles y para sus familiares, y porque no, para los muertos militares también, que diferencia hay? no nos engañemos, a lo largo de los años, de los siglos, encontramos un montón de referencias de la destrucción de pueblos enteros, la aniquilación de miles y miles de personas, hace muchos siglos y también pocos meses que pasa el mismo, parece que no es posible vivir sin desear aplastar al vecino, parece que no es posible dejar de hacer nacer ríos y ríos de sangre, parece que no es posible lograr la finalidad para la cual existimos, queréis decir que tan difícil es vivir, tan difícil es dejar vivir a los otros, tan difícil es conservar el legado que tenemos, tan difícil es reconocer que tarde o temprano, todo esto, los mal denominados placeres por los cuales hay quienes roba, hay quien mata, nos dejaran ir sin ningún tipo de remordimiento, acabaremos todos igual, negros, blancos .... mujeres, hombres ..... ricos y pobres, no hemos de olvidar que, en el fondo, tenemos la seguridad de que dejaremos este mundo sin mes objetos que nuestro cuerpo desnudo, esto si, en algunos casos cubierto con telas caras, pero no nos engañamos sea el que sea “el bulto” de nuestro bolsillo, todos acabaremos siendo el aperitivo de otros seres más primitivos, más simples, pero que tienen la virtud de poner a todo el mundo en su lugar; como era aquello: ...... polvo eres, y al polvo volverás.

TERROR

2008-02-01T21:04:00.000+01:00

Aquests dies enrera, a la premsa ha estat noticia el fet de que s’han fet diverses detencions relacionades amb possibles atemptats terroristes; els representants dels partits de la oposició, parlem de Catalunya, s’han afanyat a criticar l’actual conseller d’interior, i com sempre que veig que del dolor dels ciutadans s’en vol fer senyera partidista, tinc la necessitat d’escriure i criticar les postures dels polítics, que sovint es llegeixen amb clau partidista i electoralista.
Per començar, val a dir que aquest escrit no vol defensar ni criticar la figura política de l’actual conseller, però si que per situar-nos crec que hem de refrescar la memòria: qui tenia aquesta responsabilitat de govern en els atemptats de l’Hipercor l’any 1987, i en els del Cuartel de la Guardia Civil de Vic l’any 1991, i els més recents als ferrocarrils de Renfe a Madrid l’any 2004? carai!! sembla que les responsabilitats polítiques es podrien repartir en un ampli ventall de partits, tan si mirem el govern central com l’autonòmic. A veure, el problema real que hi ha darrera del terror, quin es? podríem considerar la possibilitat de que el motiu sigui senzillament econòmic? be, econòmic, potser no es la paraula adient, possiblement la paraula més adient seria la de: poder; poder per dominar tot el que es pugui dominar; poder per assolir altes cotes de riquesa d’uns quants; poder per fer agenollar amb total servilisme a la gran majoria dels éssers vius; poder sobre la vida i la mort; poder, perquè?, per que hi ha qui te ganes de semblar un deu, un deu pagà, un deu que no s’arronsa davant de res, un deu que no mira si destrueix, si fa mal, si trepitja a ningú, i que al final possiblement aconseguirà aniquilar totalment el tipus de vida que coneixem.
Terror a Catalunya, a Espanya, a Itàlia, a Alemanya ...... conflictes belics a l’Afganistan, a l’Irak, a Guinea, a Namíbia ....... pels morts civils i pels seus familiars, i perquè no, pels morts militars també, quina diferencia hi ha? no ens enganyem, al llarg dels anys, dels segles, trobem un munt de referències envers la destrucció de pobles sencers, la aniquil.lacio de milers i milers de persones, fa molts segles i també pocs mesos que passa el mateix, sembla que no es possible viure sense desitjar aixafar al veí, sembla que no es possible deixar de fer néixer rius i rius de sang, sembla que no es possible assolir la finalitat per la qual existim, voleu dir que tan difícil es viure, tan difícil es deixar viure als altres, tan difícil es conservar el llegat que tenim, tan difícil es reconèixer que tard o d’hora tot això, els mal anomenats plaers pels quals hi ha qui roba, hi ha qui mata, ens deixaran anar sense cap tipus de remordiment, acabarem tots igual, negres, blancs .... dones, homes ..... rics i pobres, no hem d’oblidar que, en el fons, tenim la seguretat de que deixarem aquest mon sense mes objectes que el nostre cos despullat, això si, en alguns casos cobert amb teles cares, però no ens enganyem sigui quin sigui el “bulto” de la nostra butxaca, tots acabarem sent l’àpat d’altres éssers més primitius, més simples, però que tenen la virtut de posar tothom al seu lloc; com era allò: ...... pols ets, i a la pols tornaràs.

POLITICA

2008-01-26T19:38:00.000+01:00

La imagen de portada en la prensa, La Vanguardia, el día 25, es bastante elocuente, es la representación gráfica de todo lo que acostumbra a pasar en los hemiciclos políticos de la mayoría de países; posiblemente en este caso el barullo ha ido algo más allà de lo que es habitual, pero no olvidemos que desgraciadamente en muchas ocasiones, queda reflejada la mala educación de muchos políticos. No tengo ganas de hablar de los hechos ocurridos en Italia, quiero hablar de la educación de las personas que nos representan en la Cámara alta, en ocasiones parece más bien muy baja, en los Senados o cualquier nombre con el que se quiera denominar al espacio dónde hay señores y señoras que dicen que representan al pueblo; sólo debemos ver su comportamiento y en demasiadas ocasiones a mí no me queda del todo claro que defiendan al pueblo, demasiado a menudo da la sensación de que lo único que importa es o bien beneficiar al propio partido, o bien perjudicar el máximo posible a los rivales, y es en este momento cuando los políticos se olvidan de lo que han prometido, y mira que es muy sencillo: defender al pueblo, que se quien paga, quien obedece y que muy a menudo sufre la inexperiència y también la ineptitud de algunos mal denominados políticos. Este lío en concreto, creo que se produjo por el hecho de que alguien rompió el pacto de votar en una u otra tendencia, lo cual llevo a insultos, y dicen que algunos testigos vieron como se escupían, los signos que se ven a la fotografía, lo dicen todo. Uno de los problemas que sufre la política de muchos países es que las personas que acceden, aun cuando a menudo tienen estudios universitarios, casi nunca tienen de demostrar que son eficientes, tal y como pasa en cualquier empresa del sector privado; y todos sabemos que hay gente que puede ser muy buena en el momento de estudiar la teoría, pero que cuando ha de aplicar sus conocimientos, digamos que se quedan cortos en su capacidad de saber dar a los que les han votado, todo lo que estos necesitan, porque la realidad de todo, es que los problemas que tenemos en nuestra sociedad, no se pueden solucionar sólo con hacer muchos reproches a los rivales, la solución nos viene dada por el trabajo en equipo, por el buen entente entre los componentes de los partidos y por tener siempre muy presente que lo único que han de tener en su cabeza, es el trabajar con total dedicación y conseguir el bienestar de la sociedad sin olvidar nunca que y quien los ha situado dónde estan. Los ciudadanos tenemos que decir basta, debemos empezar a exigir a los políticos que han sido elegidos que deben cumplir las tareas encargadas, deben hacer que todos nosotros notemos que son útiles, deben hacer que no pensemos que nos están tomando el pelo, deben hacer sencillamente lo necesario para que la sociedad no sea cada vez peor, al fin y al cabo siempre es la que cada generación debe dejar a la siguiente, y demasiada a menudo en este relevo generacional se pierden cosas buenas por el camino; señores políticos, trabajen porque esto no continúe siendo así, y que nuestros hijos reciban ya un mundo mejor.

POLITICA

2008-01-26T19:33:00.000+01:00

La imatge de portada a la premsa, La Vanguardia, el dia 25, es prou eloqüent, es la representació gràfica de tot el que acostuma a passar en els hemicicles polítics de la majoria de països; possiblement en aquest cas l’aldarull ha anat una mica més enllà del que es habitual, però no oblidem que malauradament en moltes ocasions, queda pales la mala educació de molts polítics.
No tinc pas ganes de parlar dels fets ocorreguts a Itàlia, tinc ganes de parlar de la educació de les persones que ens representen a la Cambra Alta, en ocasions sembla més aviat molt baixa, als Senats o qualsevol nom amb el que es vulgui denominar a l’espai on hi ha senyors i senyores que diuen que representen al poble; només hem de veure el seu comportament i en masses ocasions a mi no em queda pas del tot clar que defensin al poble, massa sovint dona la sensació de que l’únic que importa es o be beneficiar al propi partit, o be perjudicar el màxim possible als rivals, i es en aquest moment quan els polítics s’obliden del que han promès, i mira que es molt senzill: defensar al poble, que es qui paga, qui creu i que massa sovint pateix la inexperiència i també la ineptitud d’alguns mal anomenats polítics.
Aquest embolic en concret, crec que es va produir pel fet de que algú va trencar el pacte de votar en una o altra tendència, la qual cosa va portar a insults, i diuen que alguns testimonis van veure com s’escopien, els signes que es veuen a la fotografia, ho diuen tot.
Un dels problemes que pateix la política de molts països es que les persones que hi accedeixen, tot i que sovint tenen estudis universitaris, quasi mai tenen de demostrar que son eficients, tal i com passa a qualsevol empresa del sector privat; i tots sabem que hi ha gent que pot ser molt bona en el moment d’estudiar la teoria, però que quan ha d’aplicar els seus coneixements, diguem que es queden curts en la seva capacitat de saber donar als que els han votat, tot el que aquests necessiten, perquè la realitat de tot plegat, es que els problemes que tenim a la nostra societat, no es poden solucionar només amb fer molts retrets als rivals, la solució ens ve donada pel treball en equip, per l’entesa dels components dels partits i per tenir sempre del tot present que l’únic que ha passar pel seu cap, es el treballar amb total dedicació i aconseguir el benestar de la societat i no oblidar mai el que i qui els ha portat on son.
Els ciutadans hem de dir prou, hem de començar a exigir als polítics que han estat elegits que han de complir les tasques encarregades, han de fer que tots nosaltres notem que son útils, han de fer que no pensem que ens estan prenen el pel, han de fer senzillament les accions necessàries per tal de que la societat no sigui cada cop pitjor, al cap i a la fi sempre es la que cada generació ha de deixar a la següent, i massa sovint en aquest relleu generacional es perden coses bones pel camí; senyors polítics, treballin perquè això no continuï sent així, i que els nostres fills rebin ja un mon millor.

FIORDOS

2008-01-06T15:45:00.000+01:00

CONDENAS

2007-11-23T19:07:00.001+01:00

Hoy, como casi cada día, estaba leyendo la prensa, concretamente la Vanguardia, y me he fijado en un texto en negrita que decía: “Las penas por producción y difusión de pornografía infantil pueden llegar a ocho años de prisión”; acto seguido me he preguntado si estas penas son adecuadas, blandas o duras; y como que no tenía respuesta he buscado en internet las penas que se piden por los acusados de fraude fiscal, fraude fiscal ? alguien preguntará; pues si, por fraude fiscal; he querido comparar que puede pasar si se defrauda a hacienda y que puede pasar por hacer sufrir, por estropear, por atacar, en fin, por destruir a los niños. Curioso ha sido el resultado, por un lado teníamos la referencia que hacía el periódico en concreto ya reseñada mes arriba, y que si la ampliamos algo, dice: “Actualmente el código penal castiga la producción y difusión de pornografía infantil con penas de entre uno y cuatro años, pero pueden ser de hasta ocho años, si los menores tienen menos de trece años o bien las imágenes son especialmente degradantes y vejatorias”. De la búsqueda echa en internet en lo referente a penas por fraude fiscal he encontrado diversas citas, entre las que podemos destacar: “Piden 10 años de prisión a un acusado de fraude a hacienda ....”, también “El Tribual Supremo ha condenado a catorce años de prisión por fraude a la hacienda publica al empresario....” o por ejemplo “condenado a ocho años de prisión por intentar estafar a hacienda ......” y finalmente una noticia bomba: “Buenas noticias, más inspectores para hacienda......”
A continuación he hecho una sencilla consulta en internet: “se puede ir a la prisión por defraudar a hacienda? y la respuesta ha sido concluyente: “Si, la pena consistirá en prisión de entre uno y cuatro años .....” Vaya parece ser que la pena por fraude fiscal es la misma o superior que por hacer daño a la infancia; si esto se así, exigimos ya a quien corresponda, eh! señores legisladores, que pongan a trabajar sus neuronas y hagan el trabajo que el pueblo les ha encargado, y por el cual los paga: tengan cuidado de las personas, principalmente de los niños, y tengan claras las prioridades de los ciudadanos, de las personas que sólo queremos vivir nuestra vida con tranquilidad y con otras prioridades que no son precisamente sólo las materiales.
Me guardé este escrito para revisar su contenido en otro momento, pero como es habitual en muchas ocasiones, por motivos de trabajo no he podido hacerlo hasta hoy, y la verdad es que el final deberá ser diferente al previsto, ya que hoy mismo han surgido noticias referentes, una vez más, a la violación de los derechos de la infancia: cuarenta detenidos por difundir pornografía infantil ...... a ver señores políticos, todos ustedes además de demostrarnos que saben discutirse, de demostrarnos que a menudo en lugar de proponer soluciones a problemas reales, la única cosa que parece que desean hacer, es utilizar cualquier situación para pelearse entre ustedes; escuchen, porque siempre nos dicen que para solucionar mejor determinados problemas y entuertos se han de ir creando leyes y normas? que en el fondo la única cosa que hacen es liar aun más la problemática en cuestión, y se deben hacer divisiones en función del tipo de delito y al tipo de colectivo que afecte? mujeres maltratadas, abusos a menores ...... señores creo que sólo se necesita una ley, porque al fin y al cabo sólo hay un tipo de delito, y es el de hacer daño a los otras y por esto sólo hace falta una ley: el que la hace que la pague.

COMDEMNES

2007-11-23T19:06:00.000+01:00

Avui, com quasi cada dia, estava llegint la premsa, concretament la Vanguardia, i m’he fixat en un text en negreta que deia: “Les penes per producció i difusió de pornografia infantil poden arribar a vuit anys de presó”; tot seguit m’he preguntat si aquestes penes son adients, toves o dures; i com que no tenia resposta m’he posat a buscar a internet les penes que es demanen pels acusats de frau fiscal.
Per frau fiscal ? algú es demanarà; dons si, per frau fiscal; he volgut comparar que pot passar si es defrauda a hisenda i que pot passar per fer patir, per espatllar, per atacar, en fi, per destruir als infants.
Curiós ha estat el resultat, per un costat teníem la referència que feia el diari en concret ja ressenyada mes amunt, i que si l’ampliem una mica, diu: “Actualment el codi penal castiga la producció i difusió de pornografia infantil amb penes de entre un i quatre anys, però poden ser de fins a vuit anys, si els menors tenen menys de tretze anys o be les imatges son especialment degradants i vexatories”.
De la recerca feta a internet referent a penes per frau fiscal he trobat diverses ressenyes, entre les que podem destacar: “Demanen 10 anys de presó a un acusat de frau a hisenda ....”, també “El Tribual Suprem ha comdemnat a catorze anys de presó per frau a la hisenda publica a l’empresari....” o per exemple “comdemnat a vuit anys de presó per intentar estafar a hisenda ......” i finalment una noticia bomba: “Bones noticies, més inspectors d’hisenda......”
A continuació he fet una senzilla consulta a internet: “es pot anar a la presó per defraudar a hisenda? i la resposta ha estat concloent: “Si, la pena consistirà en presó d’entre un i quatre anys .....”
Vaja sembla ser que la pena per frau fiscal es la mateixa o superior que per fer mal a la quitxalla; si això es així, exigim ja a qui correspongui, eh! senyors legisladors, que posin a treballar les seves neurones i facin la feina que el poble els hi ha encarregat, i per la qual els paga: tinguin cura de les persones, principalment dels nens, i tinguin clares les prioritats dels ciutadans, de les persones que només volem viure la nostra vida amb tranquil·litat i amb altres prioritats que no son precisament només les materials.
Vaig guardar aquest escrit per revisar el seu contingut en un altre moment, però com es habitual en moltes ocasions, per motius de feina no he pogut fer-ho fins avui, i la veritat es que l’acabament ha de ser diferent del previst, ja que avui mateix han sorgit noticies referents, una vegada més, a la violació dels drets de la quitxalla: quaranta detinguts per difondre pornografia infantil ...... a veure senyors polítics, tots vostès a més de demostrar-nos que saben discutir-se, de demostrar-nos que sovint en lloc de proposar solucions a problemes reals, la única cosa que sembla que volen fer, es utilitzar qualsevol situació per esvarallar-se entre vostès; escoltin, perquè sempre ens diuen que per solucionar millor determinats problemes i malifetes s’han d’anar creant lleis i normes? que en el fons la única cosa que fan es embolicar encara més la problemàtica en qüestió, i s’han de fer divisions en funció del tipus de delicte i al tipus de col·lectiu que afecti? dones maltractades, abusos a quitxalla ...... senyors crec que només manca una llei, perquè al cap i a la fi només hi ha un tipus de delicte, i es el de fer mal als altres i per això només fa falta una llei: el que la fa que la pagui.

AGRESIONES

2007-10-27T17:31:00.002+02:00

Estos últimos días la prensa, entre otros hechos relevantes, ha estado llena de la agresión echa en un tren a una menor, la cual fue captada por la cámara de seguridad del vagón; yo no tengo ganas de ponerme a juzgar este agresor, pero aparte de todos los ríos de tinta que han corrido, sólo una pequeña reflexión: demasiado a menudo los menores son los receptores de los maltratos, es una situación aberrante y además, demasiado a menudo queda sin castigo. En este caso y haciendo un recordatorio a lo que decía esta misma semana la prensa escrita, el hecho relevante ha sido, además de la agresión, el hecho de que el tren llevase una cámara de seguridad, cosa que no todos los trenes tienen; a que esperan los responsables del servicio ferroviario a adoptar las medidas necesarias para la seguridad y el bienestar de todos los usuarios.
Aunque que este tampoco es el motivo que me empujo a escribir en esta ocasión, para mí, y repito que dejando aparte el hecho mismo de la agresión, el problema que nos vuelve a crear la misma justicia es muy serio, y además nadie le da importancia, y nadie hace nada para solucionarlo; sencillamente en algún lugar he leído y he oído que por parte de la defensa se alega una reducción de gravedad de los hechos, por el motivo de que el agresor había bebido o fumado; lo cual choca indignamente con el hecho de que en el caso de que una persona conduzca bebida se le agrava la sanción; si esto es cierto, muy mal.
Ahora algunos dirán los tópicos de siempre; claro como que a este le gusta beber busca alguna excusa para defender a los conductores bebidos; pues no, yo no bebo, soy del todo abstemio, y lógicamente no quiero defender a nadie que ponga en peligro la vida de los demás, es muy sencillo lo que digo: si para conducir, ir bebido es un hecho agravante, por pegar una paliza a otra persona, el ir bebido no puede ser motivo de reducción de responsabilidad. Como siempre es una de las tantas incongruencias con las que nos encontramos en el día a día, y parece que los responsables de estas situaciones, responsables ante toda la sociedad, o no se enteran de lo que pasa o como que no saben como salirse del problema, cierran los ojos a muchos hechos que con una cierta dosis de voluntad, tienen solución, ahora bien, alguien debe buscarla.

AGRESIONS

2007-10-27T17:31:00.001+02:00

Aquests darrers dies la premsa, entre altres fets rellevants, ha anat plena de l’agressió feta en un tren a una menor, la qual va ser captada per la camera de seguretat del vago; jo no tinc pas ganes de posar-me a jutjar aquest agressor, però a part de tots els rius de tinta que han corregut, només una petita reflexió: massa sovint els menors son els receptors dels maltractes, es una situació aberrant i a mes, que massa sovint queda sense càstig.
En aquest cas i fent un recordatori al que deia aquesta mateixa setmana la premsa escrita, el fet rellevant ha estat, a més de l’agressió, el fet de que el tren portes una camera de seguretat, cosa que no tots els trens porten; a que esperen els responsables del servei ferroviari a adoptar les mesures necessàries per la seguretat i el benestar de tots els usuaris.
El que passa es que això tampoc es el motiu que m’empeny a escriure en aquesta ocasió, per a mi, i repeteixo que deixant a part el fet mateix de l’agressió, el problema que ens torna a crear la mateixa justícia es molt seriós, i a mes ningú li dona importància, i ningú fa res per solucionar-lo; senzillament en algun lloc he llegit i he sentit que per part de la defensa s’al·lega una reducció de gravetat dels fets, pel motiu de que l’agressor anava begut o be fumat; la qual cosa topa indignament amb el fet de que en el cas de que una persona condueixi beguda se li agreuja la sanció; si aixó es cert, malament.
Ara alguns diran els tòpics de sempre; es clar com que a aquest li agrada veure ha de buscar alguna excusa per defensar als conductors beguts; doncs no, jo no bec, soc del tot abstemi, i lògicament no vull defensar a ningú que posi en perill la vida dels demés, es molt senzill el que dic: si per conduir, anar begut es un fet agreujant, per apallissar a una altra persona, el anar begut, no pot ser motiu de reducció de responsabilitat.
Com sempre es una de les tantes incongruències amb les que ens trobem en el dia a dia, i sembla que els responsables d’aquestes situacions, responsables davant tota la societat, o no s’enteren del que passa o com que no saben com sortir-ne fan els ulls clucs a molts fets que amb una certa dosi de voluntat, tenen sol.lucio, ara, algú l’ha de buscar.

LA MAQUINA DE LA VERDAD

2007-10-06T13:19:00.002+02:00

Estos días atrás, estaba leyendo una revista económica, y de pronto me encontré leyendo un articulo, que tuve que pararme a mirármelo y pensar si en realidad era un articulo serio, o bien se trataba de una promoción de no se que.
Pues parecía serio, y a parte de las utilidades ya conocidas del producto en cuestión, ahora lo presentan como la panacea en la selección de personal para las empresas. La excusa es que en las entrevistas de trabajo los candidatos siempre mienten sobre sus cualidades: el curso que no se ha hecho, los hobbies inconfesables …… vaya que ya han puesto el polígrafo al servicio de las empresas para que estas puedan contratar a los empleados perfectos.
Al margen de que esto sea verdad, al margen de que sea más o menos legal, al margen de la validez del aparato para cubrir determinados puestos de trabajo, a mi se me ocurre una simple pregunta: por parte de la empresa que contrata, quien se va a someter al citado artefacto; porque no nos engañemos, todas las empresas cumplen por ejemplo en materia de seguridad laboral ?, todos los directivos están suficientemente cualificados para desarrollar su función ? todos los salarios prometidos son cumplidos por parte de la empresa durante el contrato laboral ? …… quedan tantas lagunas, a parte de la legales, que honestamente creo que mejor seria prescindir de esta idea y procurar que en las empresas cumplan todos, los trabajadores, los directivos y como no también los accionistas, porque señores, recuerde, no todo vale para hacer beneficios.

LA MAQUINA DE LA VERITAT

2007-10-06T13:19:00.001+02:00

Aquests dies enrere, estava llegint una revista econòmica, i de sobte em vaig trobar llegint un article, que vaig haver de parar-me a mirar-me'l i pensar si en realitat era un article seriós, o bé es tractava d'una promoció de no se que. Doncs semblava seriós, i a part de les utilitats ja conegudes del producte en qüestió, ara ho presenten com la panacea en la selecció de personal per a les empreses. L'excusa és que en les entrevistes de treball els candidats sempre menteixen sobre les seves qualitats: el curs que no s'ha fet, els entreteniments inconfessables …… vage que ja han posat el polígraf al servei de les empreses perquè aquestes puguin contractar als empleats perfectes. Al marge que això sigui veritat, al marge que sigui més o menys legal, al marge de la validesa de l'aparell per a cobrir determinats llocs de treball, a mi se m'ocorreix una sencilla pregunta: per part de l'empresa que contracta, qui es sotmetra al citat artefacte; perquè no ens enganyem, totes les empreses compleixen per exemple en matèria de seguretat laboral ?, tots els directius estan suficientment qualificats per a desenvolupar la seva funció ? tots els salaris promesos són complerts per part de l'empresa durant el contracte laboral ? …… queden tantes llacunes, a part de les legals, que honestament crec que millor seria prescindir d'aquesta idea i procurar que en les empreses compleixin tots, els treballadors, els directius i com no també els accionistes, perquè senyors, recordin, no tot val per a fer beneficis.

JUBILACIONES

2007-08-04T13:33:00.000+02:00

Ya hace tiempo que no escribía de las jubilaciones, que si anticipadas o no, que si sostenibles o no, la verdad es que siempre encontraremos opiniones de todo tipo hacia esta casuística. Ahora lo que me hace volver a recurrir a este punto de nuestra vida, porque no nos engañamos en nuestro reducido mundo capitalista todos llegaremos a tener una compensación por nuestra jubilación del mundo laboral, esto si, para unos será más digna, más elevada, que para otros. Y esto precisamente es la segunda cosa que más indigna a la parte trabajadora, por cierto la primera preocupación que debemos tener en este sentido, es que la mayor parte de los habitantes del mundo no llegarán nunca a tener paga de jubilación; puesto que en estos últimos días hemos podido leer en la prensa que la persona que dirige el Fondo Monetario Internacional, no personalizo porque este es un cargo que periódicamente es sustituido, dejará su tarea y cobrará una pensión vitalicia; el importe ahora tampoco es lo más importante, porque sólo querría proponer una pequeña operación mental: cuántos cargos políticos entre los estamentos públicos mundiales, los continentales, los estatales, los regionales, los comárcales, los locales y otros cargos de confianza, pagamos y muy bien por cierto, con nuestros impuestos ?; y una segunda cuestión para plantearse: porqué estos cargos, sean del partido político que sean, tienen derecho a una jubilación anticipada con una paga vitalicia, y a los pequeños trabajadores, a la gran mayoría que con nuestros impuestos les pagamos sus remuneraciones millonarias, no paran de decirnos que tenemos que atrasar la edad de nuestra jubilación, porque de lo contrario el sistema no podrá mantener el actual nivel de las prestaciones y nos quedaremos con pagas exiguas? que pasa, que sólo tienen derecho a unos fuertes ingresos los cargos políticos o afines ? que pasa por cierto con todos los que con nuestros esfuerzos mantenemos este alto nivel de vida de unos cuántos? para cuando la tan tarareada igualdad entre las personas ? a no, que esto nos dicen que es una utopía.

JUBILACIONS

2007-08-04T13:02:00.000+02:00

Ja fa temps que no escrivia de les jubilacions, que si anticipades o no, que si sostenibles o no, la veritat es que sempre trobarem opinions de tot tipus envers aquesta casuística. Ara el que hem fa tornar a recórrer a aquest punt de la nostra vida, perquè no ens enganyem en el nostre reduït mon capitalista tots arribarem a tenir una compensació per la nostra jubilació del mon laboral, això si, per uns serà més digna, més elevada, que per altres.I això precisament es la segona cosa que més indigna a la part treballadora, per cert la primera preocupació que hem de tenir en aquests sentit, es que la major part dels habitants del mon no arribaran mai a tenir paga de jubilació; ja que en aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa que la persona que dirigeix el Fons Monetari Internacional, no personalitzo perquè aquest es un càrrec que periòdicament es substituït, deixarà la seva tasca i cobrarà una pensió vitalícia; l'import ara tampoc es el més important, perquè només voldria proposar una petita operació mental: quants càrrecs polítics entre els estaments públics mundials, els continentals, els estatals, els regionals, els comarcals, els locals i altres càrrecs de confiança, paguem i molt be per cert, amb els nostres impostos ?; i una segona qüestió per plantejar-se: perquè aquests càrrecs, siguin del partit polític que siguin, tenen dret a una jubilació anticipada amb una paga vitalícia, i als petits treballadors, a la gran majoria que amb els nostres impostos els hi paguem les seves remuneracions milionàries, no paren de dir-nos que hem d'endarrerir la edat de la nostra jubilació, perquè en cas contrari el sistema no podrà mantenir l'actual nivell de les prestacions i ens quedarem amb pagues minses? que passa, que només tenen dret a uns forts ingressos els càrrecs polítics o afins ? que passa per cert amb tots amb els que amb els nostres esforços mantenim aquest alt nivell de vida d'uns quants? per quan la tan tararejada igualtat entre les persones ? a no, que això ens diuen que es una utopia.

NAVEGADORES

2007-07-28T16:20:00.000+02:00

En estos últimos tiempos se ha hablado largo y tendido de los navegadores de coche, su utilidad, su peligrosidad… hay posturas para todos los gustos. En un articulo publicado en el suplemento especial verano 2007 de seguridad vial de la revista Trafico, se nos explican sus utilidades, para hacer inmediatamente una reflexión sobre los problemas de tener instalado el aparato en cuestión.
Se dice textualmente: “…. puede provocar distracciones –causantes de muchos accidentes- o reacciones imprevistas si el conductor lo manipula en marcha o baja la vista para consultar la pantalla …”; a continuación nos aconseja ajustar los parámetros antes de salir de viaje, así como otros consejos sobre su correcta utilización.
Estoy totalmente de acuerdo con casi todo lo que se ha dicho y escrito sobre estos aparatos; y digo casi todo, porque entiendo que son útiles, que pueden acarrearnos problemas si los manipulamos mientras conducimos, pero en lo que no estoy de acuerdo es en prohibirlos, tal y como también ya se ha especulado.
El motivo de mi desacuerdo es de pura lógica; en primer lugar, quizás que los responsables de trafico, de los departamentos y ministerios correspondientes, asumen también su responsabilidad y adecuen las carreteras a las necesidades actuales, ver fotografia publicada por "el Periodico" que refleja la saturación de las carreteras en vacaciones ; en segundo lugar me gustaría solicitar a los que publican estudios y encuestas, que nos faciliten todos los datos, no solo los que les interesan, si hombre si, cuando nos hablan de accidentes, heridos, muertos …., porque además de la cantidad numérica de todos los ocurridos, no nos ofrecen también los porcentajes que significan en relación con la cantidad de coches, de desplazamientos, de conductores, etc. que hay, tanto ahora como en otros espacios temporales con los que se comparan la frías cifras; ojo que no quiero decir que no sea importante ni serio, pero por favor no es licito presentar las estadísticas según la conveniencia de cada momento.
Seamos serios, cuando vamos al volante siempre estamos en peligro: móviles, alcohol, cigarrillos, velocidad excesiva, niños alborotando…….. También los va a prohibir? O quizás lo mejor seria tomar una solución drástica y definitiva: prohibir los coches…. Se imaginan una vida sin accidentes, sin muertos, sin contaminación…….

NAVEGADORS

2007-07-28T16:16:00.000+02:00

En aquests darrers temps s'ha parlat llargament dels navegadors de cotxe, la seva utilitat, la seva perillositat… hi ha postures per a tots els gustos. En un article publicat en el suplement especial estiu 2007 de seguretat vial de la revista Trafico, se'ns expliquen les seves utilitats, per a fer immediatament una reflexió sobre els problemes de tenir instal·lat l'aparell en qüestió. Es diu textualment: “…. pot provocar distraccions –causants de molts accidents- o reaccions imprevistes si el conductor ho manipula en marxa o baixa la vista per a consultar la pantalla …”; a continuació ens aconsella ajustar els paràmetres abans de sortir de viatge, així com altres consells sobre la seva correcta utilització. Estic totalment d'acord amb gairebé tot el que s'ha dit i escrit sobre aquests aparells; i dic gairebé tot, perquè entenc que són útils, que poden implicar-nos problemes si els manipulem mentre conduïm, però en el que no estic d'acord és en prohibir-los, tal com també ja s'ha especulat.
El motiu del meu desacord és de pura lògica; en primer lloc, potser que els responsables de transit, dels departaments i ministeris corresponents, assumeixen també la seva responsabilitat i adeqüin les carreteres a les necessitats actuals, veure foto de "el Periodico" que reflexe la saturacio de les carreteres per vacances; en segon lloc m'agradaria sol·licitar als que publiquen estudis i enquestes, que ens facilitin tots les dades, no solsament les que els interessen, si home si, quan ens parlen d'accidents, ferits, morts …., perquè a més de la quantitat numèrica de tots els ocorreguts, no ens ofereixen també els percentatges que signifiquen en relació amb la quantitat de cotxes, de desplaçaments, de conductors, etc. que hi ha, tant ara com en altres espais temporals amb els quals es comparen la fredes xifres; ull que no vull dir que no sigui important ni seriós, però per favor no és licit presentar les estadístiques segons la conveniència de cada moment. Siguem seriosos, quan anem al volant sempre estem en perill: mòbils, alcohol, cigarrets, velocitat excessiva, nens esvalotant…….. també els prohibirem? O potser el millor seria prendre una solució dràstica i definitiva: prohibir els cotxes…. s'imaginen una vida sense accidents, sense morts, sense contaminació…….

BARCELONA A OSCURAS

2007-07-28T10:56:00.002+02:00

He tenido unos días de descanso, pocos pero provechosos, y me ha dado la sensación de que los asuntos más mediáticos se han aliado por estallar todos a la misma hora: problemas eléctricos en Barcelona, nuevas detenciones en el caso Tous, detención del “solitario”, etc. Me referiré al más sonado, cuando menos socialmente hablando, el de la carencia de luz que han soportado miles de vecinos, centenares de millares, de Barcelona. Hoy la prensa, ver foto de elMundo.es, explicaba el desarrollo de la avería; parece ser que, como siempre pasa en estos casos, nadie quiere asumir su culpa en este suceso, ni REE ni Endesa; debemos recordar que en los incidentes de l’año 2001 se responsabilizó REE, y que en los del 2003 se condeno a Endesa. Que debemos hacer los ciudadanos ante situaciones de este tipo? si no pagamos los impuestos, nos embargan, si no pagamos los recibos de grandes compañías, por ejemplo el teléfono o la luz, nos cortan el suministro y nos ponen en la lista de morosos, si corremos con el coche o la moto por encima de los límites establecidos, multa y pérdida de puntos, y así podríamos ir haciendo una enorme lista; ahora bien, cuando la infracción, incumplimiento o responsabilidad es imputable a grandes organismos o compañías, la cosa es diferente, no embargan a nadie, no retiran la concesión a nadie, ni nada de nada del que los ciudadanos podemos sufrir. Ahora hace un año el presidente precisamente de una de estas grandes compañías de las que ahora pueden ser responsables de la caótica situación, mostró toda su digamos mala leche, para defender a la empresa de una OPA hostil, dijo, que no favorecía los intereses de los accionistas; ahora no he visto en ningún medio de comunicación una defensa tan virulenta de los consumidores de electricidad; creo que como directivo debe defender los beneficios de unos cuántos, pero también debe salir a defender a sus clientes, que al fin y al cabo son los que le hacemos ganar dinero, tanto a él como a los grandes accionistas. Sr. Presidente d’Endesa que espera para dar explicaciones, que espera para pedir disculpas, que espera para dimitir de su cargo, porque con su actuación, no ha demostrado ningún respeto con los usuarios, que repito somos los que propiciamos los beneficios de la compañía que usted preside. Esta propuesta y petición, lógicamente también se dirige a los dirigentes de la otra compañía presumiblemente responsable de esta crítica situación.

BARCELONA A LES FOSQUES

2007-07-28T10:56:00.001+02:00

He tingut uns dies de descans, pocs però profitosos, i m’ha donat la sensació de que els afers més mediatics s’han aliat per esclatar tots a l’hora: problemes elèctrics a Barcelona, noves detencions en el cas Tous, detenció de “el solitari”, etc.
Parlarem del més sonat, si més no socialment parlant, el de la manca de llum que han suportat moles veïns, centenars de milers, de Barcelona. Avui la premsa, veure fotografia de elMundo.es , explicava el desenvolupament de l’avaria; sembla ser que, com sempre passa en aquests casos, ningú vol assumir la seva culpa en aquest succés, ni REE ni ENDESA; hem de recordar que en els incidents de l’any 2001 es varesponsabilitzar REE, i que pels del 2003 s’en va condemnar a Endesa.
Que hem de fer els ciutadans davant situacions d’aquest tipus? si no paguem els impostor, ens embarguen, si no paguem els rebuts de grans companyies, per exemple el telèfon o la llum, ens tallen el subministrament i ens posen a la llista de morosos, si correm amb el cotxe o la moto per sobre els límits establerts, multa i pèrdua de punts, i així podríem anar fent llista; ara be, quan la infracció, incompliment o responsabilitat es imputable a grans organismes o companyies, la cosa es diferent, no embarguen a ningú, no retiren la concessió a ningú, ni res de res del que els ciutadans podem patir. Ara fa un any el president precisament d’una d’aquestes grans companyies de les que ara poden ser responsables de la caòtica situació, va mostrar tota la seva diguem-ne mala llet, per defensar a la empresa de una opa hostil, va dir, que no afavoria els interessos dels accionistes; ara no he vist en cap mitja de comunicació una defensa tan virulenta dels consumidors d’electricitat; crec que com a directiu ha de defensar els beneficis de uns quanta, però també ha de sortir a defensar als seus clients, que al cap i a la fi son els que li fem guanyar diners, tan a ell com als grans accionistes. Sr. President d’Endesa que espera a donar explicacions, que espera a demanar disculpes, que espera a dimitir del seu càrrec, perquè amb la seva actuació, no ha demostrat cap respecte amb els usuaris, que repeteixo som els que propiciem els beneficis de la companyia que vostè presideix. Aquesta proposta i petició, lògicament també s’adreça als dirigents de l’altra companyia presumiblement responsable d’aquesta critica situació.

TRANSLATIONS

2007-06-03T17:33:00.000+02:00

Initiate doing my writings in Catalan and Spanish, later I was translating them com more or less success all to the English, but I am going to let do it, by two reasons: first because my maternal language is the Catalan, and second because with aujwe that has the Spanish in the world, no longer I create necessary one third translation; if somebody wishes it then already it knows that in Internet there are translators. Thank you very much.

PREGON VALLDAURA

2007-06-03T17:15:00.000+02:00

Buenas tardes. Dejadme ser típico y tópico por un momento, cuando me plantearon la posibilidad de hacer lo pregon de las Fiestas de Valldaura, me sentí muy orgulloso; me dije, qué honor que alguien piense en mí por hacer este acto tan emotivo de mi barrio; si, mi barrio, porque en el fondo este también ea mi barrio, aquí he pasado parte de mi vida, he conocido a nuevas personas, nuevos amigos y he podido disfrutar del barrio tanto personal como profesionalmente. El problema lo tuve despues, a mi casa, delante de un papel blanco, dando vueltas una y otra vez a la misma duda: y de que tengo que hablar al pregon?. hice esta pregunta a un mío amigo, y me dijo que uno pregon de Fiesta Mayor, puede ser crítico, serio o tambien alegre, que llegue a la gente, y debe ser también uno de los puntos de partida de los actos de las Fiestas del Barrio que se desarrollarán en el curso de estos próximos días. Crítico? con que? con quién? honestamente, pensé, si quiero seguir este camino, lo mejor que podría hacer, seria una autocrítica, que a todos nos conviene hacerla de vez en cuando, pero no creo que sea ni el lugar ni el momento adecuado. Por este motivo lo que desearía hacer, más que una critica, seria, y aprovechando que estos últimos días nos hemos reencontrado socialmente con las elecciones, dejar volar unos pensamientos totalmente personales deseando poder transformarlos en colectivos; tenemos todos claro cual es el motivo y que puede significar este incremento progresivo de la abstención? y acto seguido, más que un pensamiento realmente es una petición dirigida a todos los políticos de nuestro país: ahora que ya ha empezado un nuevo curso político, los ciudadanos les hemos de exigir como gobernantes electos, la ilusión, el compromiso, y también la confianza que hace pocos días nos prometían, y que piensen que para esto los hemos votado. Ahora, pongámonos serios, creo que también es necesario reflexionar por un momento, en los hechos y situaciones del día a día que a todos nos preocupan y nos oprimen el corazón; la verdad es que a mí personalmente lo que se me hace más duro es todo aquello que afecta a los niños: malos tratos, el hambre, los abusos …… permitidme recordar en voz alta, unas reflexiones que me hacía yo mismo, con motivo de la fiesta en la que los protagonistas son los crios; es una fiesta en la que muchos de nuestros niños viven una noche mágica; niños que cuando les miras los ojos ves ilusión, la ilusión de poder disfrutar de la magia de aquella noche; miedo, el miedo de enfrentarse con lo desconocido, y alegría, la alegría de que todos sus sueños se harán realidad. Y si tenemos en cuenta que vivimos en un mundo cada día más globalizado, yo pregunto cómo podemos globalizar este fenómeno? y no me refiero precisamente a la noche mágica, sino al hecho de que en el día a día del ser humano, todos y cada uno de los niños y de los adultos del mundo, puedan disfrutar de la ilusión, la magia y la alegría de comer cada día, de tener la certeza de que el mañana para ellos también existirá, y que la única cosa que deben perder, es el miedo, el miedo a lo desconocido, el miedo al hambre, el miedo al padecimiento, este miedo que en demasiadas ocasiones es su única compañía. Tan bonito que seria poder cerrar los ojos y que la magia de esta fiesta, aconteciera una realidad para todo el mundo. Y esto por suerte preocupa a mucha gente, precisamente en el marco de la estrategia europea de inclusión social, uno de los objetivos principales declarados por los gobiernos de la Unión Europea, ha sido la lucha contra la pobreza y, en particular, la lucha contra la pobreza infantil, para combatirla a perpetuación de generación en generación. También se quieren apoyar las iniciativas que en un ámbito más próximo, surgen en el día a día de una ciudad, de un barrio ... por esto hemos estado junto a proyectos de nuestro entorno, como las sesiones para la gente mayor, el PIRMO .......y tantas otras; entre todos no hemos de olvidar los nuevos proyectos, que por suerte a menudo surgen de todos aquellos que tienen una mente abierta, que gentilmente la ponen al servicio de los demas, de todos nosotros. Y la alegría? tambien, la alegría la debemos reavivar y mantener todos juntos con las pequeñas cosas de cada día, que en el fondo son las importantes de verdad. Por despedirme permitídme que con toda la humildad os dé las gracias, gracias por ser el barrio que sois, por la confianza y el apoyo que he encontrado en vosotros, por haberme ofrecido el gozo, la ilusión y l’alegría de poder participar en estas fiestas, gracias a todos, gracias Valldaura. Que disfrutáis todos de las Fiestas del Barrio.

PREGO VALLDAURA

2007-06-03T17:08:00.000+02:00

Bona tarda. Deixeu-me ser típic i tòpic per un moment, quan em van plantejar la possibilitat de fer el prego de les Festes de Valldaura, em vaig sentir molt cofoi; ostres, em vaig dir, quin honor que algú pensi en mi per fer aquest acte tan emotiu del meu barri; si, el meu barri, perquè en el fons aquest també es el meu barri, aquí hi he passat part de la meva vida, hi he fet noves coneixences, nous amics i he pogut gaudir del barri tan personal com professionalment.
El problema el vaig tenir desprès, a casa meva, davant de un paper blanc, donant voltes una vegada i una altra al mateix dubte: i de que tinc que parlar al prego?.
Vaig fer aquesta pregunta a un meu amic, i em va dir que un prego de Festa Major, pot ser crític, seriós o be alegre, que arribi a la gent, i ha de ser també un dels punts inicials dels actes de les Festes del Barri que es desenvoluparan en el decurs d’aquests propers dies.
Crític? amb que? amb qui? honestament, vaig pensar, si vull seguir aquest camí, el millor que podria fer, es una autocrítica, que a tots ens convé fer-la de tan en tan, però no crec que sigui ni el lloc ni el moment adient. Per aquest motiu el que desitjaria fer, més que una critica, seria, i aprofitant que aquests darrers dies ens hem retrobat socialment amb les eleccions, deixar volar uns pensaments totalment personals desitjant poder transformar-los en col·lectius; tenim tots clar quin es el motiu i que pot significar aquest increment progressiu de l’abstenció? i tot seguit, més que un pensament realment es una petició adreçada a tots els polítics del nostre país: ara que ja ha començat un nou curs polític, els ciutadans els hi hem d’exigir com a governants electes, la il·lusió, el compromís, i també la confiança que fa pocs dies ens prometien, i que pensin que per això els vàrem votat
Ara, posem-nos seriosos, crec que també es necessari reflexionar per un moment, en els fets i situacions del dia a dia que a tots plegats ens couen i ens oprimeixen el cor; la veritat es que a mi personalment el que s’hem fa més dur es tot allò que afecta a la quitxalla: mals tractes, la fam, els abusos …… permeteu-me recordar en veu alta, unes reflexions que em feia jo mateix, amb motiu de la diada en la que el protagonista n’és la quitxalla; es una diada en la que molts dels nostres infants viuen una nit màgica; infants que quan els mires els ulls hi veus il·lusió, la il·lusió de poder gaudir de la màgia d’aquella nit; por, la por d’enfrontar-se amb el desconegut, i alegria, la alegria de que tots els seus somnis es faran realitat. I si tenim en compte que vivim en un mon cada dia més globalitzat, jo em demano com podem globalitzar aquest fenomen? i no em refereixo pas a la nit màgica, sinó al fet de que en el dia a dia de l’ésser humà, tots i cada un dels infants i dels adults del mon, puguin gaudir de la il·lusió, la màgia i la alegria de menjar cada dia, de tenir la certesa de que el demà per a ells també existirà, i que la única cosa que han de perdre, es la por, la por al desconegut, la por a la fam, la por al patiment, aquesta por que en masses ocasions es la seva única companyia. Tan bonic que seria poder tancar els ulls i que la màgia d’aquesta diada, esdevingués una realitat per a tothom.
I això sortosament preocupa a molta gent, precisament en el marc de l'estratègia europea d'inclusió social, un dels objectius principals declarats pels governs de la Unió Europea, ha estat la lluita contra la pobresa i, en particular, la lluita contra la pobresa infantil, per tal de combatre'n la perpetuació de generació en generació. L’Obra Social de la Caixa, amb la ferma voluntat de complementar aquesta estratègia, ha destinat una part dels seus recursos a sumar-se a aquest objectiu. També es volen recolzar les iniciatives que en un àmbit més proper, sorgeixen en el dia a dia de una ciutat, d’un barri ... per això hem estat al costat de projectes de casa nostra, com les sessions per a la gent gran, el PIRMO .......i tantes altres; entre tots no hem d’oblidar els nous projectes, que per sort sovint sorgeixen de tots aquells que tenen una ment oberta, que gentilment la posen al servei dels altres, de tots nosaltres.
I l’alegria? be, l’alegria l’hem de revifar i mantenir tots plegats amb les petites coses de cada dia, que en el fons son les importants de veritat. Per acomiadar-me permeteu que amb tota la humilitat us doni les gràcies, gràcies per ser el barri que sou, per la confiança i el recolzament que he trobat en vosaltres, per haver-me ofert el goig, la il·lusió i l’alegria de poder participar en aquestes festes, gràcies a tots, gràcies Valldaura. Que gaudiu tots de les Festes del Barri.

OTHER OPINIONS

2007-05-19T19:05:00.001+02:00

Today I have gone to Construmat, fair of the construction, in Barcelona, and as habitual I have become with propaganda papers, pamphlets, catalogues ...... and a newspaper; if when I have entered the Fair, a girl has flattered to me with a unit of “the World”. It is not a newspaper that is used to reading too much, normally I read Region 7, the Newspaper, the Vanguard and the Expansion; but today since me they have given it, I have read it. I will not pronounce myself by the tendencies that I believe that they can have some of the journalists of the daily mentioned one, I will be centered in a writing of the Small window which I understand with all sincerity, that it is fruit of the wonderful pen of Mr. Antonio Gala. “Two good decisions of the Office of the public prosecutor” with this title speak of two recent subjects and the sufficient thing to us known by all; first she is the one of which the Fiscal Ministry has crossed the fact that the cause was filed against is actor Pepe Rubianes by the declarations towards “puta Spain” (textual words). I have attended some performance of this artist, and the truth is that the impression that I had the first time that I listened to it, is the one of which is a person badly spoken, badly educated and crude; but when you are kind to its monólogos you can avoid its deficiency of education, and to include/understand that at heart of his wordiness always it has one it criticizes to elements not always venerable of our immediate surroundings. What with all my humility I understand, is that if the words of Mr. Rubianes are offensive for certain people, equally offensive they are those of certain journalists and politicians, who with the only pretension, in a case, to obtain more listeners, we understand more publicity, that is more money, and in the other more votes, we understand more political representation, that is also more money, is able to say true animaladas and to cause confrontations between the people, who we did not forget, we are those that we paid with our donativos and our taxes to them. The second reference is the one of which the Office of the public prosecutor has resorted the decision of a Judge whom it loved to process to three North American soldiers who participated in an attack to a hotel in Bagdad, in that died a Spanish journalist; the Office of the public prosecutor argues that the firing was an error in time military and a murder cannot be considered. Here I almost would give him reason, responsibility and culpability of this act very possibly not would have to impute to three soldiers, I believe that the true people in charge are all the people, who cause, feed and order the wars; because we were not deceived, really somebody thinks that the three soldiers are those that decided to initiate the war that affects Bagdad? , and the used arms, also made they? , it comes, it goes, it is already hour of which we do not let ourselves manipulate more, we do not have because to continue seeing photographies, and to hear arguments of politicians whom they love to justify his dreams whatever the cost to become monarchs of empires forged with the blood and the suffering of the towns of the world.

OTRAS OPINIONES

2007-05-19T19:02:00.000+02:00

Hoy he ido a Construmat, feria de la construcción, en Barcelona, y como se habitual he vuelto con papeles de propaganda, folletos, catálogos…… y un diario; si cuando he entrado a la Feria, una chica me ha obsequiado con un ejemplar de “El Mundo”. No es un periódico que acostumbre a leer demasiado, normalmente leo el Región 7, El Periódico, La Vanguardia y el Expansión; pero hoy puesto que me lo han regalado, lo he leído. No me pronunciaré por las tendencias que yo crea que pueden tener algunos de los periodistas del mencionado diario, me centraré en un escrito de La Tronera que entiendo con toda sinceridad, que es fruto de la maravillosa pluma del Sr. Antonio Gala. “Dos buenas decisiones de la Fiscalía” con este título nos habla de dos temas recientes y lo suficiente conocidos por todos; la primera es la de que el Ministerio Fiscal ha recorrido el hecho de que se archivara la causa contra es actor Pepe Rubianes por las declaraciones hacia la “puta España” (palabras textuales). He asistido a alguna actuación de este artista, y la verdad es que la impresión que tuve la primera vez que lo escuché, es la de que es una persona mal hablada, mal educada y grosera; pero cuando estás atento a sus monólogos puedes obviar su carencia de educación, y comprender que en el fondo de su palabrería siempre hay una critica a elementos no siempre venerables de nuestro entorno inmediato. Lo que con toda mi humildad entiendo, es que si las palabras del Sr. Rubianes son ofensivas para determinadas personas, igualmente ofensivas son las de determinados periodistas y políticos, que con la única pretensión, en un caso, de conseguir más oyentes, entendamos más publicidad, o sea más dinero, y en el otro más votos, entendamos más representación política, o sea también más dinero, son capaces de decir verdaderas animaladas y provocar enfrentamientos entre las personas, que no olvidamos, somos los que los pagamos con nuestros donativos y nuestros impuestos. La segunda referencia es la de que la Fiscalía ha recurrido la decisión de un Juez que quería procesar a tres soldados norteamericanos que participaron en un ataque a un hotel en Bagdad, en el que murió un periodista español; la Fiscalía argumenta que el disparo fue un error en tiempo de guerra y no se puede considerar un asesinato. Aquí yo casi le daría la razón, la responsabilidad y la culpabilidad de este acto muy posiblemente no se tendría que imputar a los tres soldados, creo que los verdaderos responsables son todas las personas, que provocan, alimentan y ordenan las guerras; porque no nos engañamos, realmente alguien cree que los tres soldados son los que decidieron iniciar la guerra que afecta a Bagdad?, y las armas utilizadas, las fabricaron también ellos?, venga, va, ya es hora de que no nos dejemos manipular más, no tenemos porque seguir viendo fotografías, y oír argumentos de políticos que quieren justificar a cualquier precio sus sueños de convertirse en monarcas de imperios forjados con la sangre y el padecimiento de los pueblos del mundo.

ALTRES OPINIONS

2007-05-19T19:01:00.000+02:00

Avui he anat a Construmat, fira de la construcció, a Barcelona, i com es habitual he tornat amb papers de propaganda, fulletons, catàlegs …… i un diari; si quan he entrat a la Fira, una noia m’ha obsequiat amb un exemplar de “El Mundo”. No es un diari que acostumi a llegir gaire, normalment llegeixo el Regió 7, El Periodico, La Vanguardia i l’Expansion; però avui ja que me l’han regalat, l’he llegit. No em pronunciaré pas per les tendències que jo cregui que poden tenir alguns dels periodistes de l’esmentat diari, em centraré en un escrit de “La Tronera” que entenc amb tota sinceritat, que es fruit de la meravellosa ploma del Sr. Antonio Gala.
“Dues bones decisions de la Fiscalia” amb aquest títol ens parla de dos afers, recents i prou coneguts per tots; la primera es la de que el Ministeri Fiscal ha recorregut el fet de que s’arxives la causa contra l’actor Pepe Rubianes per les declaracions envers la “puta España” (paraules textuals). He assistit a alguna actuació d’aquest artista, i la veritat es que la impressió que vaig tenir la primera vegada que el vaig escoltar, es la de que es una persona mal parlada, mal educada i grollera; però quan estàs atent als seus monòlegs pots obviar la seva manca de educació, i comprendre que en el fons de la seva xerrameca sempre hi ha una critica a elements no sempre venerables del nostre entorn immediat. El que amb tota la meva humilitat entenc, es que si les paraules del Sr. Rubianes son ofensives per a determinades persones, igualment d’ofensives son les de determinats periodistes i polítics, que amb la única pretensió, en un cas, d’aconseguir més oients, entenguem més publicitat, o sigui més peles, i a l’altra més vots, entenguem més representació política, o sigui també més peles, son capaços de dir veritables animalades i provocar enfrontaments entre les persones, que no oblidem, som els que els paguem amb els nostres donatius i els nostres impostos.
La segona referència es la de que la Fiscalia ha recorregut la decisió de un Jutge que volia processar a tres soldats nord-americans que van participar en un atac a un hotel a Bagdad, en el que va morir un periodista espanyol; la Fiscalia argumenta que el tret va ser una errada en temps de guerra i no es pot considerar un assassinat. Aquí jo quasi li donaria la raó, la responsabilitat i la culpabilitat d’aquest fet molt possiblement no es tindria que imputar als tres soldats, crec que els vertaders responsables son totes les persones, que provoquen, alimenten i ordenen les guerres; perquè no ens enganyem, realment algú creu que els tres soldats son els que van decidir endegar la guerra que afecta a Bagdad?, i les armes utilitzades, les van fabricar també ells?, apa, va, ja es hora de que no ens deixem manipular més, no tenim perquè seguir veient fotografies, i sentir arguments de polítics que volen justificar a qualsevol preu els seus somnis de convertir-se en monarques de imperis forjats amb la sang i el patiment dels pobles del mon.

POLITICAL FINANCING

2007-05-11T22:28:00.002+02:00

Suspicion on the debt of the parties. The debt has been increased a 25% the last year. The political parties must 100 million Euros to the boxes. These holders read in the periodic Expansion (12/04/2007), I believe that they would have to make reflect to many of us, and not only, better even, it would say that in spite of the arguments that raise so much to us by the publishing house, as by the authors of the inner article, M.A. Patiño and: Roman. Because? You will ask yourselves, simply because the information are slanted, like? He is very simple, is information no referring to the credits that the political parties must to the banks. In addition it gives foot to an interpretation possibly manipulated of the actions that consider in the law of financing of parties, since it says that the mentioned law is wanted to approve custom-made of the necessities of the present government and his partners, since the future law provides legal cover to practices it habitual used by some political parties, to agree to with the financial organizations the condonación of its debts. And which the amendment that with this purpose I raise the popular group, nonside the light, before the rejection of the rest of groups. To see gentlemen, we are serious, the present regulation is of year 1987, and since then they have governed so much socialist as popular, and the truth is that to no this situation is regular affluent similarity to him with total clarity. Because put to request, considering that between and others (the political parties) has spoken to introduce the private contributions (at this point somebody nondoubt or that this type of contributions is being made makes or a pile of years), suppression of the anonymous donations (the workers for many years that the perceived income stopped being anonymous); a small reference (a line of the publishing house) to the resistance between the condonación of the debts to the political parties, and the embargoes of the weak citizens becomes; and that wants, if indeed the estates public already have procured the possibility of being able to obstruct the citizens, although the possible non-payments of these, is caused by the bad management of the governors and his subalter to us, too much often placed without the sufficient guarantees that they would have to have the oppositions to positions and positions public. A final note, wants to increase in a 20% the subventions of the state to the political parties; go like the pays of the workers. When in this country Euros are many people with monthly pensions of little more than 400, and also there is a pile of the 900 workers who do not arrive at Euros, and to which of annual average they give an increase them according to the official IPC, that not the real one, he is I bid and honest that the political parties are increased their income in a 20%; let us take a step more: it is bids on and honest this partisan administration of the money of all the contributors? Is if we consider that more and more, go to the ballot boxes half of the voters, which approximately means single 25/30% of the real population (greater, adult, young….) A last question: with this so minority support (less of 50% of the total of the inhabitants) the politicians must right to squander our contributions? That each one analyzes its answer. And to finish, because the political parties do not auditan and make public their countable states, like all pymes and the physical people? Señorías, makes honor to their oath or its promise, and has in their mind only the well-being of all the citizens, who after all, for that we voted to them and for that we paid to them.

FINANCIACION POLITICA

2007-04-15T19:34:00.000+02:00

Sospecha sobre la deuda de los partidos. La deuda se ha incrementado un 25% el año pasado. Los partidos políticos deben 100 millones de Euros a las cajas. Estos titulares leídos en el periódico Expansión (12/04/2007), creo que tendrían que hacer reflexionar a muchos de nosotros, y no solo, mejor aun, diría que a pesar de los argumentos que nos plantean tanto por la editorial, como por los autores del artículo interior, M.A. Patiño y : Román.
Porque? Os preguntareis, sencillamente porque los informes están sesgados, como? Es muy sencillo, no hay información referente a los créditos que los partidos políticos deben a los bancos. Además da pie a una interpretación posiblemente manipulada de las acciones que se plantean en la ley de financiación de partidos, ya que se dice que la citada ley se quiere aprobar a la medida de las necesidades del gobierno actual y de sus socios, ya que la futura ley proporciona cobertura legal a la practica habitual utilizada por algunos partidos políticos, de pactar con las entidades financieras la condonación de sus deudas. Y que la enmienda que con esta finalidad planteo el grupo popular, no vera la luz, ante el rechazo del resto de grupos.
A ver señores, seamos serios, la regulación actual es del año 1987, y desde entonces han gobernado tanto socialistas como populares, y la verdad es que a ninguno le ha parecido bien regular con total claridad esta situación.
Porque puestos a pedir, teniendo en cuenta que entre unos y otros (los partidos políticos) han hablado de introducir las aportaciones privadas (a estas alturas alguien no duda ya de que este tipo de aportaciones se están realizando hace ya un montón de años), supresión de las donaciones anónimas (los trabajadores hace muchos años que los ingresos percibidos dejaron de ser anónimos); se hace una pequeña referencia (una línea de la editorial) al contraste entre la condonación de las deudas a los partidos políticos, y los embargos de los ciudadanos morosos; y que quieren, si precisamente los estamentos públicos ya se han procurado la posibilidad de poder embargar a los ciudadanos, aunque los posibles impagos de estos, sean provocados por la mala gestión de los gobernantes y de sus subalternos, demasiado a menudo colocados sin las suficientes garantías que tendrían que tener las oposiciones a cargos y puestos públicos.
Un apunte final, quieren incrementar en un 20% las subvenciones del estado a los partidos políticos; vaya como los sueldos de los trabajadores. Cuando en este país hay muchas personas con pensiones de poco más de 400 Euros mensuales, y también hay un montón de trabajadores que no llegan a los 900 Euros, y a los que de media anual les dan un incremento según el IPC oficial, que no el real, es licito y honesto que los partidos políticos se incrementen sus ingresos en un 20%; demos un paso más: es licita y honesta esta administración partidista del dinero de todos los contribuyentes? I si tenemos en cuenta que cada vez más, van a las urnas la mitad de los votantes, lo que significa aproximadamente solo un 25/30% de la población real (mayores, adultos, niños ....)
Una última pregunta: con este apoyo tan minoritario (menos del 50% del total de los habitantes) los políticos tienen derecho a malgastar nuestras contribuciones? Que cada uno analice su respuesta.
Y para terminar, porque los partidos políticos no auditan y hacen públicos sus estados contables, como todas las pymes y las personas físicas? Señorías, hagan honor a su juramento o a su promesa, y tengan en su mente solamente el bienestar de todos los ciudadanos, que al fin y al cabo, para eso les votamos y para eso les pagamos.

FINANÇAMENT POLITIC

2007-04-15T19:33:00.000+02:00

Sospita envers el deute dels partits polítics. El deute es va incrementar un 25% l’any passat. Els partits polítics deuen 100 milions d’Euros a les caixes. Aquests titulars llegits al diari Expansion (12/04/2007), crec que tindríem que pensar-hi molt, i no només, encara que millor seria dir que tot i els arguments plantejats tan per l’editorial, com pels autors de l’article de l’interior del diari, M.A.Patiño i M. Roman.
Perquè? Us preguntareu, senzillament perquè els informes no son complerts, com? Es molt senzill, no hi ha informació referent als crèdits que els partits polítics deuen als bancs. A més dona peu a una interpretació possiblement manipulada de les accions que es plantegen a la llei de finançament de partits, ja que es diu que la referida llei es vol aprovar a la mida de les necessitats del govern actual i dels seus socis, ja que la futura llei proporciona cobertura legal a la practica habitual utilitzada per alguns dels partits polítics, de pactar amb les entitats financeres la condonació dels seus deutes.
I que la esmena que amb aquesta finalitat va ser plantejada pel grup popular, no veurà la llum, davant el rebuig de la resta de grups.
A veure senyors, siguem seriosos, la regulació actual es de l’any 1987, i des de les hores han governat tan socialistes com populars, i la veritat es que a cap els li ha semblat be el regular amb total claredat, aquesta situació.
Perquè posats a demanar, tenint en compte que entre uns i altres (els partits polítics) han parlat de introduir les aportacions privades (a aquestes alçades algú no dubta ja de que aquestes aportacions les estan realitzant fa ja una pila d’anys), supressió de les donacions anònimes (els treballadors fa una pila d’anys que els ingressos percebuts van deixar de ser anònims); es fa una petita referència (una línia de la editorial) al contrast entre la condonació dels deutes als partits polítics, i els embargaments dels ciutadans morosos; i que volen, si precisament els estaments públics ja s’han procurat la possibilitat de poder embargar als ciutadans, encara que els possibles impagaments d’aquests siguin provocats per la mala gestió dels governants i els subalterns colocats, massa sovint sense les suficients garanties que tindrien que tenir les oposicions a càrrecs i llocs públics.
I un apunt final, volen incrementar un 20% les subvencions de l’estat als partits polítics; baja com els sous dels treballadors. Quan en aquest país tenim un munt de gent amb les pensions de poc més de 400 Euros mensuals, i també una pila de treballadors que no arriben als 900 Euros, i als que de mitjana anualment els hi donen un increment d’acord amb l’IPC oficial, que no el real, es lícit i honest que els partits polítics s’incrementin els seus ingressos un 20%; fem un pas més: es lícita i honesta aquesta administració partidista dels diners de tots els contribuents? I més si tenim en compte que cada cop més, van a les urnes la meitat dels possibles votants, que signifiquen aproximadament només un 25/30% de la població real (grans, adults, nens ……).
Una darrera pregunta: Amb aquest recolzament tan minoritari (menys del 50% del total dels habitants) els polítics tenen dret a malgastar les nostres contribucions? que cada qual analitzi la seva resposta.
I per acabar, perquè els partits polítics no auditen i fan públics els seus estats comptables, com totes les pimes i totes les persones físiques? Senyories, facin honor al seu jurament o a la seva promesa, i tinguin com a únic objectiu el benestar de tots els ciutadans, al cap i a la fi, per això el vàrem votar i per això els paguem.

GLOBALIZACION

2007-04-08T00:20:00.001+02:00

Tiempo atrás hacia referencia a la problemática de las pensiones, he vuelto a acordarme de ello, con motivo del articulo publicado en la Vanguardia (07.04.2007) bajo el titular: “El FMI admite por primera vez que la globalización perjudica a los salarios”; y que se pensaban?, que el hecho de hacer trabajar a las personas de los países pobres, a unos precios irrisorios, traería más riqueza? La oferta de trabajo global, se cuadriplico entre el 1980 y el 2005, el mismo articulo dice que según las Naciones Unidas, la población en edad de trabajar aumentara entre el 40% y el 100% hasta el 2050; la realidad es que hasta ahora y en el futuro, la oferta de trabajo ha crecido y crecerá mucho más rápidamente que la demanda, o sea que cada vez habrá más gente para trabajar y menos puestos de trabajo que ocupar.
Y que relación tiene todo esto de la globalización del trabajo con las pensiones? pensemos un poco, la globalización del trabajo nos ha proporcionado el que las empresas, buscando una reducción muy importante de los gastos de mano de obra, ha trasladado sus plantas de producción y cada vez más, también los servicios a países con salarios más reducidos, mucho más reducidos, y esto hace que los costes de producción han caído de forma muy importante, pero no se han reducido en la misma proporción los precios de los productos al venderlos en los países industrializados, actualmente tenemos unos costes de producción a razón de precio/hora en función de los mercados tercermundistas, pero los precios de venta de los productos, se establecen en función de los mercados de los países del llamado primer mundo.
Los salarios en estos países llamados en vías de desarrollo, para los que tienen trabajo, son tan bajos, que todos juntos tanto los que tienen trabajo como los que no tienen, se ven empujados a inmigrar a nuestros preciados países industrializados, aunque haciendo los trabajos que nosotros no deseamos desarrollar y con toda la lógica de nuestro mundo a unos precios mucho más bajos de lo que nosotros estaríamos dispuestos a percibir.
No nos engañemos si aquí hay mucha gente que efectúa un trabajo a unos precios más reducidos, en el momento de vacas flacas, el paro aumentara y lógicamente empezara por los sueldos más elevados, y esto nos llevara a que unos, por estar en el paro y los otros por tener unos sueldos excesivamente pequeños, no podremos prepararnos un plan de pensiones privado, y no nos engañemos en un mundo cada vez más poblado, y con la poca imaginación de nuestros gobernantes, la pensiones publicas harán temblar.
Somos conscientes de la única cosa que actualmente hace mover el mundo, es la posibilidad de hacer negocio? precisamente en estos últimos días, se ha dudado de la veracidad de las actuaciones de una determinada ONG, y nos encontramos en un punto en el que lamentablemente queda reflejado el popular refrán de que: “lo que no son pesetas, son puñetas”; pero de momento intentemos aclarar a que precios fabrican determinadas multinacionales en los países del tercer mundo, la prensa dice que con mano de obra muy, pero que muy jovencita, con niños vaya, y a que precios venden sus productos en las tiendas de los países ricos, y tendremos dos sorpresas, una que seremos incapaces de descubrir estas cifras, la otra que de los beneficios obtenidos en el primer mundo, no se benefician en el tercer mundo; y que quiere decir todo esto? muy claro, los trabajadores son un engranaje más de la maquinaria que funciona al servicio de los que solo buscan beneficios a cualquier precio, y que como toda pieza industrial, cuando no sirve, se tira. Pobres trabajadores, los sueldos que tienen, y los que les esperan.

GLOBALITZACIO

2007-04-08T00:19:00.000+02:00

Temps enrera feia referència a la problemàtica de les pensions, ara hi he tornat a pensar a raó de l’article publicat a la Vanguardia (07.04.2007) amb el titular: “El FMI admet per primer cop que la globalització perjudica als sous”; i que es pensaven?, que el fet de fer treballar a les persones dels països pobres, a uns preus irrisoris, portaria més riquesa? La oferta de treball global, es va quadruplicar entre el 1980 i el 2005, el mateix article diu que segons les Nacions Unides, la població en edat de treballar augmentarà entre el 40% i el 100% de cara al 2050; la realitat es que fins ara i en el futur la oferta de treball ha crescut i creixerà molt més ràpidament que la demanda, o sigui que cada vegada hi ha més gent per treballar i menys llocs per ocupar.
I quina relació te tot això de la globalització del treball amb les pensions? pensem una mica, la globalització del treball ha portat que les empreses buscant una reducció molt important de les despeses de ma d’obra, ha traslladat les seves plantes de producció i cada cop amb més, també els serveis a països amb sous més baixos, molt més baixos, això fa que els costos de producció s’han reduït fortament, però no s’han reduït amb la mateixa proporció els preus dels productes quan es venen als països industrialitzats, actualment tenim uns costos de producció a raó de preu/hora en funció dels mercats tercermundistes, però els preus de venda dels productes son en funció dels mercats dels països de l’anomenat primer mon.
El salaris en aquests països anomenats en vies de desenvolupament, pels que tenen feina, son tan baixos, que tots plegats tan els que tenen feina com els que no en tenen, es veuen abocats a immigrar als nostres preuats països industrialitzats, encara que fent les feines que nosaltres no volem fer i amb tota la lògica del nostre mon, a uns preus molt més baixos dels que nosaltres estaríem disposats a percebe.
No ens enganyem si aquí hi ha un munt de gent que fa feina a uns preus més reduïts, en moments de vaques magres, l’atur augmentarà i lògicament començarà pels salaris més elevats, i això ens portarà a que uns, per estar a l’atur i els altres per tenir uns salaris excessivament reduïts, no podrem preparar un pla de pensions privat, i no ens enganyem amb un mon cada vegada més poblat, i amb la poca imaginació dels nostres governants, la pensions publiques faran tremolar.
Som conscients de que la única cosa que actualment fa bellugar el món, es la possibilitat de fer negoci? precisament aquests darrers dies, s’ha posat en dubte la veracitat de les actuacions de una determinada ONG, i ens trobem en un punt en el que lamentablement queda reflectit el popular refrany de que: “el que no son pessetes, son punyetes”; però de moment intentem aclarir a quins preus fabriquen determinades multinacionals en els països del tercer mon, la premsa diu que amb ma d’obra molt i molt joveneta, amb nens baja, i a quins preus venen els seus productes a les botigues dels països rics, i tindrem dues sorpreses, una que serem incapaços d’esbrinar aquestes xifres, l’altra que dels beneficis obtinguts al primer mon, no s’en beneficien en el tercer mon; i que vol dir tot això? clarissim, els treballadors son un engranatge més de la maquinaria posada al servei dels que només busquen beneficis al preu que sigui, i com tota peça industrial, quan no serveix, es llença. Pobres treballadors, els sous que tenen i quins els esperen.

TRAFICO

2007-03-21T19:31:00.000+01:00

Hoy, como casi cada día, estaba hojeando la prensa escrita y me ha llamado la atención una de las cartas de los lectores, que bajo el titulo “El túnel de Vallvidrera” hacia referencia a la tan cacareada siniestralidad en el trafico rodado, concretamente el peligro que creo un conductor, que yo creo que más que conductor le podríamos llamar con la palabra “energúmeno”, ya que aun no estando permitido para su carril, hizo un adelantamiento prohibido y enormemente peligroso, invadiendo el carril contrario en el interior del túnel.
Para los que no conozcan este túnel, les diré que esta situado en una de las entradas de Barcelona, y dispone de un carril reversible, que se utiliza en un sentido u otro de la marcha, en función de la densidad del trafico de cada momento. La persona que firma la carta en el periódico, apuesta por una separación real de los carriles en ambas direcciones, y también un control más severo de la velocidad.
No pienso quitarle la razón, pero creo que como casi siempre no pasa a todos, en demasiadas ocasiones enmascaramos o dejamos que nos enmascaren la realidad; y cual es la realidad, dirán algunos; la realidad es muy simple, aunque hemos de pedir a los gobernantes que tomen todas las medidas posibles para evitar el mayor numero posible de accidentes, no podemos olvidar que los primeros responsables de muchos accidentes de trafico, y de muchas acciones arriesgadas del día a día, somos los mismos conductores. Todos en ocasiones, cometemos errores y también distracciones, que pueden ser muy perjudiciales para el resto de las personas; pero no nos engañemos, hay individuos, hay personajes que siempre están “despistados”, bueno no es necesario que seamos tan suaves, hay “energúmenos” a los que realmente no les importa nada el perjuicio que pueden provocar a los demás, se creen por encima del bien y del mal, y se autoproclaman dioses, en minúscula ya que no se merecen nada más.
Curioso, no? fijémonos en el día a día de la carretera, cuantos vehículos se pasan los semáforos en rojo? Hoy sin ir más lejos, al ir a trabajar, en el primer semáforo al salir de casa, vivimos en un pueblo, había habido una colisión, la segunda de esta semana, trabajo para los bomberos y también para dos o tres ambulancias; en el siguiente semáforo que hemos pasado, un frenazo, porque otro “despistado” ha cruzado en rojo; y así cada día, unos u otros nos encontramos en situaciones peligrosas.
Una ultima duda, con el peligro que significa para ellos mismos, que motivo tienen muchos ciclistas para saltarse sistemáticamente todos los semáforos en rojo?

TRANSIT

2007-03-21T19:30:00.000+01:00

Avui, com quasi cada dia, estava fullejant la premsa escrita i m’ha cridat l’atenció una de les cartes dels lectors que sota el títol “El túnel de Vallvidrera” feia referència a la tan anomenada sinistralitat en el trànsit rodat, concretament al perill que va crear un conductor, que jo crec que més que conductor el podríem anomenar amb la paraula “energumen”, ja que tot i no estar permès pel seu carril, va fer un avançament prohibit i del tot perillós, envaint el carril contrari dins el túnel.
Pels que no coneguin aquest túnel, els hi diré que es una de les entrades a Barcelona, y que disposa de un carril reversible, que s’utilitza en un sentit o l’altre, en funció de la densitat del trànsit en cada moment. La persona que signa la carta al diari, aposta per una separació real dels carrils en ambdues direccions, i també un control més sever de la velocitat.
No li treure pas la raó, però crec que com quasi sempre ens passa a tots plegats, massa sovint emmascarem o deixem que ens emmascarin la realitat; i quina es la realitat, diran alguns; la realitat es molt simple, tot i que hem de demanar als nostres governants que prenguin totes les mesures per tal d’evitar el major nombre d’accidents possible, no hem d’oblidar que els primers responsables de molts accidents de trànsit, i de moltes accions arriscades del dia a dia, som els mateixos conductors. Tots en ocasions, patim errades i també distraccions, que poden ser molt perjudicials per a la resta de la gent; però no ens enganyem, hi ha individus, hi ha personatges que sempre van “despistats”, be no cal que siguem tan suaus, hi ha “energúmens” que realment no els importa res del perjudici que poden provocar en els altres, es creuen per damunt del be i del mal, i s’autoproclamen deus, en minúscula perquè no es mereixen res més.
Curiós, no? fixem-nos en el dia a dia a la carretera, quants vehicles passen el semàfor en vermell? avui mateix, al anar a treballar, en el primer semàfor al sortir de casa, vivim en un poble, hi havia una topada, la segona d’aquesta setmana, feina pels bombers i també per dues o tres ambulàncies; al següent semàfor que hem trobat, un cop de fre, perquè un altre “despistat”? ha passat la cruïlla en vermell; i així cada dia, uns o altres ens trobem en situacions perilloses.
Una darrera qüestió, amb el perill que significa per a ells mateixos, quin motiu tenen molts ciclistes per saltar-se sistemàticament tots els semàfors en vermell?

DESEOS CUMPLIDOS

2007-03-19T21:20:00.000+01:00

Ay amiga mía, piensa que siempre es tiempo de creer en la magia de los Reyes, puedes estar muy tranquila pues tu mensaje y por supuesto tu encargo se cumplirá, estos amigos tuyos, recibirán las felicitaciones y los besos que les envías.

Veo que eres una persona con un gran corazón, y puedo decirte que por donde pisas dejas huella, los que te conocen nunca podrán olvidarte, porque se dan cuenta de que eres una persona sincera, con buenos sentimientos y que luchas para conseguir todo aquello en lo que cree.

Se que has empezado una nueva etapa en tu vida, que has escogido un nuevo camino en el mundo laboral, puedes estar segura que no será fácil, que tendrás que luchar mucho, pero piensa que las oportunidades no las encuentran los que solo buscan facilidades, todos tenemos que luchar para conseguir lo que deseamos, todos tenemos que hacer algún sacrificio para conseguir lo que nos hemos propuesto, solo hemos de tener cuidado en no pisar ni humillar a nadie, seguro que en el camino que has iniciado, te encontraras con personar que intentaran hacerte la zancadilla, olvídalos, fíjate solo en los que querrán apoyarte y acompañarte a lo largo de tu peregrinar; yo por mi parte siempre te animare y me gustaría poderme considerar uno de tu mejores y sinceros amigos.

Que tengas mucha suerte y que la fuerza de tu espíritu te acompañe cada día.

DESITJOS COMPLERTS

2007-03-19T21:19:00.000+01:00

Ai amiga meva, pensa que sempre es temps per creure en la màgia dels Reis; pots estar del tot tranquil·la que el teu missatge i per suposat el teu encàrrec es complirà, aquests amics teus rebran les felicitacions i els petons que tu els hi envies.

Veig que tu ets una persona amb un gran cor, i et puc dir que per on passes deixes la teva empremta; qui et coneix mai et pot oblidar, perquè s’adona de que ets una persona sincera, de bons sentiments i que lluita per tirar endavant tot allò amb el que creu.

Se que has començat una nova etapa a la teva vida, que has escollit un nou camí en el mon professional, pots estar del tot segura que no serà fàcil, que tindràs que lluitar de valent, però pensa que les oportunitats no s’han fet pels que només busquen facilitats, tots hem de lluitar per aconseguir allò que volem, tots hem de fer algun sacrifici per aconseguir allò que ens hem proposat, només hem de tenir en compte no trepitjar ni humiliar a ningú, segur que en el camí que has empres, hi trobaràs gent que intentarà fer-te caure, oblida'ls, fixat només en els que voldran recolzar-te i acompanyar-te al llarg del teu pelegrinatge; jo per la meva part sempre et donaré ànims i m’agradaria poder-me considerar un dels teus millors i sincers amics.

Que tinguis molta sort i que la força del teu esperit t’acompanyi cada dia.

LIBERTAT DE EXPRESION (E)

2007-02-24T16:53:00.000+01:00

En estos días uno no sabe ya que pensar, ya no sabe como nos miramos nuestra sociedad y hacia donde la queremos dirigir; hay muchos motivos para escribir esto, pero concretamente el de hoy, es por la denominada “libertad de expresión”.
Por la prensa hemos podido seguir el tira y afloja que se ha producido con la retirada por parte de TVE del programa de Jesús Quintero en el que entrevisto al periodista José Maria García. El motivo, según tengo entendido, es porque la cadena televisiva, considera que esta, no puede ser una plataforma para los insultos que el entrevistado profirió contra determinadas personas conocidas del país.
Ha surgido una polémica referente a si en este caso, TVE tenia el derecho a “censurar”, dicen, las imágenes y los contenidos de los programas emitidos por la televisión, ya que las opiniones de las personas entrevistadas son personales y libres; y si alguien las considera ofensivas o hasta lesivas para las personas afectadas, que para esto hay la justicia.
Antes de continuar, he repasado el diccionario, y he podido leer la siguiente definición:
Libertad.- Estado o condición del que no es esclavo .-. Estado de los ciudadanos, los derechos de los cuales están protegidos por una comunidad civil organizada.
A partir de aquí, ya podemos centrarnos en la cuestión: donde empieza y donde termina la libertad de cada persona, y la de cada colectivo. Yo creo que la libertad de cada persona, que ha de ser total, acaba precisamente donde empieza la libertad de otra; y con esto que quiero decir? es muy sencillo, quiero que pensemos, que utilicemos nuestro coco y reflexionemos referente a si tenemos el derecho de decir lo que queramos, sin que siempre tengamos pruebas de ello, todos sabemos que en demasiadas ocasiones, algunas cuestiones están fundamentadas en rumores, o en el caso de que no tengamos pruebas, no tendríamos que hacer públicos nuestros pensamientos.
Vayamos un poco más allá, si somos conocedores, con pruebas lógicamente, de hechos que podríamos calificar como antisociales, o como perjudiciales para una persona en concreto o bien para el conjunto de la sociedad, tenemos que denunciarlo, o bien para no herir susceptibilidades ni dejar a nadie mal, tenemos que callar; estamos legitimados para decirlo? estamos legitimados para callarlo?
En este caso en concreto, el entrevistado, parece ser que hizo afirmaciones referentes a determinadas personas, que en el caso de ser ciertas, podrían considerarse como posibles delitos por parte de estos; si esto es así, tiene derecho un periodista a callarlo tanto tiempo y no ponerlo en conocimiento de la justicia? y todo esto que significa? que las personas cuando asumen determinado poder, ya no pueden ser merecedoras de nuestra confianza porque pueden traicionar aquello por lo cual precisamente les depositamos en su momento nuestra confianza?
Creo que ha llegado el momento de informar, de enseñar a todos que significa y como ha de ser la libertad, desde el más grande (políticos incluidos) hasta el más pequeño (los niños también) hemos de saber que significa ser libre y tenemos que conocer también todas las limitaciones de poder ser libres. Creo que lo mejor es la enseñanza, frente a todas las demandas que podamos presentar para resolver las confusiones de una libertad mal entendida.

LLIBERTAT D'EXPRESIO (C)

2007-02-24T16:52:00.000+01:00

Aquest dies un ja no sap que pensar, ja no sap com ens mirem la nostra societat i cap a on la volem fer anar; hi ha molts motius per escriure aquestes paraules, però en concret el d’avui es per la anomenada “llibertat d’expressió”.
Per la premsa hem pogut seguir els estires i arronses que s’han produït amb la retirada per part de TVE del programa de Jesús Quintero en el que va entrevistar al periodista José Maria Garcia. El motiu, segons tinc entès, es perquè la cadena televisiva considera que aquesta, no pot ser una plataforma pels insults, que l’entrevistat va proferir contra determinades persones conegudes del país.
Ha sorgit una polèmica envers si en aquest cas, TVE te el dret a “censurar”, diuen, les imatges i continguts dels programes emesos per la televisió, ja que les opinions de les persones entrevistades son personals i lliures; i si algú les considera ofensives o fins i tot lesives per a les persones afectades, que per això hi ha la justícia.
Abans de continuar, he mirat el diccionari i he pogut llegir la següent definició:
Llibertat.- Estat o condició del qui no es esclau .-. Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits per una comunitat civil organitzada.
A partir d’aquí ja ens podem centrar en la qüestió: on comença i on acaba la llibertat de cada persona, i la de cada col·lectiu. Jo crec que la llibertat de cada persona, que ha de ser total, acaba precisament on comença la llibertat d’una altra; i amb això que vull dir? es molt senzill, vull que pensem, que utilitzem el nostre coco i reflexionem envers si tenim el dret de dir el que vulguem sense que sempre en tinguem proves, tots sabem que en masses ocasions algunes qüestions estan fonamentades en rumors, o en el cas de que no tinguem proves, no tindríem que fer públics els nostres pensaments.
Anem una mica més enllà, si som coneixedors, amb proves lògicament, de fets que podríem qualificar com antisocials, o com a perjudicials per a una persona en concret o be pel conjunt de la societat, tenim que denunciar-ho o be per no ferir susceptibilitats ni deixar a ningú malament tenim que callar; estem legitimats a dir-ho? estem legitimats a callar-ho?
En aquest cas en concret, l’entrevistat, sembla ser que va fer afirmacions referents a determinades persones, que en el cas de ser certes, podrien considerar-se com a possibles delictes per part d’aquestes, si això es així, te dret un periodista callar-les tan de temps i no posar-les en coneixement de la justícia? tot plegat que vol dir? que les persones, quan assoleixen cert poder, ja no poden ser mereixedors de la nostra confiança perquè poden trair allò per la qual cosa precisament els hi vàrem dipositar en el seu moment la nostra confiança?
Crec que ja es hora de començar a informar, a ensenyar a tothom que vol dir i com ha de ser la llibertat, des de el més gran (inclosos polítics) fins el més petit (inclosos els infants) hem de conèixer que significa ser lliure i hem de conèixer també totes les limitacions de poder ser lliures. Com sempre crec que el millor es l’ensenyament, enfront de totes les demandes que puguem presentar per resoldre les confusions de una llibertat mal entesa.

MAS VIVIENDA (E)

2007-02-10T21:17:00.001+01:00

En los últimos tiempos hemos leído y releído muchas informaciones referenciadas a las pretensiones de determinados organismos públicos, de instaurar un gravamen para todas las viviendas vacías, lo cual y según ellos, ayudara a que el incremento de los precios de los pisos se desacelere y todos podamos acceder a una vivienda más fácilmente, ya que así será más asequible.
En otras ocasiones, ya he comentado que en lugar de empezar por gravar los pisos vacíos que en muchas ocasiones acabaran por ser ocupados por familiares directos de los propietarios: hijos, hermanos, etc. lo que seria una sencilla maniobra recaudadora por porte de los organismos públicos. Los llamados gobernantes, tienen que legislar con los pies en el suelo, y sin olvidar el problema real de la vivienda.
Ahora conocemos que la prensa publica que Adigsa tiene casi 1500 pisos desocupados desde hace más de medio año, y que seis meses atrás, esta cifra era de casi 2300 pisos. Si esto es cierto, que pasa, que quieren reírse del pueblo, que al fin y al cabo somos los que les votamos? A ver, si accedemos a http://www.gencat.org nos dicen que en los últimos cinco años en Catalunya se han iniciado casi 500.000 viviendas, y según tengo entendido del suelo que se ha considerado urbanizable, se ha de destinar un porcentaje a vivienda protegida, si realmente es así, solo una pregunta: que cantidad de viviendas protegidas se pueden construir aun en Catalunya, y que si salieran al mercado ayudarían a regular los precios?
Y esto no pasa solo en Catalunya, no, en la web del periódico “El País” hay un articulo en el que podemos leer que en la zona sur, la comunidad de Madrid, tiene una bolsa para poder construir 200.000 viviendas.
Realmente algunos de nuestros gobernantes, aun nos quieren hacer comulgar con ruedas de carro? Por favor señores, desarrollen líneas de actuación serias y reales, tocando con los pies en el suelo, y no busquen excusas ni justificaciones para querer imponer un nuevo gravamen, que como siempre afecta mayoritariamente a un elevado numero de gente ahorradora, que pensando en la posible reducción futura de las pensiones que ustedes mismos van pregonando: ampliación del periodo contributivo, ampliación de la edad de jubilación ....., aunque este tema ya lo iremos tratando en el futuro, y que con todos sus esfuerzos han conseguido alguna propiedad que posiblemente o bien utilizaran sus descendientes, que tendrán que pagar el correspondiente impuesto de transmisiones, o bien les servirá para ayudarse a pasar una tranquila, merecida y agradable jubilación.
Realmente creen que la solución al incremento de los precios de la vivienda, pasa por imponer un nuevo gravamen a todos los pisos vacíos? Recapaciten señores gobernantes.

MES HABITATGE (C)

2007-02-10T21:14:00.000+01:00

El els darrers temps hem llegit i rellegit un munt de informacions que fan referència a les pretensions de determinats organismes públics, de instaurar un gravamen per tots els habitatges vuits, la qual cosa segons ells, ha d’ajudar a que l’increment dels preus dels pisos es desacceleri i tots plegats puguem accedir a un habitatge amb més facilitat, ja que així serà més assequible.
En altres ocasions ja he comentat que en lloc de començar per gravar els pisos vuits que en moltes ocasions acabaran per ocupar familiars directes dels propietaris: fills, germans etc, la qual cosa seria una senzilla maniobra recaptadora per part dels organismes públics. Els anomenats governants, tenen que legislar tocant de peus a terra tot tenint present el problema real de l’habitatge.
Ara ens assabentem que la premsa publica que Adigsa te quasi 1500 pisos desocupats fa més de mig any, i que sis mesos enrera aquesta xifra era de quasi 2300 vivendes. Si això es cert, que passa, que es volen riure del poble, que al cap i a la fi som els que els votem?. A veure, si accedim a http://www.gencat.org ens diuen que en els darrers cinc anys a Catalunya s’han iniciat quasi 500.000 habitatges, i segons tinc entès del sol que s’ha considerat urbanitzable s’en ha de destinar un percentatge a vivenda protegida, si realment es així, només una pregunta: quina quantitat de vivendes protegides es poden construir encara a Catalunya, i que si sortissin al mercat ajudarien a regular els preus?.
I això no passa només aquí a Catalunya, no, a la web del diari “El Pais” s’hi pot llegir un article on es diu que a la zona sud, la comunitat de Madrid, te una bossa de terrenys per a construir-hi 200.000 habitatges.
Realment alguns dels nostres governants, encara ens volen fer combregar amb rodes de carro? Si-us-plau senyors, desenvolupin línies d’actuació series i reals, tocant de peus a terra, i no busquIn revolts ni justificacions per voler imposar un nou gravamen, que com sempre afecta majoritàriament a un munt de gent estalviadora, que tot pensant en la possible reducció futura de les pensions que vostès mateixos van predicant: ampliació del període contributiu, ampliació de l’edat de jubilació ….., encara que aquest tema ja l’anirem tocant més endavant, i amb tots els seus esforços han aconseguit alguna propietat que possiblement o be utilitzaran els seus descendents, els quals tindran que pagar l’impost de transmissions corresponent, o be els hi servirà per ajudar-se a passar una tranquil·la, merescuda i agradable jubilació.
Realment creuen que la solució a l’increment dels preus dels habitatges passa per posar un nou gravamen a tots els pisos vuits? Recapacitin senyors governants.

NIÑOS SOLDADOS (E)

2007-02-06T23:06:00.000+01:00

Hoy he leído un reportaje de Lluis Uria, publicado en la Vanguardia, referente a la Conferencia Mundial sobre los niños soldados, en el cual se destaca un titular: “Paris censura el reclutamiento de menores”, y en el que se atribuyen las siguientes palabras a Douste Blazy, ministro francés de asuntos exteriores: “Somos unos cuantos los que pensamos que a las escuelas de guerra, incluso en las grandes democracias como los Estados Unidos y la Gran Bretaña, los chicos no tendrían que entrar antes de la mayoría de edad”.
También habla de Ishmael Beah, que a los doce años fue reclutado a la fuera para luchar en la guerra, y que explico sus vivencias a los participantes en la conferencia, les soltó reflexiones tan serias y punzantes como: “No hay excusas para la falta de acción” y también “Si no actuáis ahora con estos niños, en el futuro tendréis problemas mucho más graves”.
Por su parte UNICEF calcula que actualmente hay en el mundo unos 250.000 niños soldados.
Hace pocos días reflexionaba sobre el hambre en el mundo, lacra que afecta a millones de personas, entre los que hay un montón de niños; estos últimos días también has sido noticia otros abusos a menores, en los que ya profundizaremos en otro momento, y me hago un par de preguntas, que desearía que si alguien lee estas líneas, también las haga suyas: ¿realmente creemos que es necesario tener escuelas de guerra, no ya solo para menores, sino incluso de adultos? y la segunda: ¿Qué tenemos en contra de los crios, que primero los traemos al mundo, y después les ofrecemos abusos y sufrimiento?
Queréis decir que no empieza a ser hora de que en lugar de pedir, o más bien exigir, tantas mal entendidas comodidades y satisfacciones materiales, pidamos lo que sencillamente podemos denominar con una simple palabra: “vivir”. Si, si, vivir, tan sencilla de escribir, no? y tan sencilla de definir, he buscado en la Enciclopedia que define vivir como: “tener vida, ser vivo” y además nos dice que “dejar de vivir” es morir.
Y me pregunto de nuevo, vivir es hacer que los niños padezcan hambre, vivir es utilizar a estos niños como juguetes para los adultos, vivir es hacer que maten y se maten para que algunos personajes consigan más poder. Que nos esta pasando que aceptamos estas situaciones y en cambio condenamos los arbitrajes futboleros del fin de semana, es que nuestras metas no son conseguir un mundo mejor para nuestros hijos, es que el único fin que perseguimos es el mal entendido bienestar que compramos con el dinero por el cual hemos de trabajar mas y mas horas cada día, Abramos los ojos, y pidamos ya, a nuestros gobernantes, que sencillamente deseamos “vivir”, nosotros y nuestros hijos, y porque no, también los hijos de nuestros vecinos y los del otro lado del mundo.

NENS SOLDATS (C)

2007-02-06T23:05:00.001+01:00

Avui he llegit un reportatge d’en Lluís Uria, publicat a la Vanguardia referent a la Conferencia Mundial sobre els nens soldats, on es destaca un titular “Paris censura el reclutament de menors”, i en el que s’atribueixen les següents paraules a Douste Blazy, ministre francès d’afers exteriors: “Som uns quants els que pensem que a les escoles de guerra, inclòs a les grans democràcies com els Estats Units o la Gran Bretanya, els nois no tindrien que entrar-hi abans de la majoria de edat”
També parla de l’Ishmael Beah, que als dotze anys va ser reclutat a la força per lluitar a la guerra, i que va explicar les seves vivències als participants a la conferencia, els hi va deixar anar reflexions tan serioses i punyents com: “No hi ha excuses per a la manca d’acció” i també “Si no actueu ara amb aquests nens, en el futur tindreu problemes molt més greus”.
Per la seva part l’Unicef calcula que actualment hi ha al mon uns 250.000 nens soldats.
Fa pocs dies reflexionava sobre la fam al mon, lacra que afecta a milions de persones, entre els quals hi ha un munt de nens; aquests darrers dies també han estat noticia altres abusos als menors, ja hi aprofundirem en un altra moment, i em faig dues preguntes, que voldria que si algú llegeix aquestes ratlles, també se les faci seves: ¿realment creiem que es necessari tenir escoles de guerra, no ja de menors, sinó inclòs d’adults? i la segona: ¿que tenim en contra de la quitxalla, que primer la portem al mon, i desprès els hi oferim abusos i patiment?
Voleu dir que no comença a ser hora de que en lloc de demanar, o més be exigir, tantes mal enteses comoditats i satisfaccions materials, demanem el que senzillament podem denominar amb una senzilla paraula: “viure”. Si, si, viure, tan senzill que es d’escriure, no? i tan senzill que es de definir, he trobat una Enciclopèdia Catalana i defineix viure com: “tenir vida, ésser viu” i a més ens diu que “deixar de viure” es morir.
I em pregunto de nou, viure es fer que els nens del mon pateixin fam, viure es utilitzar aquests nens com a joguines pels adults, viure es fer que els nens matin i es matin per tal de que alguns personatges aconsegueixin més poder. Que ens passa que acceptem aquestes situacions i en canvi condemnem els arbitratges futboleros del cap de setmana, es que les nostres fites no son aconseguir un mon millor pels nostres fills, es que l’única meta que perseguim es el mal entès benestar que comprem amb els diners que pels quals hem de treballar més i més hores cada dia. Obrim els ulls, i demanem ja, als nostres governants, que senzillament volem “viure”, nosaltres i els nostres fills, i perquè no, també els fills dels nostres veïns, i els de l’altra punta de món.

VIVIENDA (E)

2007-01-28T16:20:00.001+01:00

Estos últimos días, entre otras noticias, que si no fuera porque a la mayoría del pueblo nos afecta muy seriamente, las podríamos definir como bromas de mal gusto, he leído en los medios de comunicación escritos, y también se han echo eco la radio y televisión, que los gobiernos de Catalunya y Euskadi, están estudiando la posibilidad de impulsar un gravamen para las viviendas vacías, y que por su parte el gobierno de Madrid seguirá de cerca esta iniciativa, supongo mas que nada para tenerlo en cuenta de cara al futuro.
La verdad es que la vivienda se ha convertido en un problema muy serio para muchas personas, las viviendas son de precios elevados y la financiación se ha de formalizar a largo plazo, ya que en caso contrario es difícil acceder al mismo, y precisamente este es el motivo por el que a largo plazo la adquisición de la vivienda aun nos resulte mucho mas cara. También es verdad que si miramos el incremento de los precios de los últimos cuatro o cinco años, podemos observar que el precio del dinero no es la principal causa del problema actual de la vivienda; sin querer justificar nada ni a nadie, solo hemos de desear tener una visión retrospectiva y comparar el precio de la vivienda y el precio de financiación que tenían los pisos hace poco mas de una década con los actuales. I encima quieren que nos creamos el IPC que nos dicen, ja.
No puedo solucionar este problema, lamentablemente nos esta en mis manos, pero si que puedo opinar y hacer ver a las personas que el primer problema de la vivienda es que siempre se ha considerado como un componente más del negocio, no una necesidad ni un derecho de las personas.
Si los gobiernos han de empezar a imponer gravámenes para pisos vacíos, creo que tendrá mucho trabajo para valorar los pisos que sirven para especular de los que son para utilizar en un futuro más o menos inmediato, para los familiares de propietarios: hermanos, hijos .....
Pero dejadme aportar un nuevo apunte, si estos gobiernos quieren ser justos con el pueblo, no tendrían que empezar a imponer los nuevos impuestos a las enormes fincas que hay en todos los rincones de nuestros países; pensemos, miles y miles de metros que o bien no hay nada y son los que actualmente forman parte del entorno de fincas inmensas, o bien que actualmente aun no esta calificados, y están a la espera de su nueva calificación urbanística.
Señores que dicen que gobiernan, legislen normativas tocando con los pies en la tierra, legislen pensando en el bien de la comunidad, no favoreciendo a los especuladores, han de procurar anticiparse a la especulación y hacer leyes y normas que prevean un total desarrollo justo con todas las personas, no solo con los que tienen más posibilidades. Y creo que una de las medidas con la que se podrían anticipar, es la de liberar todo el suelo para construir casas, eso si bajo una regulación urbanística correcta y justa; ya saben, el mercado se mueve por la oferta y la demanda, y frente a una posible alta oferta de viviendas, ustedes saben que pasaría con los precios?......

HABITATGE (C)

2007-01-28T15:53:00.001+01:00

Aquests darrers dies, entre altres noticies, que si no fos perquè a la majoria del poble ens afecten molt seriosament, les podríem definir com a bromes de mal gust, he llegit en els mitjans de comunicació escrits, i també se n’ha fet ressò la radio i la televisió, que els governs Català i d’Euskadi, estan estudiant la possibilitat d’impulsar un gravamen pels habitatges vuits, i que per la seva part el govern de Madrid també hi vol donar un cop d’ull, suposo que més que res per tenir-ho en compte de cara al futur.
La veritat es que l’habitatge s’ha convertit en un seriós problema per a molta gent, els habitatges son de preus elevats i el finançament s’ha de fer a molt llarg termini, en cas contrari es fa difícil accedir a un habitatge, i això fa que a llarg termini, l’adquisició de l’habitatge encara ens costi mes diners. També es cert que si ens mirem els increments dels preus dels darrers quatre o cinc anys, podrem observar que el cost del diner no es la principal causa del problema actual de l’habitatge; sense voler justificar res ni a ningú, només hem de voler tenir una visió retrospectiva i comparar el preu de l’habitatge i el cost del finançament que tenien els pisos fa poc mes de una dècada amb l’actual. I a més volen que ens creguem l’IPC que diuen, ja.
No puc solucionar aquest problema, lamentablement no esta a les meves mans, però si que puc opinar i fer veure a la gent que el primer problema de l’habitatge es que sempre esta considerat com a un component mes de un negoci, no una necessitat i un dret de les persones.
Si els governs han de començar a imposar gravamens per a pisos vuits, crec que tindran molta feina en valorar els pisos que son per especular i els que son per a utilitzar en un futur més o menys immediat, pels familiars dels propietaris: germans, fills ……
Però deixeu-me dir una altra coseta, si aquests governs volen ser justos amb el poble, no tindrien que començar a imposar els seus nous impostos a les grans finques que hi ha arreu dels nostres països; pensem, milers i milers de metres que o be no hi ha res i son els que actualment formen part de l’entorn de una finca immensa, o be que actualment encara no estan qualificats, i estan es espera de la seva nova qualificació urbanística. Senyors que diuen que governen, legislin normatives tocant de peus a terra, legislin de cara al be de la comunitat, no afavorint als especuladors, han de procurar anticipar-se a la especulació i fer lleis i normes que prevegin un desenvolupament just amb totes les persones, no només amb els que tenen mes possibilitats. I crec que una de les mesures amb les que es podrien anticipar, es la d’alliberar tot el sol per construir-hi cases, això si d’acord amb una regulació urbanística adient i justa, ja saben el mercat es mou per la oferta i la demanda, i davant de una possible alta oferta d’habitatges, vostès saben que passaria amb el preu?.......

REFORMA PENSIONES (E)

2007-01-20T21:41:00.000+01:00

Hace pocos días, en la prensa leí un artículo, donde se decía que Francia prepara la reforma del sistema de pensiones; se pretende retrasar la edad de jubilación.
Con la disposición adoptada en la reforma del 2003, que permitió las jubilaciones antes de los 60 años para los asalariados que empezaron a trabajar a los 14 años y cumplen el periodo de cotización, que actualmente es de 40 años.
Los expertos predicen el colapso del actual sistema de pensiones y para tratar de evitarlo se propone, entre otras, que aumente la tasa de ocupación de los trabajadores mayores de 55 años. Ahora nos dicen que las propuestas que se pusieron en marcha hace algún tiempo y que permitieron obtener determinados niveles de calidad de vida, ya no son validos, que se ha de volver a aumentar la edad de jubilación, y a mi se me ocurren entre otras, las siguientes preguntas:
Después de que los expertos, nos digan que las propuestas realizadas anteriormente no son validas, porque tenemos que creerlos si antes ya se equivocaron?
Si el sistema actual se dirige al colapso, a quien tenemos que pedir responsabilidades, al fin i al cabo es lo que nos propusieron hace pocos años como la mejor opción?
Para tratar de conseguir que aumente la tasa de ocupación de los trabajadores del citado segmento, que tendremos que sacrificar, la ocupación de los jóvenes?
Porque no nos engañemos, inmersos como estamos en un mundo globalizado, el nivel de ocupación será el mismo tanto si trabajan los jóvenes como los mayores, y lo que en realidad pasara, es que si no hay jubilaciones, no se producirán contrataciones de gente joven, que si no estoy equivocado, ya tienen un índice de paro suficientemente elevado.
Que es lo que quieren los expertos, que los jóvenes se emancipen aun más tarde, que no tengan ningún estimulo, ni personal, ni profesional?
Nos han de respetar como personas y han de dejar de jugar con nuestra vida y también con nuestra felicidad. No podemos continuar pagando los errores de los expertos de cada época, si estos no aciertan en sus predicciones.
Es posible que el actual sistema de pensiones, no sea viable en el futuro, por lo que se han de buscar soluciones viables, que no sean inventos de algún iluminado. Ha de poder encontrarse un punto de equilibrio que permita mantener una elevada tasa de ocupación en todos los segmentos de edad, una excelente calidad de vida y una jubilación digna, sea total o parcial.
Para empezar que se busquen los canales más adecuados para que todos puedan aportar su opinión, ya que los expertos de los últimos años, nos han acabado demostrando que no han acertado. También es necesario que se consigan libertades individuales a la hora de poder escoger la edad de jubilación; es muy posible que determinadas personas deseen jubilarse antes que otras, y en el caso de cumplir determinados requisitos, que se jubilen. En cambio otros, posiblemente estarán dispuestos a retrasar su jubilación, y en el caso de que sus condiciones, tanto físicas como psíquicas, se lo permitan, pues que trabajen.
Se ha de pedir seriedad, actitud positiva y valentía a los expertos, y que de una vez por todas propongan una reforma real de las pensiones, teniendo presente la diversidad tanto de pensamiento como de cultura, tanto individual como colectivo.

REFORMA PENSIONS (C)

2007-01-20T21:40:00.000+01:00

Fa pocs dies, a la premsa vaig llegir un article, on es parlava de que França prepara la reforma del sistema de pensions; el fet es que es vol endarrerir l’edat de jubilació.
Desprès de la disposició adoptada a la reforma del 2003, que va permetre les jubilacions abans dels 60 anys per als assalariats que van començar a treballar als 14 i compleixen el període de cotització, que actualment es de 40 anys.
Els experts prediuen el col.lapse del sistema actual de pensions, i per tal d’evitar-lo es proposa, entre altres, que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors mes grans de 55 anys. Ara ens diuen que les propostes endegades fa un cert temps i que van permetre assolir determinats nivells de qualitat de vida, ja no son valides, que s’ha de tornar a augmentar la edat de jubilació, i a mi em venen al cap diverses preguntes:
Desprès de que els experts ara ens diuen que les propostes fetes anteriorment no son valides, perquè els hem de creure si ja es van equivocar abans?
Si el sistema actual es dirigeix cap al col.lapse, a qui hem de demanar responsabilitats, al cap i a la fi es el que ens van proposar fa pocs anys com la millor opció?
Per tal d’aconseguir que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors del segment esmentat, que tindríem que sacrificar, la ocupació dels joves?
Perquè no ens enganyem, immersos com estem en un mon globalitzat, el nivell d’ocupació serà el mateix tan si treballen els joves com els més grans, i el que realment passarà, es que si no hi ha jubilacions, no es produirà la contractació de gent jove, que si no vaig errat, ja te un índex d’atur prou elevat.
Que es el que volen els experts, que els joves s’emancipin encara més tard, que no tinguin cap tipus d’estímul, ni personal ni professional?
S’ens ha de respectar com a persones i s’ha de deixar de jugar amb la nostra vida i amb la nostra felicitat. No podem continuar pagant els errors dels experts de cada època, si aquests no encerten les seves prediccions.
Es possible que l’actual sistema de pensions no sigui viable en un futur, per la qual cosa s’han de buscar solucions, que siguin viables, que no siguin invents d’algun il·luminat. S’ha de trobar un punt d’equilibri que permeti mantenir un alt nivell d’ocupació de tots els segments d’edat, una excel·lent qualitat de vida i una jubilació adient, sigui total o parcial.
Per començar que es busquin els canals adients per tal de que tothom hi pugui dir la seva, ja que els experts dels darrers anys ens han acabat demostrant que no l’han pas encertat. També es necessari que s’aconsegueixin llibertats individuals a l’hora de poder escollir la edat de jubilació; es molt possible que determinades persones es vulguin jubilar abans que altres, i en el cas de complir determinats requisits, que es jubilin. En canvi n’hi ha altres que possiblement estaran disposats a endarrerir la seva jubilació, i en el cas de que les seves condicions, tan físiques com psíquiques, els hi permetin, que treballin.
S’ha de demanar serietat, actitud positiva i valentia als experts, i que de una vegada per totes proposin una reforma real de les pensions, tot tenint present la diversitat tan de pensaments com de cultures, tan individual com col·lectiva.

HAMBRE Y MUNDO (E)

2007-01-10T20:41:00.001+01:00

Hace tiempo que tenía guardado en mi ordenador un recorte de prensa que publico La Vanguardia, lo encontré ahora hara un par de meses. La verdad es que me impacto mucho; no es que uno ya no sea consciente de la problemática en que esta sumergida nuestra sociedad, pero es posible que anímicamente en aquel preciso momento estuviese más predispuesto a pensar en lo que realmente veía y leía. La imagen era una parte de un articulo que hablaba del hambre en el mundo, el titular por si mismo era muy explicito: “Las cifras de una lacra” y la misma imagen, nos hace una clara referencia a los países que tienen más de un 35% de la población que padece hambre. Y lo que más duele son las impactantes cifras: casi 850 millones de personas hambrunas en el mundo. Y la traca final explota cuando lees que el objetivo que en el año 1996 se propuso la FAO para el 2015, era el de conseguir reducir a la mitad el numero de las personas que padecían hambre en el mundo para conseguirlo seria necesaria una reducción anual de 31 millones de personas, lo cual choca con la realidad: actualmente la cifra crece a un ritmo de 4 millones al año.
Durante todo el tiempo transcurrido entre la publicación del reportaje y ahora, en que mi cabeza a empezado a lanzar al exterior todos los pensamientos interiores que como persona bullen dentro de mi, viendo y reflexionando en lo que esto significa en un mundo, del que cada día oímos nombrar como “globalizado”, la verdad es que tenia muchas ganas de poder poner en un papel estas reflexiones, pero la verdad es que no encontraba las palabras apropiadas, no sabia como exteriorizar todo lo que sentía.
Ahora mismo, hace pocos días que hemos celebrado la festividad de los Reyes Magos, en la que muchos de nuestros crios han vivido la magia de esta noche; niños que cuando les miras a los ojos ves ilusión, la ilusión de poder disfrutar de esta noche mágica; miedo, el miedo de enfrentarse con lo desconocido, y alegría, la alegría de que todos sus sueños se harán realidad.
Y yo me pregunto, como podemos “globalizar” este fenómeno, y no me refiero a la noche de Reyes, sino al hecho de que en el día a día del ser humano, todos y cada unos de los niños y de los adultos del mundo, puedan disfrutar de la ilusión, la magia y la alegría de comer cada día, de tener la certeza de que el mañana para ellos también existirá, y que la única cosa que se han de permitir perder, es el miedo, el miedo a lo desconocido, el miedo al hambre, el miedo al sufrimiento, este miedo que en demasiadas ocasiones es su única compañía. Seria precioso poder cerrar los ojos y que la magia de la festividad de los Reyes Magos se convirtiese en realidad para todos.

LA FAM AL MON (C)

2007-01-10T20:11:00.000+01:00

Fa temps que tenia guardat en el meu ordenador un retall de premsa que va ser publicat per La Vanguardia, el vaig veure ara fa un parell de mesos. La veritat es que em va impactar molt; no es que un ja no sigui del tot conscient de la problemàtica que envolta a la nostra societat, però es possible que anímicament en aquell precís moment estes més predisposat a pensar en el que realment veia i llegia. La imatge era una part de l’article que parlava de la fam al mon, el titular per ell mateix es molt clar: “les xifres d’una lacra” i la mateixa imatge ens fa una clara referència als països que tenen més d’un 35% de la població que pateix fam. I el que més dol son les impactants xifres: quasi 850 milions de persones afamades al mon. I la traca final explota quan llegeixes que l’objectiu que l’any 1996 es va proposar la FAO pel 2015, era el d’aconseguir reduir a la meitat el nombre de les persones afamades al mon; per aconseguir-ho seria necessari una reducció anual de 31 milions de persones, la qual cosa s’estavella amb la realitat: actualment la xifra creix a un ritme de 4 milions a l’any.
Tot aquest temps transcorregut entre la publicació del reportatge i ara, en que el meu cap a començat a abocar tots els pensaments interiors que com a persona bullen dintre meu, tot veient i reflexionant envers el que això significa en un mon que cada dia sentim a dir-ne “globalitzat”, la veritat es que tenia moltes ganes de poder posar en un paper aquestes reflexions, però la veritat es que no trobava ni una paraula adient, no sabia com exterioritzar tot el que sentia.
Ara mateix, fa pocs dies que hem celebrat la diada de Reis, en la que molts dels nostres infants han viscut la màgia d’aquesta nit; infants que quan els hi mires els ulls hi veus il·lusió, la il·lusió de poder gaudir d’aquesta nit màgica; por, la por del fet d’enfrontar-se amb el desconegut, i alegria, la alegria de que tots els seus somnis es faran realitat.
I jo em demano, com podem globalitzar aquest fenomen, i no em refereixo pas a la nit de Reis, sinó al fet de que en el dia a dia de l’ésser humà, tots i cada un dels infants i dels adults del mon, puguin gaudir de la il·lusió, la màgia i la alegria de menjar cada dia, de tenir la certesa de que el demà per a ells també existirà, i que la única cosa que s’han de permetre perdre, es la por, la por al desconegut, la por a la fam, la por al patiment, aquesta por que en masses ocasions es la seva única companyia. Tan bonic que seria poder tancar els ulls i que la màgia de la diada de Reis esdevingués realitat per a tothom.

A UNA AMIGA (C)

2007-01-08T19:17:00.000+01:00

LA MAGIA DE LA NIT DE REIS

En ocasions els aconteixaments que encadenadament ens succeeixen dia rera dia, poden arribar a fer-nos perdre les nostres il·lusions, la nostra fe en les persones i sovint les ganes de lluitar un dia més.

Però precisament aquest dia més, ha de ser sempre la nostra fita, el nostre punt a l’infinit que hem de mirar amb la màgia i la il·lusió del que significa el jo, aquest jo que cada dia reviu i que cada dia te necessitat d’amor, de comprensió, de recolzament, en definitiva de sentir-se estimat, de sentir-se important pels altres, de sentir-se viu.

No podem oblidar la màgia de la vida, no hem d’oblidar que al llarg del nostre camí, ens trobarem amb un munt d’ensopegades, amb un munt d’entrebancs, i a més hem de ser del tot conscients de que trobarem un munt persones que faran tot el possible perquè caiguem; però tampoc oblidem que en alguns racons d’aquest camí, sempre hi trobarem gent que ens farà costat, gent que ens recolzarà en els moments difícils i delicats del nostre pelegrinatge.

Tanca el ulls, imaginat el que vols aconseguir, i lluita amb totes les teves forces per assolir la fita somiada. Tanca els ulls i la màgia dels Reis esdevindrà realitat.

No hem volgut jugar amb tu, no hem volgut fer-te sentir malament, si que desitjàvem fer-te sentir la màgia de que ets una persona molt important, i que en un raconet del teu llarg viatge, sempre hi tindràs dues persones amigues.